Homilia del Cardenal en la Missa exequial en memòria del Bisbe Pere Tena

Homilia del Sr. Cardenal de Barcelona, Dr. Lluís Martínez Sistach, en la Missa exequial del Sr. Bisbe Auxiliar emèrit, Mons. Pere Tena i Garriga. Catedral de Barcelona, 11 de febrer de 2014.

Ens apleguem a la Catedral de Barcelona per a celebrar l’Eucaristia exequial pel nostre estimat germà Pere Tena i Garriga, Bisbe Auxiliar emèrit de Barcelona. L’Eucaristia és sempre l’acció de gràcies a Déu per antonomàsia. Avui li donem gràcies pel do de la vida i del ministeri presbiteral i episcopal del nostre germà al servei de l’Església metropolitana de Barcelona i de l’Església universal. Les paraules que ell i els cristians diem després de la consagració, “Veniu, Senyor Jesús”, s’han realitzat ja més plenament per al Bisbe Pere. El Senyor ha vingut i l’ha cridat, li ha donat l’abraçada d’amor per entrar en la vida plena i feliç per a tota l’eternitat. Ha estat el seu “dies natalis”, que en la fe, enmig del dolor per la seva mort, tots nosaltres en gaudim. Les exèquies cristianes han de respirar intensament el sentit pasqual que els hi és propi, per això la seva íntima relació amb l’Eucaristia.

El nostre germà va néixer en el si d’una família cristiana i va rebre, juntament amb el seu germà Francesc, la vocació sacerdotal. Ambdós van respondre generosament a la crida per a servir sacerdotalment l’Església. El Bisbe Pere Tena ha esmerçat la seva vida al servei de l’Església i del món. Ha estat sempre un home de fe, bo i humil, i un bon sacerdot de cap a peus. La seva gran preparació teològica i litúrgica, ja de sacerdot, ha prestat un preuat servei a la litúrgia, i més en concret ajudant molt a l’aplicació de la Constitució litúrgica Sacrosanctum Concilium del Concili Vaticà II en la nostra Església de Barcelona, creant en els anys de la seva joventut el Centre de Pastoral Litúrgica que ha anat creixent i oferint arreu de l’Església publicacions i subsidis de litúrgia pastoral. Fou també el creador de l’Institut Superior de Litúrgia de Barcelona, amb els seus estudis sistemàtics de nivell superior i publicant la revista Phase que gaudeix de molt prestigi. I aquest servei l’ha prestat col·laborant íntimament amb el Bisbe de Roma i Successor de Pere, amb el seu servei com a Sots Secretari de la Congregació per al Culte Diví i Disciplina dels Sagraments, i també a nivell de la Conferència Episcopal Espanyola, de la Tarraconense, presidint la Comissió de Litúrgia en els dos àmbits. Participà molt activament en la creació de la Facultat de Teologia de Catalunya, com a professor i Degà President. Aquest pastor ha viscut l’amor a Déu Nostre Senyor i a la seva obra redemptora amb la seva mort i resurrecció i a l’Església, l’esposa de Crist,  que aplega els fidels per a celebrar la fe en les celebracions litúrgiques.

Com a pastor d’aquesta Església metropolitana de Barcelona em plau agrair-li al Bisbe Tena la seva llarga i fecunda vida de 86 anys i el seu generós i fecund ministeri presbiteral de 63 anys i episcopal de 20 anys. Penso que el riquíssim contingut dels seus escrits litúrgics ens han ajudat i ens ajudaran a viure l’espiritualitat litúrgica i a gaudir de la seva bellesa i ens menaran a assolir l’ars celebrandi i l’ars participandi, ell que com a prevere i com a bisbe ho procurava en les celebracions que presidia. Als pastors i a tots ens ajuden el seu testimoniatge i el seu missatge en aquesta dimensió essencial de l’Església que és la celebració de la fe.

La mort ens mena cap a la vida en el Senyor. El ciri pasqual que en les exèquies cristianes és col·loca prop de les despulles del difunt il·lumina els nostres ulls de la fe per entendre el sentit cristià de la vida i de la mort. La Paraula de Déu que hem escoltat ens ajuda ha entendre-ho en profunditat. Sant Pau ens ha dit que “ningú de nosaltres no viu per a si mateix, com ningú no mort per a si mateix; si vivim, vivim per al Senyor; i, si morim, morim per al Senyor” i això perquè, com ens explica l’Apòstol, “tant si vivim, com si morim, som del Senyor”. Aquest és l’autèntic sentit de la vida i de la mort. Som sempre del Senyor i som sempre per al Senyor, que vol dir per als germans. El Senyor de la vida ens fa participar de la seva vida i de la resurrecció constantment, tant si vivim com si morim, ja que com diu Sant Pau, “el Crist morí i tornà a la vida, per tenir senyoria sobre els morts i sobre els vius”.

El baptisme ha iniciat en nosaltres –com ho va fer en el Bisbe Pere Tena– la vida cristiana. Las aigües baptismals i la unció de l’Esperit ens incorporaren a Jesucrist per tal d’esdevenir un altre Crist i passar pel món fent el bé com ho va fer el Senyor. Fou també el baptisme que ens incorporà a l’Església com a membres responsables i actius per tal de realitzar l’única missió del poble de Déu. I aquesta vocació l’hem de viure sempre, en la vida i en la mort mentre dura el nostre pelegrinatge per aquest mon.

Amb aquesta Eucaristia el Senyor ens convida a intensificar la nostra fe en la resurrecció i en la vida eterna. El Senyor ens ha creat per a la vida, perquè ha posat en nosaltres la llavor de l’eternitat ja que hem estat creats a la seva imatge i semblança, Ell que és etern. I en redimir-nos ens ha concedit la plenitud de la vida, d’una vida de fills i filles de Déu que durarà per sempre, ja que Ell mateix s’ha donat per aliment d’aquesta vida nova.

Ho hem escoltat també clarament en l’Evangeli d’avui. Jesús en aquest fragment evangèlic ens ha parlat de vida, de vida eterna, de vida que durarà per sempre. En el moment de la mort, els cristians escoltem aquest missatge ple d’esperança. Aquestes són les paraules de Jesús: “qui menja la meva carn i beu la meva sang té vida eterna, i jo el ressuscitaré el darrer dia”. Els cristians ens alimentem constantment del Cos i de la Sang del Senyor mort i ressuscitat. Els pastors, com el nostre germà Pere, bisbe, ens alimentem diàriament amb l’Eucaristia que celebrem. Així, mentre vivim, pregustem ja la vida eterna, gaudint aquí de la presència sacramental del Senyor. És el que Ell mateix ens ha dit avui: “qui menja la meva carn i beu la meva sang està en mi i jo en ell”.

Desitjo en nom propi, del Bisbe Auxiliar i dels altres pastors diocesans, i de tota l’Església arxidiocesana que ha esdevingut província eclesiàstica de Barcelona, agrair al nostre estimat Sr. Bisbe Pere Tena el seu servei constant, generós, preuat i fidel a l’Església i al país durant la seva llarga vida i el seu ministeri presbiteral i episcopal.

En la vida del Bisbe Pere, la Mare de Déu hi estava molt present, especialment sota l’advocació de Montserrat. Avui, festivitat de la Mare de Déu de Lourdes, l’encomanem a la protecció maternal de Maria. Ella, mare dels sacerdots i dels bisbes, l’haurà acollit i presentat a l’Altíssim. Que des del cel intercedeixi per a tots.