Setmana Santa

(Diumenge, 13/04/2014) Durant la Setmana Santa els cristians vivim els misteris centrals de la nostra fe. En concret, celebrem la mort i la resurrecció de Jesús, que fan ben paleses la humanitat i la divinitat del nostre Salvador. Tanmateix, la Setmana Santa posa en relleu l’amor de Déu envers tota la humanitat. Enmig d’una societat estressada […]

10 Abr, 2014
Església de Barcelona

(Diumenge, 13/04/2014)

Durant la Setmana Santa els cristians vivim els misteris centrals de la nostra fe. En concret, celebrem la mort i la resurrecció de Jesús, que fan ben paleses la humanitat i la divinitat del nostre Salvador. Tanmateix, la Setmana Santa posa en relleu l’amor de Déu envers tota la humanitat. Enmig d’una societat estressada i freda on s’accentua l’individualisme i la soledat, convé l’escalf d’un Déu que s’apropa a tota persona per oferir-li el do de la gràcia divina. La salvació de Jesús ens fa fills de Déu i germans entre tots.

Aquest amor etern, infinit i gratuït es manifestà en el sopar pasqual del Dijous Sant. En aquest Sopar del Senyor, ell ens estimà fins a l’extrem i ens donà el seu cos i la seva sang com a aliment de comunió. En el cenacle aquest oferiment fou incruent, per bé que Jesús en aquella primera missa  fou sacerdot, altar i víctima.

I el Divendres Sant, el Senyor lliurà cruentament el seu cos i la seva sang a la creu del Calvari. La creu de Jesús ostentava la causa de la seva crucifixió: “Jesús de Natzaret, rei dels jueus”. Així ho va fer escriure Pilat, l’autor de la sentència de mort. Però allà, al calvari, no va mancar la fe del centurió romà, testimoni immediat dels esdeveniments d’aquell dia: “Veritablement, aquest home era fill de Déu”.

La creu de Jesús manifesta el rostre de Déu i és profundament humana. La creu fa entendre el veritable sentit del dolor i del sofriment que acompanya la vida dels homes. Com va escriure Paul Claudel, “Déu no va venir a la terra a suprimir el sofriment, sinó a omplir-lo de la seva presència, una presència que sorprenentment és amor infinit”.  

Explica el papa Francesc, en un llibre-entrevista que li van fer dos periodistes, que quan tenia 21 anys va estar greument malalt i es va haver de sotmetre a una intervenció quirúrgica en el pulmó dret. Tenia molt dolors. I recorda que el que més el va reconfortar foren les paraules que li va dir una religiosa que el visità, la germana Dolors, que l’havia preparat quan era un infant per a la primera comunió. “Em va dir –recorda el Papa- només aquestes paraules: ‘Ara estàs imitant Jesús’. I això em va quedar molt gravat i em va donar molta pau.”

En la creu de Crist el dolor i la mort s’abracen amb l’amor i la vida. Aquell que en aquest món no ha sofert mai no sap què vol dir estimar. La creu es va convertir en el signe definitiu de l’amor fidel de Déu. L’amor etern, infinit i gratuït de Déu transcendeix el sofriment i la mort i és portador de vida. Per això la creu no és la darrera paraula de la redempció de Crist, perquè va succeir-li la seva resurrecció gloriosa, manifestació plena de la seva victòria sobre el pecat i la mort. 

  † Lluís Martínez Sistach
Cardenal arquebisbe de Barcelona

T’interessarà…

Seguiu-nos  

Facebook
Santa Úrsula i les santes verges😇Santa Úrsula i les santes verges Santa Úrsula (‘ossa petita’) i les santes d’avui van arribar a ser suprimides del Santoral, però, degut al seu culte molt tradicional, encara avui les conserva. Possiblement, la tradició vol fer d’elles un homenatge a la virginitat femenina. La tradició del segle V ens informa que el pare de la princesa bretona Úrsula la volia casar amb el príncep pagà d’Armòrica (l’actual Bretanya). Ella, que ja havia consagrat la seva virginitat, s’hi volia negar, però això suposava la guerra. Per guanyar temps va posar unes condicions: un termini de tres anys, que es reunissin deu comparses de mil donzelles cada una (d’aquí les «11.000 verges»?) i que el príncep es bategés. A la tornada d’un complicat viatge a Roma pel Rin, l’Úrsula i les companyes van ser martiritzades a Colònia pels huns d’Àtila. En una inscripció llatina a la catedral de Colònia hi consta: «XI. M. V.», que es pot llegir com «11 màrtirs verges», i no «11 milers de verges». Al MNAC es conserva el quadre d’en Joan Reixach (segle XV): «El retaule de les onze mil verges». «Les verges... segueixen l’Anyell arreu on va» (Ap 14,4).🗣«Quan trona pel mes d’octubre, neu segura», segons una dita popular. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Santa Teresa de Jesús, verge i doctora de l'Església😇🙏Teresa de Cepeda y Ahumada neix a Àvila el 28 de març de 1515, de família ‘hidalga’. Sa mare, Beatriz, es casà molt jove amb don Alonso, vidu del seu primer matrimoni i amb un avi toledà judaïtzant, Juan Sánchez. Van tenir tres filles i nou fills. Tot i que va entrar de carmelita als 20 anys, no fou fins als 40 que experimentà una profunda conversió després de trobar-se amb una imatge de “Crist molt llagat”. La nit de la seva mort, el 4 d'octubre de 1582, es va aplicar la reforma gregoriana del calendari i es van suprimir 11 dies.🗣«Per Santa Teresa, planta l’ametlla», segons una dita popular. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Preguem ben units pel papa Lleó XIV🙏. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Mare de Déu del Pilar😇Una tradició molt ar­rela­da a l'Aragó vol fer ar­ribar l'origen del santuari de l'antiga Cesaraugusta (Saragossa) als inicis matei­xos del cristianis­me (Maria s'hauria aparegut a l'apòstol sant Jaume, damunt d'un pilar). Però és a par­tir de l'època moder­na que el Pilar es­devé un gran san­tuari marià de la Península Ibèrica, amb una ir­ra­di­ació vers l'A­mèrica Llatina (ja que els nadius de les actuals Bahames ‘descobreixen’ Colom i els seus el 1492). Maria, símbol de la fortalesa en la fe, la seguretat de l'esperança i la constància en la caritat.«Si bones faves vols sembrar, fes-ho per la Mare de Déu del Pilar», segons una dita popular. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Vatican Media

Agenda

Evangeli del dia

Si no us convertiu, tots acabareu de la mateixa manera.

(Lc 13,1-9)