Paraules del Cardenal en l’acte d’ingrés del Dr. Torralba a l’Acadèmia de Doctors

Paraules del Sr. Cardenal Arquebisbe de Barcelona i Gran Canceller de les Facultats de Teologia,  Filosofia i d’Història de l’Església, Arqueologia i Arts Cristianes, Dr. Lluís Martínez Sistach, en l’acte d’ingrés del Dr. Francesc Torralba Roselló en la Reial Acadèmia de Doctors. Seminari Conciliar de Barcelona. 4 de desembre de 2014 Aquesta Aula Magna del […]

04 Des, 2014
Església de Barcelona

Paraules del Sr. Cardenal Arquebisbe de Barcelona i Gran Canceller de les Facultats de Teologia,  Filosofia i d’Història de l’Església, Arqueologia i Arts Cristianes, Dr. Lluís Martínez Sistach, en l’acte d’ingrés del Dr. Francesc Torralba Roselló en la Reial Acadèmia de Doctors. Seminari Conciliar de Barcelona. 4 de desembre de 2014

Aquesta Aula Magna del Seminari Conciliar de Barcelona, seu també de la Facultat de Teologia de Catalunya, de la Facultat de Filosofia de Catalunya i de la Universitat Ramon Llull, i de la Facultat “Antoni Gaudí” d’Història de l’Església, Arqueologia i Arts Cristianes, celebra un acte molt solemne i molt entranyable: l’ingrés a la Reial Acadèmia de Doctors del Doctor Francesc Torralba Roselló.

Com a gran Canceller d’aquestes Facultats, agraeixo moltíssim a l’Excm. President de la Reial Acadèmia de Doctors, Dr. Alfredo Rocafort, que hagi autoritzat celebrar aquest acte en aquesta seu. Tots els vinculats a aquestes Facultats ens sentim molt honorats en acollir en aquesta seu universitària a la Reial Acadèmia de Doctors. Considerem la celebració d’aquest acte com una valoració del treball a nivell universitari de docència i d’investigació d’aquestes Facultats. Ho veiem també com un reconeixement del bon treball que el nou acadèmic realitza en la docència i investigació en aquestes Facultats.

Des d’aquest curs acadèmic podem oferir a la Reial Acadèmia de Doctors i a la cultura de Catalunya i d’arreu, la creació d’una nova Facultat d’Història de l’Església, d’Arqueologia i d’Arts Cristianes que hem batejat amb el nom d’Antoni Gaudí per sintonia entre el nostre arquitecte i el contingut de la nova institució. Considero que omple un buit a nivell eclesial ja que en l’Església existeixen només tres Facultats d’Història de l’Església (Roma, Polònia i Mèxic), dos d’Arqueologia Cristiana (Roma i Jerusalem) i és la primera respecte l’Art Cristià.

Recentment hem celebrat a Barcelona el Congrés Internacional de Pastoral de les Grans Ciutats. En la sessió dedicada als pastors, ens reunirem vint-i-cinc pastors diocesans de quatre continents que tenim la cura pastoral de 200 milions de persones. En l’Audiència que ens concedí el Papa Francesc el 27 d’aquest mes de novembre, ens parlà que en les grans ciutats – actualment el 52% de la població mundial viu en ciutats – és molt necessari el diàleg multicultural ja que en aquestes urbs conviuen moltes cultures. Considero que la Reial Acadèmia de Doctors contribueix moltíssim a aquest diàleg per fer aquestes concentracions urbanes més humanes i més cultes.

Felicito molt cordialment el Dr. Francesc Torralba, professor de la Facultat de Filosofia de Catalunya, pel seu ingrés merescut en la prestigiosa Reial Acadèmia de Doctors i desitjo que la seva presència com a Acadèmic Numerari pugui enriquir el treball d’aquesta preuada institució. La seva riquíssima conferència confirma aquest desig meu. Com a Gran Canceller de la Facultat en la que el Dr. Torralba realitza el seu treball intel·lectual i de docència universitària, estic molt content que hagi estat distingit avui per l’estimada Reial Acadèmia de Doctors.

