Paraules del Cardenal en la inauguració de les Jornades d’Ètica i Món Contemporani

Paraules del Sr. Cardenal Arquebisbe de Barcelona, Dr. Lluís Martínez Sistach, en la inauguració de les Jornades d’Ètica i Món Contemporani: “La Doctrina Social de l’Església i el Papa Francesc. Facultat de Teologia de Catalunya, 10 de febrer de 2014. Em plau molt participar en aquestes Jornades d’Ètica i Món Contemporani que organitza la nostra […]

11 Febr, 2014
Església de Barcelona

Paraules del Sr. Cardenal Arquebisbe de Barcelona, Dr. Lluís Martínez Sistach, en la inauguració de les Jornades d’Ètica i Món Contemporani: “La Doctrina Social de l’Església i el Papa Francesc. Facultat de Teologia de Catalunya, 10 de febrer de 2014.

Em plau molt participar en aquestes Jornades d’Ètica i Món Contemporani que organitza la nostra estimada Facultat de Teologia de Catalunya per mitjà del Seminari de Doctrina i Acció Social de l’Església del Departament de Teologia Moral.

Aquestes Jornades estan dedicades a la Doctrina Social de l’Església i el Papa Francesc, concretant-ho més en ser cristians i ciutadans en temps de crisi. Les paraules, gestos i l’estil del nostre Papa Francesc respiren un amor i valoració de la pobresa evangèlica que aplana els camins per a construir una societat més justa on entenguem i realitzem el pla de Déu creador, que ha volgut que la creació estigui al servei de tots els homes i dones de la humanitat de tots els temps. Tots recordem les paraules del Papa Francesc en l’inici del seu pontificat: “Vull una Església pobre per als pobres”.

En l’exhortació apostòlica Evangelii gaudium, de 24 de novembre de 2013 – un document seu i programàtic del seu servei a l’Església i que desitja que ho sigui per a tots els estaments eclesials – inclou en el capítol quart aquest tema: “La dimensió social de l’evangelització”. I motiva perquè inclou aquesta temàtica en el contingut del document programàtic centrat en la reforma de l’Església en clau d’evangelització. El Papa afirma que desitja “compartir les seves inquietuds respecte de la dimensió social de l’evangelització precisament perquè, si aquesta dimensió no està degudament explicitada, sempre hi ha el risc de desfigurar el sentit autèntic i integral que té la missió evangelitzadora” (N. 176).

La doctrina social de l’Església inclou la justícia i també la caritat. Aquestes dues virtuts van sempre juntes i es complementen. Com sabeu, i Francesc ens ho recorda, “el servei de la caritat és també una dimensió constitutiva de la missió de l’Església i expressió irrenunciable de la seva pròpia essència. Així com l’Església és missionera per naturalesa, també brolla ineludiblement d’aquesta naturalesa la caritat efectiva amb el proïsme, la compassió que compren, assisteix i promou” (N. 179).

En temps de crisi econòmica com la que estem vivint des de fa uns anys, cal que donem a conèixer els continguts de la Doctrina Social de l’Església per tal que sigui una alternativa a les possibles solucions que es trobin per sortir de la crisi i evitar entrar més endavant en una altra similar. Ens cal valorar molt aquests principis que sorgeixen dels principis naturals que trobem a la nostra pròpia naturalesa humana i en la mateixa creació. D’una autèntica antropologia en podem treure conseqüències molt importants per a trobar camins de fraternitat, justícia i solidaritat.

A la vegada ser cristians en moments de crisi ens demana compartir tot el que tenim, no només allò que ens sobra, sinó també allò que necessitem, perquè segurament que hi ha molts germans nostres – persones i famílies – que tenen molt poc o fins i tot no tenen res. La Doctrina Social de l’Església que sorgeix de l’Evangeli, ens fa veure els homes i les dones com imatges de Déu, creats a la seva semblança i que per voluntat divina, no podem separar l’amor a Déu de l’amor a les persones, perquè tot el que fem o tot el que deixem de fer a un germà nostre sigui qui sigui, ho fem o ho deixem de fer a Déu.

