Paraules del Sr. Cardenal Arquebisbe de Barcelona, Dr. Lluís Martínez Sistach, en l’inici del procés diocesà de la causa de beatificació de la Rosa Deulofeu. Seminari Diocesà de Barcelona, 13 de juliol de 2015
Hem iniciat avui solemnement el procés diocesà de beatificació i canonització de la serventa de Déu Rosa Deulofeu Gonzàlez, cristiana laica nascuda a Barcelona el 29 d’abril de 1959, i Delegada Diocesana de Pastoral de Joventut de l’Arxidiòcesi de 1990 a 2004. És un motiu de joia. Estem molt contents. La Rosa va morir el 5 de gener de 2004 i en complir-se exactament cinc anys de la seva mort, mogut per molts testimonis de la seva vida i de la mort, vaig iniciar per part de l’arxidiòcesi la causa de beatificació. Avui, practicades diverses tramitacions, iniciem formalment aquest procés diocesà per tal de lliurar-lo un cop acabat a la Congregació romana per a les Causes dels Sants.
En les exèquies de la Rosa ja hi hagueren manifestacions de la seva fama de santedat. Reprodueixo unes paraules de Mn. Josep Mª Rovira Belloso: “Molts vam experimentar, en les exèquies a Sant Agustí, la impressió que vivíem un moment religiós important… Jo vaig dir, a totes les persones que trobava a la sortida del temple, que em semblava viure el darrer episodi de la vida de Santa Teresa de Lisieux. No penso que això fos emotivitat d’un moment… Com més dies passen, més penso que Déu ha visitat el seu poble, com en temps de Josep Oriol. El Senyor ha mostrat el seu amor a la nostra estimada ciutat”.
Estem contents d’aquesta celebració perquè la Rosa, que esmerçà molts anys al servei de l’Església i dels joves, coronà aquest treball eclesial amb el lliurament dolorós de la seva vida per una greu malaltia i quan encara tenia una llarga vida per endavant.
La Rosa va anar entenent i vivint que la nostra vida és Crist i cal que ell creixi en nosaltres i en la nostra debilitat és quan es manifesta més i millor la seva força. Ella escrivia l’advent de 2003, que “el Senyor és en nosaltres i és amb Ell que podem. Viure des d’aquesta certesa ens fa descobrir que la vida en Crist és font d’alegria. Ens ho diu Sant Pau: ‘Germans, viviu sempre contents en el Senyor’. Però també vull dir-vos – continua escrivint la Rosa – que en aquests moments de malaltia, reacciono dient-me: ho vull però a voltes em costa”.
L’amor que la Rosa tenia la portava a estimar i servir l’Església. Sempre es va sentir Església i sempre va anar donant la seva vida, treballant en diversos serveis eclesials, coronant-ho amb la seva dedicació en cos i ànima a la Delegació Diocesana de Pastoral de Joventut de la nostra estimada arxidiòcesi, però ben oberta a tota l’Església.
Tot això ho va fer com a conseqüència i exigència del seu lliurament a Jesús i oferint-se cada dia al que el Senyor volia d’ella per estimar més i més als fills i filles de Déu, però especialment als joves. El secret de la seva vida i del seu treball evangelitzador es troba en qui la Rosa se sentia estimada des de tota l’eternitat, infinitament i gratuïtament per Déu i va voler respondre a aquest amor. Per la Rosa, la vida cristiana és una relació interpersonal amb Jesucrist, una relació entre l’estimat i l’estimada.
¿Per què l’arxidiòcesi de Barcelona inicia la causa de beatificació de la Rosa Deulofeu? ¿Per agrair el seu treball eclesial? ¿Per satisfer els seus pares i familiars i amics, l’obra que ella ha fet? No. Ho fem perquè la Rosa pot ser un bon testimoni de vida cristiana especialment pels joves, perquè va realitzar el seu servei eclesial amb la pràctica de virtuts cristianes i va viure exemplarment la seva greu malaltia essent encara jove. Voldríem que els joves d’avui tinguin un nou testimoni de vida cristiana i els pugui ajudar en la seva resposta a Déu. Volem, també, recordar que la Rosa rebé del pastor diocesà l’encàrrec de responsable diocesana de la joventut i que ens cal potenciar el treball pastoral amb joves i que cal demanar la seva intercessió per tal que els joves trobin acollidors que els portin a un encontre personal amb Jesucrist en anunciar-los el primer anunci joiós de l’amor del Senyor que morí i ressuscità per amor a cadascun d’ells.
Ho fem també per posar en relleu que en l’Església i en la pastoral la santedat és capital. Com sabeu la santedat és la primera i fonamental vocació de tot cristià i cristiana.
Com veieu, estimats tots i especialment els joves, el que hem fet avui ho hem fet pensant, estimant i treballant pels joves i amb joves, nois i noies, que són estimats per Jesús, com ho fou la Rosa, eternament, infinitament i gratuïtament. Li demanarem a ella la seva intercessió, i tots, però especialment els joves, treballarem per tal que la pastoral de joventut arribi arreu on hi hagi joves.
El que estem fent és per al bé de l’Església. Demanem la intercessió de Maria, Mare de l’Església, sota l’advocació de la Mare de Déu de Montserrat, per tal que aquesta causa de beatificació doni ja bons fruits en el treball amb els joves.
