Paraules del Cardenal en l'acte de commemoració del 70 aniversari de la mort del Cardenal Vidal i Barraquer

Paraules del Sr. Cardenal Arquebisbe de Barcelona, Dr. Lluís Martínez Sistach, en l’acte de commemoració del 70 aniversari de la mort del Cardenal Vidal i Barraquer. Facultat de Teologia de Catalunya, 25 de setembre de 2014 Em plau molt remarcar el sentit d’aquesta sessió acadèmica que la Facultat de Teologia de Catalunya dedica avui al […]

26 Set, 2014
Església de Barcelona

Paraules del Sr. Cardenal Arquebisbe de Barcelona, Dr. Lluís Martínez Sistach, en l’acte de commemoració del 70 aniversari de la mort del Cardenal Vidal i Barraquer. Facultat de Teologia de Catalunya, 25 de setembre de 2014

Em plau molt remarcar el sentit d’aquesta sessió acadèmica que la Facultat de Teologia de Catalunya dedica avui al Cardenal Francesc d’Assís Vidal i Barraquer, en el setantè aniversari de la seva mort esdevinguda el 13 de setembre de 1943. Celebrem el 70 aniversari de la seva mort amb una actitud d’agraïment.

La nostra Arxidiòcesi de Barcelona està relacionada amb ell, perquè estudià la carrera de dret a la Universitat de Barcelona, exercí d’advocat a la nostra ciutat i ingressà al Seminari de Barcelona. Si bé va exercir el ministeri sacerdotal a Tarragona, la nostra arxidiòcesi li deu molt perquè l’any 1919 fou nomenat Arquebisbe de Tarragona i, per tant, metropolità de la nostra diòcesi de Barcelona, ja que fins l’any 1964 fou sufragània de Tarragona.

Tot just arribat a la seu metropolitana i primada, impulsà la preparació d’un concili provincial, seguint la nostra tradició conciliar i sinodal. Va ser creat cardenal l’any 1921 i fou un defensor de la llibertat de l’Església i de la llengua catalana en moments no fàcils de la dictadura de Primo de Rivera.

Vidal i Barraquer ha estat un bon pastor, sol·lícit del seu ramat, lúcid en les seves decisions lliure per seguir la seva consciència i lliurat al servei de l’Església no només de l’àmbit territorial de Catalunya, sinó també de tot Espanya en la conferència dels metropolitans. La seva vida i el seu treball són un bon referent per a l’exercici del ministeri sacerdotal i episcopal.

M’ha agradat escoltar que el cardenal Vidal i Barraquer ara fa vuitanta anys havia pensat i desitjat la creació d’una Facultat d’Història de l’Església. Enguany, 2014, he demanat a la Congregació de l’Educació Catòlica la creació d’aquesta Facultat.

El meu estimat predecessor en la seu tarragonina, va viure i va ser pastor diocesà i metropolità en moments molt difícils per a l’Església i per a Catalunya. Ell va tenir que deixar provisionalment la seva Església per salvar la seva vida en els inicis de la guerra de 1936 i posteriorment ja no va poder tornar-hi en vida. El motiu fou la seva decisió episcopal, en consciència i per amor a l’Església, de no signar la carta col·lectiva de l’episcopat espanyol promoguda pel Cardenal Gomà, l’any 1937. No va tenir el permís de l’autoritat del govern espanyol per poder retornar a Tarragona finalitzada l’esmentada guerra entre germans, l’any 1939, però fou sempre Arquebisbe de la seu primada i metropolitana fins a la seva mort, el 13 de setembre de 1943, exiliat a Suïssa, a la cartoixa de Valsainte.

A Itàlia i a Suïssa, sempre va treballar per la concòrdia i la pau i va regir la seva seu tarragonina per mitjà dels seus vicaris generals Salvador Rial i Francesc Vives.

Va ser un bisbe, un cardenal coherent amb la seva consciència de pastor de l’Església i va cercar el bé de l’Església i de Catalunya abans que el seu propi bé. El Cardenal Vidal i Barraquer va ser un bon pastor que va viure els últims anys de la seva vida lluny geogràficament de seu ramat, però sempre molt present espiritualment i pastoralment i només va poder tornar molts anys després de la seva mort. Donant compliment al desig expressat en el seu testament, les seves despulles varen poder tornar a Tarragona l’any 1978 i reberen sepultura prop del sepulcre del seu bisbe auxiliar Beat Manuel Borràs, en la catedral primada i metropolitana de Tarragona, l’Església local que fou la seva esposa i a la qual es va lliurar sempre.

