Setmana Santa

(Diumenge, 13/04/2014)

Durant la Setmana Santa els cristians vivim els misteris centrals de la nostra fe. En concret, celebrem la mort i la resurrecció de Jesús, que fan ben paleses la humanitat i la divinitat del nostre Salvador. Tanmateix, la Setmana Santa posa en relleu l’amor de Déu envers tota la humanitat. Enmig d’una societat estressada i freda on s’accentua l’individualisme i la soledat, convé l’escalf d’un Déu que s’apropa a tota persona per oferir-li el do de la gràcia divina. La salvació de Jesús ens fa fills de Déu i germans entre tots.

Aquest amor etern, infinit i gratuït es manifestà en el sopar pasqual del Dijous Sant. En aquest Sopar del Senyor, ell ens estimà fins a l’extrem i ens donà el seu cos i la seva sang com a aliment de comunió. En el cenacle aquest oferiment fou incruent, per bé que Jesús en aquella primera missa  fou sacerdot, altar i víctima.

I el Divendres Sant, el Senyor lliurà cruentament el seu cos i la seva sang a la creu del Calvari. La creu de Jesús ostentava la causa de la seva crucifixió: “Jesús de Natzaret, rei dels jueus”. Així ho va fer escriure Pilat, l’autor de la sentència de mort. Però allà, al calvari, no va mancar la fe del centurió romà, testimoni immediat dels esdeveniments d’aquell dia: “Veritablement, aquest home era fill de Déu”.

La creu de Jesús manifesta el rostre de Déu i és profundament humana. La creu fa entendre el veritable sentit del dolor i del sofriment que acompanya la vida dels homes. Com va escriure Paul Claudel, “Déu no va venir a la terra a suprimir el sofriment, sinó a omplir-lo de la seva presència, una presència que sorprenentment és amor infinit”.  

Explica el papa Francesc, en un llibre-entrevista que li van fer dos periodistes, que quan tenia 21 anys va estar greument malalt i es va haver de sotmetre a una intervenció quirúrgica en el pulmó dret. Tenia molt dolors. I recorda que el que més el va reconfortar foren les paraules que li va dir una religiosa que el visità, la germana Dolors, que l’havia preparat quan era un infant per a la primera comunió. “Em va dir –recorda el Papa- només aquestes paraules: ‘Ara estàs imitant Jesús’. I això em va quedar molt gravat i em va donar molta pau.”

En la creu de Crist el dolor i la mort s’abracen amb l’amor i la vida. Aquell que en aquest món no ha sofert mai no sap què vol dir estimar. La creu es va convertir en el signe definitiu de l’amor fidel de Déu. L’amor etern, infinit i gratuït de Déu transcendeix el sofriment i la mort i és portador de vida. Per això la creu no és la darrera paraula de la redempció de Crist, perquè va succeir-li la seva resurrecció gloriosa, manifestació plena de la seva victòria sobre el pecat i la mort. 

  † Lluís Martínez Sistach
Cardenal arquebisbe de Barcelona