Enmig del temps d’Advent, que és camí cap al Nadal, celebrem la festa de la Immaculada Concepció de Maria. Contemplem la noia senzilla de Natzaret, escollida per Déu, plena de la seva gràcia, alliberada del pecat per ser mare del Salvador.
L’Església ha pres consciència que Maria havia estat redimida des de la seva concepció. Fou el beat Pius IX, l’any 1854, que proclamà el dogma de la Immaculada, recollint una antiga tradició de fe de l’Església. Aquest dogma confessa que “la benaurada Verge Maria, des del primer instant de la seva concepció, per una gràcia i un favor singular de Déu totpoderós, en virtut dels mèrits de Jesucrist, va ser preservada intacta de tota màcula de pecat original”.
La doctrina del pecat original, lligada amb la de la redempció de Crist, ens fa veure amb lucidesa la situació de l’home i el seu obrar en el món. El Concili Vaticà II ens diu que “una lluita àrdua contra el poder de les tenebres omple tota la història universal. Inserit en aquesta pugna, l’home ha de lluitar sense parar per adherir-se al bé, i només pot obtenir la unitat en si mateix amb l’ajut de la gràcia de Déu”.
El Vaticà II també ens presenta Maria com el model de l’Església. Maria és signe d’esperança per a l’Església i per al món. Malgrat la presència aclaparadora del mal en el món, tant del mal físic com del mal moral, que podem veure en les constant fallades morals, tant en les personals com en les col·lectives i en les estructurals -sota la forma de l’anomenat pecat estructural-, no hem de perdre mai l’esperança.
Santa Maria, com a mare del nostre Salvador, és promesa d’una victòria sobre el mal. Molts pares i doctors de l’Església reconeixen en la Dona anunciada en el llibre del Gènesi –que deixa constància de l’entrada del mal i de la mort en el món- la Mare del Crist, la “nova Eva”.
Acabo amb les paraules finals de la meva carta pastoral per aquest curs: “Amb el papa Francesc, li demanem a Maria, la Mare de l’Evangeli vivent –que és Jesucrist-, que intercedeixi perquè la invitació del Sant Pare a viure tota l’Església una nova etapa evangelitzadora sigui acollida per tota la comunitat eclesial. Hi ha un estil marià en l’activitat evangelitzadora de l’Església, perquè cada vegada que imitem Maria tornem a creure en l’aspecte revolucionari de la tendresa i de l’afecte. Aquesta dinàmica de justícia i tendresa, de contemplar i caminar cap als altres, és el que fa de Maria també un model eclesial per a l’evangelització”. Maria, com sabem, va córrer de seguida a ajudar la seva cosina Elisabet que esperava un fill, Joan Baptista. I a Canà de Galilea també va córrer a ajudar uns promesos que es trobaven amb una dificultat el dia del seu casament.
