(Diumenge, 10/05/2015) El papa Francesc, en el Missatge per a la Quaresma d’aquest any, ens invitava a ser “illes de misericòrdia enmig del mar de la indiferència”. He recordat aquestes paraules davant la Pasqua del malalt, que coincideix amb aquest sisè diumenge de Pasqua. Sant Joan Pau II, molt sensible al sofriment humà i a […]
07 Maig, 2015
Església de Barcelona
(Diumenge, 10/05/2015)
El papa Francesc, en el Missatge per a la Quaresma d’aquest any, ens invitava a ser “illes de misericòrdia enmig del mar de la indiferència”. He recordat aquestes paraules davant la Pasqua del malalt, que coincideix amb aquest sisè diumenge de Pasqua. Sant Joan Pau II, molt sensible al sofriment humà i a l’atenció als malalts, va instituir la Jornada Mundial del Malalt, que coincideix cada any amb la festa de la Mare de Déu de Lourdes, el dia 11 de febrer. Entre nosaltres, aquesta jornada mundial es complementa amb la dedicada als malalts en aquest temps pasqual, que per això mateix s’anomena la Pasqua del malalt.
El sofriment humà troba el seu significat més profund i el seu valor salvífic en la mort i la resurrecció de Jesús. Joan Pau II va afirmar, parlant de la malaltia, que de la paradoxa de la creu brolla la resposta als nostres interrogants més angoixants davant la malaltia i el sofriment. Ens deia que “Crist sofreix per nosaltres, ja que pren damunt seu el sofriment de tots i el redimeix. Crist sofreix amb nosaltres, donant-nos la possibilitat de compartir amb ell els nostres sofriments.”
El sofriment humà unit al de Crist es transforma en mitjà de salvació. Aquest és el missatge esperançador que l’Església ofereix a totes les persones que pateixen. El dolor, si és acollit amb fe, es converteix en porta per entrar en el misteri del sofriment redemptor del Senyor. Es converteix, per tant, en un sofriment que no pot treure la pau i la felicitat, perquè està il·luminat pel fulgor de la resurrecció.
El do de la fe il·lumina tota la realitat de la vida humana i dóna una resposta positiva a la realitat punyent de la malaltia i de la mort. Certament, la malaltia i la mort romanen en l’existència terrenal després de la salvació de Jesucrist, però han perdut el seu sentit negatiu. A la llum de la fe, la mort del cos, vençuda per la de Crist, es converteix en passatge obligat vers la plenitud de la vida immortal.
El lema de la Jornada del Malalt que avui celebrem ens diu que “una altra mirada és possible amb un cor nou”; és a dir, que és possible donar un sentit cristià a la malaltia i al dolor, que és el que he volgut expressar en aquesta comunicació. En aquesta jornada voldria donar gràcies a Déu per totes aquelles persones que estan al servei dels malalts i que són veritablement, com diu el papa Francesc, “illes de misericòrdia enmig del mar de la indiferència”. Per això, pensant en els professionals de la salut i en les persones que estan a prop dels malalts amb els recursos de la ciència de guarir, però també amb la saviesa del cor per alleugerir el sofriment, acabo amb unes paraules de l’oració que s’ha compost per a la jornada del malalt d’enguany: “Dóna’ns, Senyor, un cor misericordiós com el teu”.
Cardenal Omella: «Marxo enamorat d’aquesta terra i de tots els catalans»🫂🗣 Paraules del prelat barceloní el dia que ha donat la benvinguda a fra Octavi Vilà com a arquebisbe electe.🎥 Recupera la intervenció sencera al canal de Youtube: youtu.be/qfIyy84IU_Y...
Sant Martí de Tours, bisbe😇Fill d’un tribú romà, als quinze anys fou escollit per a la guàrdia imperial. Deixà la carrera militar i es posà sota el mestratge de Sant Hilari. Primer menà vida eremítica, però després fundà un monestir a Ligugé, que fou el primer d’occident. Fou bisbe de Tours i morí a Candes l’any 397. Després de la seva mort, fou el primer en ser venerat com a sant, tot i no ser màrtir.A l’Arquebisbat de Barcelona: Estàtua a la girola de la catedral de Barcelona.Memòria de sant Martí, bisbe, en el dia de la seva sepultura. Nascut a Pannònia de pares gentils, essent soldat a la Gàl·lia i encara catecumen, va abrigar amb la seva capa un pobre en qui va veure Crist, i després de rebre el baptisme, va deixar les armes i va fer vida monàstica en un cenobi fundat per ell mateix a Ligugé, sota la direcció de sant Hilari de Poitiers. Després, ordenat sacerdot i elegit bisbe de Tours, tenint davant els seus ulls l’exemple del bon pastor, va fundar en diferents pobles altres monestirs i parròquies, va adoctrinar i va reconciliar el clericat i va evangelitzar els camperols, fins que va ser a la trobada del Senyor a Candes (397).🗣 «De sant Martí a Sant Andreu, tres setmanes trobareu», segons una dita popular. ...