La Immaculada, model de l’Església

(Diumenge, 07/12/2014) Enmig del temps d’Advent, que és camí cap al Nadal, celebrem la festa de la Immaculada Concepció de Maria. Contemplem la noia senzilla de Natzaret, escollida per Déu, plena de la seva gràcia, alliberada del pecat per ser mare del Salvador. L’Església ha pres consciència que Maria havia estat redimida des de la […]

05 Des, 2014
Església de Barcelona

(Diumenge, 07/12/2014)

Enmig del temps d’Advent, que és camí cap al Nadal, celebrem la festa de la Immaculada Concepció de Maria. Contemplem la noia senzilla de Natzaret, escollida per Déu, plena de la seva gràcia, alliberada del pecat per ser mare del Salvador.

L’Església ha pres consciència que Maria havia estat redimida des de la seva concepció. Fou el beat Pius IX, l’any 1854, que proclamà el dogma de la Immaculada, recollint una antiga tradició de fe de l’Església. Aquest dogma confessa que “la benaurada Verge Maria, des del primer instant de la seva concepció, per una gràcia i un favor singular de Déu totpoderós, en virtut dels mèrits de Jesucrist, va ser preservada intacta de tota màcula de pecat original”.

La doctrina del pecat original, lligada amb la de la redempció de Crist, ens fa veure amb lucidesa la situació de l’home i el seu obrar en el món. El Concili Vaticà II ens diu que “una lluita àrdua contra el poder de les tenebres omple tota la història universal. Inserit en aquesta pugna, l’home ha de lluitar sense parar per adherir-se al bé, i només pot obtenir la unitat en si mateix amb l’ajut de la gràcia de Déu”.

El Vaticà II també ens presenta Maria com el model de l’Església. Maria és signe d’esperança per a l’Església i per al món. Malgrat la presència aclaparadora del mal en el món, tant del mal físic com del mal moral, que podem veure en les constant fallades morals, tant en les personals com en les col·lectives i en les estructurals -sota la forma de l’anomenat pecat estructural-, no hem de perdre mai l’esperança.

Santa Maria, com a mare del nostre Salvador, és promesa d’una victòria sobre el mal. Molts pares i doctors de l’Església reconeixen en la Dona anunciada en el llibre del Gènesi –que deixa constància de l’entrada del mal i de la mort en el món- la Mare del Crist, la “nova Eva”.

Acabo amb les paraules finals de la meva carta pastoral per aquest curs: “Amb el papa Francesc, li demanem a Maria, la Mare de l’Evangeli vivent –que és Jesucrist-, que intercedeixi perquè la invitació del Sant Pare a viure tota l’Església una nova etapa evangelitzadora sigui acollida per tota la comunitat eclesial. Hi ha un estil marià en l’activitat evangelitzadora de l’Església, perquè cada vegada que imitem Maria tornem a creure en l’aspecte revolucionari de la tendresa i de l’afecte. Aquesta dinàmica de justícia i tendresa, de contemplar i caminar cap als altres, és el que fa de Maria també un model eclesial per a l’evangelització”. Maria, com sabem, va córrer de seguida a ajudar la seva cosina Elisabet que esperava un fill, Joan Baptista. I a Canà de Galilea també va córrer a ajudar uns promesos que es trobaven amb una dificultat el dia del seu casament.

 † Lluís Martínez Sistach

Cardenal arquebisbe de Barcelona

T’interessarà…

Seguiu-nos  

Facebook
Santa Úrsula i les santes verges😇Santa Úrsula i les santes verges Santa Úrsula (‘ossa petita’) i les santes d’avui van arribar a ser suprimides del Santoral, però, degut al seu culte molt tradicional, encara avui les conserva. Possiblement, la tradició vol fer d’elles un homenatge a la virginitat femenina. La tradició del segle V ens informa que el pare de la princesa bretona Úrsula la volia casar amb el príncep pagà d’Armòrica (l’actual Bretanya). Ella, que ja havia consagrat la seva virginitat, s’hi volia negar, però això suposava la guerra. Per guanyar temps va posar unes condicions: un termini de tres anys, que es reunissin deu comparses de mil donzelles cada una (d’aquí les «11.000 verges»?) i que el príncep es bategés. A la tornada d’un complicat viatge a Roma pel Rin, l’Úrsula i les companyes van ser martiritzades a Colònia pels huns d’Àtila. En una inscripció llatina a la catedral de Colònia hi consta: «XI. M. V.», que es pot llegir com «11 màrtirs verges», i no «11 milers de verges». Al MNAC es conserva el quadre d’en Joan Reixach (segle XV): «El retaule de les onze mil verges». «Les verges... segueixen l’Anyell arreu on va» (Ap 14,4).🗣«Quan trona pel mes d’octubre, neu segura», segons una dita popular. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Santa Teresa de Jesús, verge i doctora de l'Església😇🙏Teresa de Cepeda y Ahumada neix a Àvila el 28 de març de 1515, de família ‘hidalga’. Sa mare, Beatriz, es casà molt jove amb don Alonso, vidu del seu primer matrimoni i amb un avi toledà judaïtzant, Juan Sánchez. Van tenir tres filles i nou fills. Tot i que va entrar de carmelita als 20 anys, no fou fins als 40 que experimentà una profunda conversió després de trobar-se amb una imatge de “Crist molt llagat”. La nit de la seva mort, el 4 d'octubre de 1582, es va aplicar la reforma gregoriana del calendari i es van suprimir 11 dies.🗣«Per Santa Teresa, planta l’ametlla», segons una dita popular. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Preguem ben units pel papa Lleó XIV🙏. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Mare de Déu del Pilar😇Una tradició molt ar­rela­da a l'Aragó vol fer ar­ribar l'origen del santuari de l'antiga Cesaraugusta (Saragossa) als inicis matei­xos del cristianis­me (Maria s'hauria aparegut a l'apòstol sant Jaume, damunt d'un pilar). Però és a par­tir de l'època moder­na que el Pilar es­devé un gran san­tuari marià de la Península Ibèrica, amb una ir­ra­di­ació vers l'A­mèrica Llatina (ja que els nadius de les actuals Bahames ‘descobreixen’ Colom i els seus el 1492). Maria, símbol de la fortalesa en la fe, la seguretat de l'esperança i la constància en la caritat.«Si bones faves vols sembrar, fes-ho per la Mare de Déu del Pilar», segons una dita popular. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Vatican Media

Agenda

Evangeli del dia

Vosaltres sabeu entendre l’aspecte de la terra i del cel, i no sabeu entendre en quin temps esteu vivint?

(Lc 12,54-59)