Paraules del Cardenal en la benedicció de la seu de la Reial Acadèmia de Doctors

Paraules del Sr. Cardenal Arquebisbe de Barcelona, Dr. Lluís Martínez Sistach, en la inauguració i benedicció de la nova seu de la Reial Acadèmia de Doctors. Barcelona, 7 d’abril de 2014.

Amb goig hem inaugurat i beneït aquesta nova seu de la Reial Acadèmia de Doctors coincidint amb la celebració del Centenari d’aquesta institució. Aquesta persona jurídica viu ja des d’ara en un nou domicili que donarà acolliment a tots els Membres de l’Acadèmia i a totes les persones vinculades a aquesta preuada realitat institucional.

La seu d’una institució té la seva importància i d’una manera o d’altra incideix en els treballs que realitzen els seus membres. No hi ha dubte que l’ubicació de la seu en aquest distingit i tradicional edifici ajudarà al bon treball de l’Acadèmia.

La sociabilitat de la persona humana ha creat, també i de manera especial a casa nostra, una munió d’associacions, corporacions, agrupacions de persones per tal d’assolir més fàcilment i amb major eficàcia diverses finalitats que les persones per sí soles i aïllades difícilment podrien aconseguir. La nostra Acadèmia de Doctors n’és una manifestació ben palesa.

La societat necessita d’institucions com l’Acadèmia per tal d’assolir amb més plenitud i riquesa el bé comú. Ja sabem que la mateixa activitat política per configurar amb les lleis degudament la societat, necessita escoltar el parer d’institucions culturals, religioses i socials, sobre els continguts de la convivència social que és necessari regular. Per evitar caure en criteris d’actuació merament sociològiques. Per això l’Acadèmia de Doctors presta un bon servei en fer sentir la seva veu i donar el seu parer sobre qüestions que afecten directament la vida de les persones, de les famílies i de la societat. Si és veritat com es diu popularment, “Doctors té l’Església”, també es pot dir “Doctors té l’Acadèmia”.

La societat té necessitat del pensament dels homes i dones d’estudi, de recerca, dels intel·lectuals. Tenim necessitat de l’Acadèmia, com de totes les altres Acadèmies dedicades a diverses especialitats. Avui tenim el perill de caure en la societat a un uniformisme cultural que empobreix i tot ho aplana. Cal escoltar als pensadors, els doctors per donar relleu i riquesa espiritual i humanista a la convivència social.

És meritori el treball realitzat conjuntament per un grup de tretze doctors sobre “Unes humanitats amb futur”, posant en relleu que “la minva de la cultura humanística comporta l’empobriment del pensament, la precarietat del discurs ètic i la pèrdua de la cohesió de la nostra civilització” (Barcelona, 16 de gener de 2013). Tots hi tenim que fer quelcom. A les Universitats i als Doctors, individualment i en Acadèmies, els hi correspon un treball necessari i important. És, en definitiva, una de les activitats de la nostra Reial Acadèmia de Doctors: “Promoure i propagar els avenços de les lletres, les ciències, la salut, les arts i les tècniques en les seves diverses manifestacions socials” (Art 2n dels Estatuts). Em plau felicitar sincerament la Reial Acadèmia de Doctors de Catalunya pel seu Centenari i desitjo també agrair el seu bon i fecund treball realitzat.

Penso que els debats i reflexions que es realitzen conjuntament en el sí de l’Acadèmia amb l’aportació de les diverses especialitats de les ciències i les arts, assoliran un grau elevat de veritat que directa o indirectament prestaran un bon servei a la nostra societat i al nostre país. Moltes gràcies.