Del 4 al 25 d’aquest mes d’octubre es reuneix al Vaticà el Sínode dels Bisbes, en el qual m’ha invitat a participar com a membre el Papa Francesc. Aquesta assemblea té com a tema central “La vocació i la missió de la família en l’Església i en el món contemporani”, i és continuació de l’assemblea extraordinària celebrada durant el mes d’octubre de l’any passat. Aquests treballs han suscitat moltes expectatives a tota l’Església i els mitjans de comunicació se n’han fet ressò. En certa manera, el Sínode de l’any passat va ser com una primera fase o una preparació del Sínode que ara comença, el qual –per dir-ho així- arriba a l’hora de les decisions, que posarà en mans del papa Francesc, a qui escau prendre les últimes disposicions per a tota l’Església.
Aquest interès té una explicació: les dues assemblees han estat precedides d’una àmplia consulta a tots els fidels, que han pogut fer arribar a la Secretaria del Sínode –que dirigeix el cardenal Lorenzo Baldisseri- els problemes dels matrimonis i les famílies actuals i les seves opinions sobre com l’Església hauria d’ajudar-los en el compliment de la seva missió.
El document de treball de l’assemblea que avui comença –fet públic el passat 23 de juny- reafirma la voluntat de l’Església de presentar al món d’avui l’Evangeli de la família; és a dir, els valors inclosos en la visió cristiana de la família que proposa per al bé de les persones, de la societat i de la mateixa Església, com ara la monogàmia i la indissolubilitat. Es pot preveure que el Sínode reafirmarà aquests valors del matrimoni i la família, sotmesos a una forta erosió en el món actual.
Però el Sínode no es vol quedar aquí. Dins de poques setmanes –el 8 de desembre–, s’obrirà l’Any Sant extraordinari convocat pel Papa dedicat a la misericòrdia. El lema és “Misericordiosos com el Pare”. El papa Francesc ha donat el to d’aquesta celebració presentant una Església que, com el samarità de la famosa paràbola, s’acosta a les persones ferides en la seva experiència matrimonial o familiar amb l’actitud de Crist, que es va mostrar sempre compassiu amb tots, i sobretot amb les persones en situacions d’especial sofriment, exclusió i marginació.
L’Església haurà de trobar camins pràctics per acollir i ajudar els catòlics casats o divorciats que han iniciat una nova unió i continuen sent membres de l’Església, i no n’estan exclosos ni excomunicats. Aquest és el repte del Sínode que ara comença: recollir l’esperit i les disposicions de l’assemblea anterior, aprofundir-hi i trobar camins operatius per acostar-se i ajudar a totes aquestes persones.
Així, l’Església podrà mostrar al món d’avui el rostre de la misericòrdia, que és la missió que ha rebut de Jesucrist. Només així, l’Església estarà en condicions de realitzar aquest desig que el papa Francesc ha expressat en el document amb què convoca el Jubileu de la Misericòrdia.