Recordo molt bé aquella reunió de Bisbes de Catalunya, de maig de 1976, que com a secretari de la Conferència Episcopal Tarraconense, vaig redactar l’acte que deia: “Els bisbes de Catalunya han decidit prendre la iniciativa de dur a terme el trasllat de les despulles del Cardenal Vidal i Barraquer, que des de la seva mort reposen a Suïssa”. I els Bisbes ho feren públic en un comunicat signat per tots ells (Josep Pont, Narcís Jubany, Ramon Masnou, Ramon Mall, Josep Mª Guix, Josep Capmany, Ramon Daumal, Miquel Moncadas, Ricard Mª Carles, Joan Martí i Jaume Camprodon), de 26 d’abril de 1978 – aniversari de la consagració episcopal del Cardenal Vidal i Barraquer – en el qual anunciaren amb goig aquest esdeveniment que fou el retorn de l’arquebisbe a la seva arxidiòcesi.

Com a successor seu a la seu tarragonina i com a Cardenal Arquebisbe de Barcelona, em plau reiterar-li el meu i el nostre agraïment pel seu pontificat i pel seu testimoniatge. Que des del cel ens ajudi.

T’interessarà…

Seguiu-nos  

Facebook
Santa Úrsula i les santes verges😇Santa Úrsula i les santes verges Santa Úrsula (‘ossa petita’) i les santes d’avui van arribar a ser suprimides del Santoral, però, degut al seu culte molt tradicional, encara avui les conserva. Possiblement, la tradició vol fer d’elles un homenatge a la virginitat femenina. La tradició del segle V ens informa que el pare de la princesa bretona Úrsula la volia casar amb el príncep pagà d’Armòrica (l’actual Bretanya). Ella, que ja havia consagrat la seva virginitat, s’hi volia negar, però això suposava la guerra. Per guanyar temps va posar unes condicions: un termini de tres anys, que es reunissin deu comparses de mil donzelles cada una (d’aquí les «11.000 verges»?) i que el príncep es bategés. A la tornada d’un complicat viatge a Roma pel Rin, l’Úrsula i les companyes van ser martiritzades a Colònia pels huns d’Àtila. En una inscripció llatina a la catedral de Colònia hi consta: «XI. M. V.», que es pot llegir com «11 màrtirs verges», i no «11 milers de verges». Al MNAC es conserva el quadre d’en Joan Reixach (segle XV): «El retaule de les onze mil verges». «Les verges... segueixen l’Anyell arreu on va» (Ap 14,4).🗣«Quan trona pel mes d’octubre, neu segura», segons una dita popular. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Santa Teresa de Jesús, verge i doctora de l'Església😇🙏Teresa de Cepeda y Ahumada neix a Àvila el 28 de març de 1515, de família ‘hidalga’. Sa mare, Beatriz, es casà molt jove amb don Alonso, vidu del seu primer matrimoni i amb un avi toledà judaïtzant, Juan Sánchez. Van tenir tres filles i nou fills. Tot i que va entrar de carmelita als 20 anys, no fou fins als 40 que experimentà una profunda conversió després de trobar-se amb una imatge de “Crist molt llagat”. La nit de la seva mort, el 4 d'octubre de 1582, es va aplicar la reforma gregoriana del calendari i es van suprimir 11 dies.🗣«Per Santa Teresa, planta l’ametlla», segons una dita popular. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Preguem ben units pel papa Lleó XIV🙏. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Mare de Déu del Pilar😇Una tradició molt ar­rela­da a l'Aragó vol fer ar­ribar l'origen del santuari de l'antiga Cesaraugusta (Saragossa) als inicis matei­xos del cristianis­me (Maria s'hauria aparegut a l'apòstol sant Jaume, damunt d'un pilar). Però és a par­tir de l'època moder­na que el Pilar es­devé un gran san­tuari marià de la Península Ibèrica, amb una ir­ra­di­ació vers l'A­mèrica Llatina (ja que els nadius de les actuals Bahames ‘descobreixen’ Colom i els seus el 1492). Maria, símbol de la fortalesa en la fe, la seguretat de l'esperança i la constància en la caritat.«Si bones faves vols sembrar, fes-ho per la Mare de Déu del Pilar», segons una dita popular. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Vatican Media

Agenda

Evangeli del dia

Vosaltres sabeu entendre l’aspecte de la terra i del cel, i no sabeu entendre en quin temps esteu vivint?

(Lc 12,54-59)