(Diumenge, 10/05/2015) El papa Francesc, en el Missatge per a la Quaresma d’aquest any, ens invitava a ser “illes de misericòrdia enmig del mar de la indiferència”. He recordat aquestes paraules davant la Pasqua del malalt, que coincideix amb aquest sisè diumenge de Pasqua. Sant Joan Pau II, molt sensible al sofriment humà i a […]
07 Maig, 2015
Església de Barcelona
(Diumenge, 10/05/2015)
El papa Francesc, en el Missatge per a la Quaresma d’aquest any, ens invitava a ser “illes de misericòrdia enmig del mar de la indiferència”. He recordat aquestes paraules davant la Pasqua del malalt, que coincideix amb aquest sisè diumenge de Pasqua. Sant Joan Pau II, molt sensible al sofriment humà i a l’atenció als malalts, va instituir la Jornada Mundial del Malalt, que coincideix cada any amb la festa de la Mare de Déu de Lourdes, el dia 11 de febrer. Entre nosaltres, aquesta jornada mundial es complementa amb la dedicada als malalts en aquest temps pasqual, que per això mateix s’anomena la Pasqua del malalt.
El sofriment humà troba el seu significat més profund i el seu valor salvífic en la mort i la resurrecció de Jesús. Joan Pau II va afirmar, parlant de la malaltia, que de la paradoxa de la creu brolla la resposta als nostres interrogants més angoixants davant la malaltia i el sofriment. Ens deia que “Crist sofreix per nosaltres, ja que pren damunt seu el sofriment de tots i el redimeix. Crist sofreix amb nosaltres, donant-nos la possibilitat de compartir amb ell els nostres sofriments.”
El sofriment humà unit al de Crist es transforma en mitjà de salvació. Aquest és el missatge esperançador que l’Església ofereix a totes les persones que pateixen. El dolor, si és acollit amb fe, es converteix en porta per entrar en el misteri del sofriment redemptor del Senyor. Es converteix, per tant, en un sofriment que no pot treure la pau i la felicitat, perquè està il·luminat pel fulgor de la resurrecció.
El do de la fe il·lumina tota la realitat de la vida humana i dóna una resposta positiva a la realitat punyent de la malaltia i de la mort. Certament, la malaltia i la mort romanen en l’existència terrenal després de la salvació de Jesucrist, però han perdut el seu sentit negatiu. A la llum de la fe, la mort del cos, vençuda per la de Crist, es converteix en passatge obligat vers la plenitud de la vida immortal.
El lema de la Jornada del Malalt que avui celebrem ens diu que “una altra mirada és possible amb un cor nou”; és a dir, que és possible donar un sentit cristià a la malaltia i al dolor, que és el que he volgut expressar en aquesta comunicació. En aquesta jornada voldria donar gràcies a Déu per totes aquelles persones que estan al servei dels malalts i que són veritablement, com diu el papa Francesc, “illes de misericòrdia enmig del mar de la indiferència”. Per això, pensant en els professionals de la salut i en les persones que estan a prop dels malalts amb els recursos de la ciència de guarir, però també amb la saviesa del cor per alleugerir el sofriment, acabo amb unes paraules de l’oració que s’ha compost per a la jornada del malalt d’enguany: “Dóna’ns, Senyor, un cor misericordiós com el teu”.
Santa Úrsula i les santes verges😇Santa Úrsula i les santes verges Santa Úrsula (‘ossa petita’) i les santes d’avui van arribar a ser suprimides del Santoral, però, degut al seu culte molt tradicional, encara avui les conserva. Possiblement, la tradició vol fer d’elles un homenatge a la virginitat femenina. La tradició del segle V ens informa que el pare de la princesa bretona Úrsula la volia casar amb el príncep pagà d’Armòrica (l’actual Bretanya). Ella, que ja havia consagrat la seva virginitat, s’hi volia negar, però això suposava la guerra. Per guanyar temps va posar unes condicions: un termini de tres anys, que es reunissin deu comparses de mil donzelles cada una (d’aquí les «11.000 verges»?) i que el príncep es bategés. A la tornada d’un complicat viatge a Roma pel Rin, l’Úrsula i les companyes van ser martiritzades a Colònia pels huns d’Àtila. En una inscripció llatina a la catedral de Colònia hi consta: «XI. M. V.», que es pot llegir com «11 màrtirs verges», i no «11 milers de verges». Al MNAC es conserva el quadre d’en Joan Reixach (segle XV): «El retaule de les onze mil verges». «Les verges... segueixen l’Anyell arreu on va» (Ap 14,4).🗣«Quan trona pel mes d’octubre, neu segura», segons una dita popular. ...
Santa Teresa de Jesús, verge i doctora de l'Església😇🙏Teresa de Cepeda y Ahumada neix a Àvila el 28 de març de 1515, de família ‘hidalga’. Sa mare, Beatriz, es casà molt jove amb don Alonso, vidu del seu primer matrimoni i amb un avi toledà judaïtzant, Juan Sánchez. Van tenir tres filles i nou fills. Tot i que va entrar de carmelita als 20 anys, no fou fins als 40 que experimentà una profunda conversió després de trobar-se amb una imatge de “Crist molt llagat”. La nit de la seva mort, el 4 d'octubre de 1582, es va aplicar la reforma gregoriana del calendari i es van suprimir 11 dies.🗣«Per Santa Teresa, planta l’ametlla», segons una dita popular. ...
Mare de Déu del Pilar😇Una tradició molt arrelada a l'Aragó vol fer arribar l'origen del santuari de l'antiga Cesaraugusta (Saragossa) als inicis mateixos del cristianisme (Maria s'hauria aparegut a l'apòstol sant Jaume, damunt d'un pilar). Però és a partir de l'època moderna que el Pilar esdevé un gran santuari marià de la Península Ibèrica, amb una irradiació vers l'Amèrica Llatina (ja que els nadius de les actuals Bahames ‘descobreixen’ Colom i els seus el 1492). Maria, símbol de la fortalesa en la fe, la seguretat de l'esperança i la constància en la caritat.«Si bones faves vols sembrar, fes-ho per la Mare de Déu del Pilar», segons una dita popular. ...
La Pastoral Familiar presenta el seu Pla estratègic 2026–2029.El full de ruta s'ha presentat durant la Jornada d'inici de curs del Secretariat aquest dimecres a Barcelona, presidida pel bisbe Mons. David Abadías.✍️ ...