La conferència d’ingrés del Dr. Francesc Torralba, doctor en Filosofia i Teologia i la resposta en nom de la Reial Acadèmia de Doctors, feta per l’Acadèmic de Número, professor David Jou i Mirabent, ens han enriquit i és motiu d’agraïment. El seu discurs ens ha apropat moltíssim la filosofia a la nostra vida quotidiana i ha posat en relleu la necessitat del pensament filosòfic en la cultura actual per fer-la més humana i transcendent. En els set moviments exposats pel Dr. Torralba, hi he vist un reflex del contingut de l’exhortació apostòlica Evangelii gaudium, del Papa Francesc, especialment el setè moviment: transformar. El Papa Francesc ens diu que somia transformar-ho tot, les estructures, els horaris, el llenguatge per tal que l’Església sigui evangelitzadora, per tal que es realitzi la conversió personal, pastoral i missionera.

Estic molt content d’aquesta col·laboració entre aquestes nostres institucions que s’ha manifestat un cop més en la celebració que estem fent. Desitjo que continuem realitzant futures col·laboracions entre les nostres estimades institucions al servei de la recerca i de l’ensenyament universitari i en bé de la ciència i del desenvolupament global de les persones i de Catalunya.

A tots els qui han assistit a aquest Solemne Acte el nostre profund agraïment de l’Excel·lentíssim President de l’Acadèmia de Doctors i meu. Aquesta presència ha col·laborat a l’objectiu de donar relleu a les nostres activitats per a major esplendor i glòria de les Ciències al servei de la veritat i de les persones.

L’Acte ha acabat. S’aixeca la sessió.

T’interessarà…

Seguiu-nos  

Facebook
Santa Úrsula i les santes verges😇Santa Úrsula i les santes verges Santa Úrsula (‘ossa petita’) i les santes d’avui van arribar a ser suprimides del Santoral, però, degut al seu culte molt tradicional, encara avui les conserva. Possiblement, la tradició vol fer d’elles un homenatge a la virginitat femenina. La tradició del segle V ens informa que el pare de la princesa bretona Úrsula la volia casar amb el príncep pagà d’Armòrica (l’actual Bretanya). Ella, que ja havia consagrat la seva virginitat, s’hi volia negar, però això suposava la guerra. Per guanyar temps va posar unes condicions: un termini de tres anys, que es reunissin deu comparses de mil donzelles cada una (d’aquí les «11.000 verges»?) i que el príncep es bategés. A la tornada d’un complicat viatge a Roma pel Rin, l’Úrsula i les companyes van ser martiritzades a Colònia pels huns d’Àtila. En una inscripció llatina a la catedral de Colònia hi consta: «XI. M. V.», que es pot llegir com «11 màrtirs verges», i no «11 milers de verges». Al MNAC es conserva el quadre d’en Joan Reixach (segle XV): «El retaule de les onze mil verges». «Les verges... segueixen l’Anyell arreu on va» (Ap 14,4).🗣«Quan trona pel mes d’octubre, neu segura», segons una dita popular. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Santa Teresa de Jesús, verge i doctora de l'Església😇🙏Teresa de Cepeda y Ahumada neix a Àvila el 28 de març de 1515, de família ‘hidalga’. Sa mare, Beatriz, es casà molt jove amb don Alonso, vidu del seu primer matrimoni i amb un avi toledà judaïtzant, Juan Sánchez. Van tenir tres filles i nou fills. Tot i que va entrar de carmelita als 20 anys, no fou fins als 40 que experimentà una profunda conversió després de trobar-se amb una imatge de “Crist molt llagat”. La nit de la seva mort, el 4 d'octubre de 1582, es va aplicar la reforma gregoriana del calendari i es van suprimir 11 dies.🗣«Per Santa Teresa, planta l’ametlla», segons una dita popular. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Preguem ben units pel papa Lleó XIV🙏. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Mare de Déu del Pilar😇Una tradició molt ar­rela­da a l'Aragó vol fer ar­ribar l'origen del santuari de l'antiga Cesaraugusta (Saragossa) als inicis matei­xos del cristianis­me (Maria s'hauria aparegut a l'apòstol sant Jaume, damunt d'un pilar). Però és a par­tir de l'època moder­na que el Pilar es­devé un gran san­tuari marià de la Península Ibèrica, amb una ir­ra­di­ació vers l'A­mèrica Llatina (ja que els nadius de les actuals Bahames ‘descobreixen’ Colom i els seus el 1492). Maria, símbol de la fortalesa en la fe, la seguretat de l'esperança i la constància en la caritat.«Si bones faves vols sembrar, fes-ho per la Mare de Déu del Pilar», segons una dita popular. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Vatican Media

Agenda

Evangeli del dia

Vosaltres sabeu entendre l’aspecte de la terra i del cel, i no sabeu entendre en quin temps esteu vivint?

(Lc 12,54-59)