Paraules del Cardenal en el 10è aniversari de CECAS

Paraules del Sr. Cardenal Arquebisbe de Barcelona i President de la Fundació Centre Català de Solidaritat, Dr. Lluís Martínez Sistach, en l’acte del 10è aniversari del centre per a dones del Centre Català de Solidaritat. Tarragona, 4 de novembre de 2015. Celebrem 10 anys del Centre de Tarragona per a dones, del CECAS, del Centre […]

04 Nov, 2015
Església de Barcelona

Paraules del Sr. Cardenal Arquebisbe de Barcelona i President de la Fundació Centre Català de Solidaritat, Dr. Lluís Martínez Sistach, en l’acte del 10è aniversari del centre per a dones del Centre Català de Solidaritat. Tarragona, 4 de novembre de 2015.

Celebrem 10 anys del Centre de Tarragona per a dones, del CECAS, del Centre Català de Solidaritat. Com a President d’aquesta Fundació em plau agrair a tots els qui han fet possible aquests anys de vida i d’activitat del Centre al servei de moltes dones de la nostra societat per haver ofert una porta per a sortir de la droga. L’agraïment va dirigit al Patronat de CECAS que porta tota la vida i activitat de la Fundació a Barcelona i a Tarragona al servei de totes les diòcesis de Catalunya, s’estén a tots els professionals i personal de les residències i llars d’activitat, al Sr. Arquebisbe, a l’arxidiòcesi de Tarragona i també de manera especial als PP. Carmelites que ens han prestat el lloc perquè això sigui possible a Tarragona. No oblido els voluntaris que fan un treball preuat i molt necessari.

Avui és un dia joiós per aquest aniversari que celebrem. És un aniversari petit, deu anys, però en l’exercici d’aquest servei que s’ofereix és un bon període i ha possibilitat ajudar a moltes dones que volen refer la seva vida alliberant-se d’una addicció. Jo diria que si només s’hagués ajudat a una dona a assolir-ho ja hauria prestat CECAS un bon servei. Tanmateix els resultats són molt i molt més positius.

Estem en aquesta estimada i important Universitat Rovira i Virgili, de Tarragona, que em recorda molts esdeveniments entranyables pel temps que vaig viure a aquesta bellíssima ciutat mediterrània, antiquíssima i que creiem apostòlica per la visita de Sant Pau a la nostra Tarraco romana, servint aquesta Església metropolitana com a Arquebisbe. Desitjo agrair al magnífic Rector que hagi obert les portes de la Universitat a la Fundació CECAS, del Servei Català de Solidaritat, per organitzar una jornada relacionada amb el treball que realitzem: “L’addicció de la dona: claus del seu abordatge”. Penso que amb aquesta col·laboració, la Universitat Rovira i Virgili intensifica la seva dimensió social que sempre ha tingut molt present en la seva institució i en el seu propòsit. Avui és encara més necessari que els universitaris prenguin major consciència del compromís social, de la seva responsabilitat en la transformació de la societat per fer-la més justa i fraterna i concebre que els talents, la saviesa, els coneixements, els títols que reben a la Universitat són per posar-los al servei dels més necessitats.

En la Fundació hem constatat que el servei que prestem aconsegueix més eficiència i major eficàcia fent el tractament o seguiment i acompanyament de les dones i dels homes per separat. Aquesta ha estat una constatació experimental fruit també d’una prèvia reflexió i estudi. Veig que aquest tema està tractat en la jornada en les ponències.

Aquesta jornada presta un bon servei a la Fundació i al seu treball que realitza a Tarragona perquè ajuda a fer més conscient a la societat tarragonina de la realitat d’aquesta institució en la ciutat i entorn, i a la vegada ens prestigia per l’interès que manifesta aquesta institució universitària per la finalitat i activitat de la Fundació. El Patronat està molt satisfet d’aquesta relació que s’ha iniciat entre la Universitat i la Fundació i desitjo que es mantingui i que sigui molt fructuosa.

