Paraules del Cardenal en la constitució de l’Ateneu Sant Pacià

Paraules finals del Sr. Cardenal Arquebisbe de Barcelona, Dr. Lluís Martínez Sistach, en l’acte d’inauguració de curs de la Facultat d’Història de l’Església, Arqueologia i Arts Cristianes “Antoni Gaudí”, de l’Institut Superior de Litúrgia de Barcelona i de l’Institut de Teologia Fonamental, de la Facultat de Teologia de Catalunya i de la Facultat de Filosofia […]

01 Oct, 2015
Església de Barcelona

Paraules finals del Sr. Cardenal Arquebisbe de Barcelona, Dr. Lluís Martínez Sistach, en l’acte d’inauguració de curs de la Facultat d’Història de l’Església, Arqueologia i Arts Cristianes “Antoni Gaudí”, de l’Institut Superior de Litúrgia de Barcelona i de l’Institut de Teologia Fonamental, de la Facultat de Teologia de Catalunya i de la Facultat de Filosofia de Catalunya i la constitució canònica de l’Ateneu Sant Pacià. Seminari de Barcelona, 1 d’octubre de 2015.

Muchísimas gracias, Sr. Cardenal Versaldi, por haber erigido el Ateneo universitario de Sant Pacià que agrupará las tres Facultades Eclesiásticas de Teología, Filosofía y de Historia de la Iglesia, Arqueología y artes cristianas. Con la creación de esta institución el estudio de la teología, de la filosofía y de la humanística cristianas queda más coordinada. A través de la Facultad de Teología, nueve instituciones más quedan conectadas con el Ateneo Sant Pacià: l’Institut de Teologia Fonamental, L’Institut Superior de Litúrgia de Barcelona, el Centre d’Estudis Teològics de Mallorca, i els Institus Superiors de Ciències Religioses de Barcelona, Girona, Lleida, Tarragona, Mallorca, Vic i dels Pares Salesians. El Ateneo permite articular una red de doce instituciones eclesiásticas que tienen naturaleza universitaria y el Ateneo facilita una mayor relación con las Universidades de nuestro entorno.

L’Ateneu porta el nom de Sant Pacià, el gran bisbe de Barcelona en la segona meitat del segle IV i un dels pares de l’Església llatina, autor de diversos tractats teològics, que constitueix un referent rellevant en la nostra historia eclesiàstica de Catalunya. El lema de l’Ateneu és una frase que es troba en una de les seves cartes: “quaecumque lingua a Deo inspirata” (no hi ha llengua que Déu no inspiri). Els llenguatges teològics, filosòfics i estètics són camins per arribar a Déu. Que Sant Pacià ens hi ajudi!

Sr. Cardenal quiero agradecerle el interés que siempre su Dicasterio ha manifestado por las propuestas que hemos presentado y por la ayuda que siempre nos ha ofrecido. Su presencia en este acto es un signo más dela comunión de estas instituciones universitarias con la sede de Pedro. Y muchas gracias por este detalle para todos nosotros muy entrañable, que valoramos muchísimo: firmar los decretos de constitución del Ateneo Sant Pacià, aquí en Barcelona y en este acto académico.

En aquest acte no disposo de temps suficient per fer degudament el meu agraïment com a Gran Canceller als membres de les nostres Facultats. Vull agrair al Dr. Armand Puig el molt i bon treball que ha realitzat com a Degà-President de la Facultat de Teologia de Catalunya durant els anteriors períodes. D’aquest treball i encert tots en som conscients. Gràcies, Dr. Armand Puig, per l’eficaç col·laboració que prestat en la meva funció de Gran Canceller. Enhorabona per la nova responsabilitat de Rector de l’Ateneu Sant Pacià. L’experiència adquirida amb motiu del servei prestat a les nostres institucions que avui ens apleguen, indica que fareu un treball molt eficient ad intra i ad extra. Unes paraules d’agraïment cordial al Dr. Ramon Prat pel treball realitzat en el camp pastoral en aquesta seu. Gràcies al Dr. Jaume Aymar que inicia un nou període com a Degà de la Facultat de Filosofia de Catalunya, com a expressió del bon treball realitzat fins ara en aquesta institució. Em plau felicitar molt cordialment al Dr. Joan Planellas, nou Degà de la Facultat de Teologia de Catalunya, institució que ja coneix molt bé per haver-ne estat Vice-degà. La feina ben feta, la nostra plena confiança i la de tota la Facultat, juntament amb la competència reconeguda del nou Degà, farà que pugui fer un servei molt fecund a l’estimada Facultat de Teologia de Catalunya. Felicito també al nou Vice-degà d’aquesta Facultat, el Dr. Emili Marlès, que per la seva joventut i la seva competència prestarà un bon servei a l’esmentada Facultat.