I em plau dir que això els cristians i l’Església ho estem vivint força en aquest temps de crisi. Càritas diocesana i Càritas parroquials i moltíssimes persones i moltes realitats d’Església, estem realitzant uns preuats serveis per ajudar les persones i famílies que sofreixen les greus conseqüències de la crisi econòmica.

Donem-ne gràcies a Déu perquè ens ha donat un cor de carn que es commou i es fa solidari envers els germans necessitats, imitant al bon samarità i especialment a Jesús Bon Pastor que va passar pel món fent el bé.

Francesc ens diu que “una fe autèntica – que mai es còmoda i individualista – implica sempre un profund desig de canviar el món, de transmetre valors, de deixar quelcom millor després del nostre pas per la terra” (N. 183).

Seguiu-nos  

Facebook
La Carmina va patir depressió. Fa gairebé dos mesos, a l'Estadi Lluís Companys, la jove va fer arribar el seu testimoni al papa Lleó XIV. Recupera l'entrevista compVatican Newstican News 👇www.vaticannews.va/es/iglesia/news/2026-07/carmina-historia-depresion-papa-viaje-espana-testimoni... ... See MoreSee Less
View on Facebook
«Avui les santes Juliana i Semproniana ens ajuden a alçar la mirada»Mons. Sergi Gordo, bisbe de Tortosa, ha presidit aquest 27 de juliol la missa de Les Santes de Mataró.🔗 tinyurl.com/cvu5jmbk📸 J. Merino ... See MoreSee Less
View on Facebook

1 week ago

Arquebisbat de Barcelona
Aquest dilluns, 27 de juliol, ha tingut lloc la missa d’acció de gràcies en agraïment al comitè organitzador de la visita apostòlica del Sant Pare Lleó XIV a Barcelona, i als col·laboradors, a la Catedral de Barcelona. L’arquebisbe de Barcelona, el cardenal Joan Josep Omella, ha presidit la missa i l’ha concelebrat el bisbe auxiliar de Barcelona, Mons. David Abadías. 📸 Dr. G. Simón ... See MoreSee Less
View on Facebook
Memòria de les santes Juliana i Semproniana, verges i màrtirs. Acompanyant la història de sant Cugat, a partir de l’Edat Mitjana sorgeix la tradició que les santes Juliana (“relatiu a Júlia”) i Semproniana (“relatiu a Semprònia = eterna”) són deixebles seves. I l’any 1667, el frare Joan Gaspar Roig, afirma en una obra que les santes són filles de l’antiga Iluro. Mataró en reivindicarà les relíquies fins que les aconseguirà el 1772. L’ofici que es canta a la “Missa de les Santes” (“Missa de Glòria”) fou composta el 1848 per Mn. Manuel Blanch, amb aire d’òpera italianitzant; s’interpreta per privilegi pontifici, amb orquestra i cor, i té una duració aproximada de tres hores. Després, processó (recuperada el 1972) al voltant del temple amb les relíquies de les santes. Des de 1985 hi participa també un grup de diablesses amb música i ball propis. Festa gran a Mataró.«Si vols saber què és calor, ves per les Santes a Mataró»🥵. ... See MoreSee Less
View on Facebook
Jaume, fill de Zebedeu, és juntament amb el seu germà Joan i Pere un dels que acompanyava més de prop Jesús. Segons el llibre dels Fets (12,2) fou el primer apòstol màrtir, decapitat a Jerusalem per Herodes Agripa (vers l'any 44). Patró de Galícia, després de les invasions musulmanes fou venerat com a patró dels Regnes castellans i més tard de tota Espanya. El seu sepulcre a Compostela fou un gran centre de peregrinacions medievals de tot el món cristià, després de Roma i terra Santa.«A Raïms de Sant Jaume, raïms aigualits; raïms de setembre te'n llepes els dits», segons una dita popular. ... See MoreSee Less
View on Facebook
Vatican Media

Agenda

Evangeli del dia

Dona, és gran la teva fe!

(Mt 15,21-28)