(Diumenge, 14/12/2014) Prenc el títol d’aquest comentari del tercer objectiu del Pla Pastoral que està posant en pràctica la nostra arxidiòcesi de Barcelona. Recordem els tres objectius, que són: l’anunci de Jesucrist als qui no el coneixen, la pastoral de la iniciació cristiana i la solidaritat com a expressió de la fe cristiana. Davant del […]
12 Des, 2014
Església de Barcelona
(Diumenge, 14/12/2014)
Prenc el títol d’aquest comentari del tercer objectiu del Pla Pastoral que està posant en pràctica la nostra arxidiòcesi de Barcelona. Recordem els tres objectius, que són: l’anunci de Jesucrist als qui no el coneixen, la pastoral de la iniciació cristiana i la solidaritat com a expressió de la fe cristiana.
Davant del Nadal, voldria recordar també alguna de les reflexions exposades en la carta pastoral que vaig publicar a l’inici d’aquest curs, titulada Una Església samaritana enmig de les grans ciutats. L’expressió Església samaritana és d’arrels evangèliques i s’hi han fet moltes referències en el recent Congrés sobre la Pastoral de les Grans Ciutats que hem celebrat a Barcelona i clausurat a Roma, posant les nostres conclusions en mans del Sant Pare.
La paràbola del bon samarità és molt oportuna per a l’Església d’avui, per als cristians que vivim enmig dels homes i les dones que pateixen. Jesús ens diu que el bon samarità es va acostar, veié i es compadí d’aquell home que era al marge del camí malferit per uns lladres. L’amor efectiu és un llenguatge universal que tothom entén. Una Església samaritana és aquella que uneix en un tot el missatge i el gest, que explica allò que és mitjançant allò que fa. “Fets, fets i no només paraules”, deia el fundador del Cottolengo de Barcelona, el pare Jacint Alegre Pujals, que està en procés de canonització.
El nostre Congrés sobre els cristians en les grans ciutats d’avui no podia oblidar els pobres. I no els ha oblidat. En la gran ciutat els pobres són sovint considerats com una nosa, una incomoditat que s’intenta amagar. Però el realisme cristià no pot oblidar la pobresa, tant la del món urbà com la del món rural. Si com diu el papa Francesc “Déu viu en la ciutat”, això ens obliga als cristians –i a tota persona que tingui sentiments humanitaris- a ser solidaris amb totes les formes de pobresa, tant la dels barris marginals com la que hi ha, sovint amagada, en els barris més cèntrics. També és cert –i en la carta pastoral d’aquest any ho he recordat de manera especial- que una forma de marginar les persones pobres seria no tenir cura de les seves necessitats espirituals i culturals.
Tot això comporta l’esforç per esdevenir una Església samaritana. Càritas Diocesana ens ho recorda aquests dies amb el lema de la seva campanya: “Perquè mai no saps quan la vida et deixarà de somriure. Aquest Nadal, ajuda’ns”. La crisi que encara perdura en moltes persones i en moltes famílies demana que ens esforcem per escoltar i actuar amb solidaritat.
Santa Úrsula i les santes verges😇Santa Úrsula i les santes verges Santa Úrsula (‘ossa petita’) i les santes d’avui van arribar a ser suprimides del Santoral, però, degut al seu culte molt tradicional, encara avui les conserva. Possiblement, la tradició vol fer d’elles un homenatge a la virginitat femenina. La tradició del segle V ens informa que el pare de la princesa bretona Úrsula la volia casar amb el príncep pagà d’Armòrica (l’actual Bretanya). Ella, que ja havia consagrat la seva virginitat, s’hi volia negar, però això suposava la guerra. Per guanyar temps va posar unes condicions: un termini de tres anys, que es reunissin deu comparses de mil donzelles cada una (d’aquí les «11.000 verges»?) i que el príncep es bategés. A la tornada d’un complicat viatge a Roma pel Rin, l’Úrsula i les companyes van ser martiritzades a Colònia pels huns d’Àtila. En una inscripció llatina a la catedral de Colònia hi consta: «XI. M. V.», que es pot llegir com «11 màrtirs verges», i no «11 milers de verges». Al MNAC es conserva el quadre d’en Joan Reixach (segle XV): «El retaule de les onze mil verges». «Les verges... segueixen l’Anyell arreu on va» (Ap 14,4).🗣«Quan trona pel mes d’octubre, neu segura», segons una dita popular. ...
Santa Teresa de Jesús, verge i doctora de l'Església😇🙏Teresa de Cepeda y Ahumada neix a Àvila el 28 de març de 1515, de família ‘hidalga’. Sa mare, Beatriz, es casà molt jove amb don Alonso, vidu del seu primer matrimoni i amb un avi toledà judaïtzant, Juan Sánchez. Van tenir tres filles i nou fills. Tot i que va entrar de carmelita als 20 anys, no fou fins als 40 que experimentà una profunda conversió després de trobar-se amb una imatge de “Crist molt llagat”. La nit de la seva mort, el 4 d'octubre de 1582, es va aplicar la reforma gregoriana del calendari i es van suprimir 11 dies.🗣«Per Santa Teresa, planta l’ametlla», segons una dita popular. ...
Mare de Déu del Pilar😇Una tradició molt arrelada a l'Aragó vol fer arribar l'origen del santuari de l'antiga Cesaraugusta (Saragossa) als inicis mateixos del cristianisme (Maria s'hauria aparegut a l'apòstol sant Jaume, damunt d'un pilar). Però és a partir de l'època moderna que el Pilar esdevé un gran santuari marià de la Península Ibèrica, amb una irradiació vers l'Amèrica Llatina (ja que els nadius de les actuals Bahames ‘descobreixen’ Colom i els seus el 1492). Maria, símbol de la fortalesa en la fe, la seguretat de l'esperança i la constància en la caritat.«Si bones faves vols sembrar, fes-ho per la Mare de Déu del Pilar», segons una dita popular. ...
La Pastoral Familiar presenta el seu Pla estratègic 2026–2029.El full de ruta s'ha presentat durant la Jornada d'inici de curs del Secretariat aquest dimecres a Barcelona, presidida pel bisbe Mons. David Abadías.✍️ ...