Tot això posa en relleu la vitalitat de les nostres institucions que es van renovant en els seus claustres i en l’alumnat i això ens omple de joia i fonamenta l’esperança en el futur d’aquestes realitats, per tal que aquestes institucions ajudin a posar en pràctica el programa pastoral assenyalat pel Papa Francesc a l’Evangelii Gaudium: anunciar a tothom i arreu Jesucrist i el seu Evangeli.

T’interessarà…

Seguiu-nos  

Facebook
Santa Úrsula i les santes verges😇Santa Úrsula i les santes verges Santa Úrsula (‘ossa petita’) i les santes d’avui van arribar a ser suprimides del Santoral, però, degut al seu culte molt tradicional, encara avui les conserva. Possiblement, la tradició vol fer d’elles un homenatge a la virginitat femenina. La tradició del segle V ens informa que el pare de la princesa bretona Úrsula la volia casar amb el príncep pagà d’Armòrica (l’actual Bretanya). Ella, que ja havia consagrat la seva virginitat, s’hi volia negar, però això suposava la guerra. Per guanyar temps va posar unes condicions: un termini de tres anys, que es reunissin deu comparses de mil donzelles cada una (d’aquí les «11.000 verges»?) i que el príncep es bategés. A la tornada d’un complicat viatge a Roma pel Rin, l’Úrsula i les companyes van ser martiritzades a Colònia pels huns d’Àtila. En una inscripció llatina a la catedral de Colònia hi consta: «XI. M. V.», que es pot llegir com «11 màrtirs verges», i no «11 milers de verges». Al MNAC es conserva el quadre d’en Joan Reixach (segle XV): «El retaule de les onze mil verges». «Les verges... segueixen l’Anyell arreu on va» (Ap 14,4).🗣«Quan trona pel mes d’octubre, neu segura», segons una dita popular. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Santa Teresa de Jesús, verge i doctora de l'Església😇🙏Teresa de Cepeda y Ahumada neix a Àvila el 28 de març de 1515, de família ‘hidalga’. Sa mare, Beatriz, es casà molt jove amb don Alonso, vidu del seu primer matrimoni i amb un avi toledà judaïtzant, Juan Sánchez. Van tenir tres filles i nou fills. Tot i que va entrar de carmelita als 20 anys, no fou fins als 40 que experimentà una profunda conversió després de trobar-se amb una imatge de “Crist molt llagat”. La nit de la seva mort, el 4 d'octubre de 1582, es va aplicar la reforma gregoriana del calendari i es van suprimir 11 dies.🗣«Per Santa Teresa, planta l’ametlla», segons una dita popular. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Preguem ben units pel papa Lleó XIV🙏. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Mare de Déu del Pilar😇Una tradició molt ar­rela­da a l'Aragó vol fer ar­ribar l'origen del santuari de l'antiga Cesaraugusta (Saragossa) als inicis matei­xos del cristianis­me (Maria s'hauria aparegut a l'apòstol sant Jaume, damunt d'un pilar). Però és a par­tir de l'època moder­na que el Pilar es­devé un gran san­tuari marià de la Península Ibèrica, amb una ir­ra­di­ació vers l'A­mèrica Llatina (ja que els nadius de les actuals Bahames ‘descobreixen’ Colom i els seus el 1492). Maria, símbol de la fortalesa en la fe, la seguretat de l'esperança i la constància en la caritat.«Si bones faves vols sembrar, fes-ho per la Mare de Déu del Pilar», segons una dita popular. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Vatican Media

Agenda

Evangeli del dia

Déu reclamarà més d’aquells a qui ha donat més.

(Lc 12,39-48)