Fa uns anys que va néixer la Fundació Centre Català de Solidaritat, en un temps en què hi havia molta necessitat d’ajut a les persones per les conseqüències de les drogues. Els Bisbes de Catalunya veiérem la necessitat d’involucrar l’Església, les diòcesis de Catalunya i les Càritas diocesanes per treballar en aquest servei a les persones per sortir de la droga. Amb el Concili Provincial Tarraconense de 1995 es va intensificar aquest desig i aquesta Fundació d’Església que té com a patrones les diòcesis de Catalunya, en les Càritas diocesanes i alguna altra institució.

Agraeixo a tots la participació en aquesta jornada i desitjo que sigui molt profitosa especialment al servei de les dones que volen sortir de la droga.

Seguiu-nos  

Facebook
La Carmina va patir depressió. Fa gairebé dos mesos, a l'Estadi Lluís Companys, la jove va fer arribar el seu testimoni al papa Lleó XIV. Recupera l'entrevista compVatican Newstican News 👇www.vaticannews.va/es/iglesia/news/2026-07/carmina-historia-depresion-papa-viaje-espana-testimoni... ... See MoreSee Less
View on Facebook
«Avui les santes Juliana i Semproniana ens ajuden a alçar la mirada»Mons. Sergi Gordo, bisbe de Tortosa, ha presidit aquest 27 de juliol la missa de Les Santes de Mataró.🔗 tinyurl.com/cvu5jmbk📸 J. Merino ... See MoreSee Less
View on Facebook

6 days ago

Arquebisbat de Barcelona
Aquest dilluns, 27 de juliol, ha tingut lloc la missa d’acció de gràcies en agraïment al comitè organitzador de la visita apostòlica del Sant Pare Lleó XIV a Barcelona, i als col·laboradors, a la Catedral de Barcelona. L’arquebisbe de Barcelona, el cardenal Joan Josep Omella, ha presidit la missa i l’ha concelebrat el bisbe auxiliar de Barcelona, Mons. David Abadías. 📸 Dr. G. Simón ... See MoreSee Less
View on Facebook
Memòria de les santes Juliana i Semproniana, verges i màrtirs. Acompanyant la història de sant Cugat, a partir de l’Edat Mitjana sorgeix la tradició que les santes Juliana (“relatiu a Júlia”) i Semproniana (“relatiu a Semprònia = eterna”) són deixebles seves. I l’any 1667, el frare Joan Gaspar Roig, afirma en una obra que les santes són filles de l’antiga Iluro. Mataró en reivindicarà les relíquies fins que les aconseguirà el 1772. L’ofici que es canta a la “Missa de les Santes” (“Missa de Glòria”) fou composta el 1848 per Mn. Manuel Blanch, amb aire d’òpera italianitzant; s’interpreta per privilegi pontifici, amb orquestra i cor, i té una duració aproximada de tres hores. Després, processó (recuperada el 1972) al voltant del temple amb les relíquies de les santes. Des de 1985 hi participa també un grup de diablesses amb música i ball propis. Festa gran a Mataró.«Si vols saber què és calor, ves per les Santes a Mataró»🥵. ... See MoreSee Less
View on Facebook
Jaume, fill de Zebedeu, és juntament amb el seu germà Joan i Pere un dels que acompanyava més de prop Jesús. Segons el llibre dels Fets (12,2) fou el primer apòstol màrtir, decapitat a Jerusalem per Herodes Agripa (vers l'any 44). Patró de Galícia, després de les invasions musulmanes fou venerat com a patró dels Regnes castellans i més tard de tota Espanya. El seu sepulcre a Compostela fou un gran centre de peregrinacions medievals de tot el món cristià, després de Roma i terra Santa.«A Raïms de Sant Jaume, raïms aigualits; raïms de setembre te'n llepes els dits», segons una dita popular. ... See MoreSee Less
View on Facebook
Vatican Media

Agenda

Evangeli del dia

Mana’m que vingui caminant sobre l’aigua.

(Mt 14,22-36)