Paràbola del bon comunicador

(Diumenge, 01/06/2014) Coincidint amb la festa de l’Ascensió del Senyor, l’Església celebra la Jornada Mundial de les Comunicacions Socials, que aquest any té el lema: “Comunicació al servei d’una autèntica cultura de la trobada”. Aquesta categoria de la trobada interpersonal està molt present en el pensament del papa Francesc. En el missatge que ha publicat […]

30 Maig, 2014
Església de Barcelona

(Diumenge, 01/06/2014)

Coincidint amb la festa de l’Ascensió del Senyor, l’Església celebra la Jornada Mundial de les Comunicacions Socials, que aquest any té el lema: “Comunicació al servei d’una autèntica cultura de la trobada”. Aquesta categoria de la trobada interpersonal està molt present en el pensament del papa Francesc.

En el missatge que ha publicat per a aquesta jornada, ofereix una visió de la comunicació feta des dels principis de la saviesa i de l’humanisme cristià. No proposa de cap manera un rebuig de les antigues i les noves tecnologies de la comunicació, però sí que vol ajudar que el món digital creixi en humanitat. I ens aconsella a tots recuperar un cert sentit de la lentitud i la calma i “una capacitat de guardar silenci per poder escoltar”. Cada vegada més, el problema de l’ús dels mitjans de comunicació no és una qüestió que interessi només els professionals d’aquests mitjans, sinó que afecta tots els ciutadans. Tots som, especialment ara, alhora receptors i emissors de missatges.

Per això, el Sant Pare adverteix que “no n’hi ha prou de passar pels carrers digitals, és a dir, estar connectats. Les estratègies comunicatives no garanteixen la bellesa, la bondat i la veritat de la comunicació. El món dels mitjans de comunicació no pot ser aliè a la preocupació per la humanitat, sinó que està cridat a expressar també tendresa”. Aquesta és una exigència molt present en el pensament i en l’acció del Papa actual. Afirma que la xarxa digital pot ser un lloc ric en humanitat; no només una xarxa de cables, sinó de persones humanes. Per això, Francesc fa un advertiment dient-nos que “la neutralitat dels mitjans de comunicació és aparent i només qui comunica posant-se en joc a si mateix pot representar un punt de referència”; i també dient que el compromís personal és l’arrel mateixa de la fiabilitat d’un comunicador.

Respecte de la comunicació religiosa, diu que “no s’ofereix un testimoni cristià bombardejant amb missatges religiosos, sinó amb la voluntat de donar-se als altres,  a través de la disponibilitat per respondre pacientment i  amb respecte a les preguntes i als dubtes de l’interlocutor”.

El papa Francesc proposa la narració del bon samarità, amb què Crist va respondre la pregunta d’un mestre de la llei -¿qui és el meu proïsme?-, dient que la del bon samarità és la paràbola del bon comunicador, perquè uneix informació i compromís personal. I per això no passa de llarg davant de l’home ferit i abandonat al marge del camí i de la societat, sinó que li embena les ferides i en té cura. “No tingueu por de fer-vos ciutadans del món digital –diu en el seu missatge- perquè l’interès i la presència de l’Església en el món de la comunicació són importants per dialogar amb l’home d’avui i portar-lo a la trobada amb Crist”.

  † Lluís Martínez Sistach

Cardenal arquebisbe de Barcelona

T’interessarà…

Seguiu-nos  

Facebook
Santa Úrsula i les santes verges😇Santa Úrsula i les santes verges Santa Úrsula (‘ossa petita’) i les santes d’avui van arribar a ser suprimides del Santoral, però, degut al seu culte molt tradicional, encara avui les conserva. Possiblement, la tradició vol fer d’elles un homenatge a la virginitat femenina. La tradició del segle V ens informa que el pare de la princesa bretona Úrsula la volia casar amb el príncep pagà d’Armòrica (l’actual Bretanya). Ella, que ja havia consagrat la seva virginitat, s’hi volia negar, però això suposava la guerra. Per guanyar temps va posar unes condicions: un termini de tres anys, que es reunissin deu comparses de mil donzelles cada una (d’aquí les «11.000 verges»?) i que el príncep es bategés. A la tornada d’un complicat viatge a Roma pel Rin, l’Úrsula i les companyes van ser martiritzades a Colònia pels huns d’Àtila. En una inscripció llatina a la catedral de Colònia hi consta: «XI. M. V.», que es pot llegir com «11 màrtirs verges», i no «11 milers de verges». Al MNAC es conserva el quadre d’en Joan Reixach (segle XV): «El retaule de les onze mil verges». «Les verges... segueixen l’Anyell arreu on va» (Ap 14,4).🗣«Quan trona pel mes d’octubre, neu segura», segons una dita popular. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Santa Teresa de Jesús, verge i doctora de l'Església😇🙏Teresa de Cepeda y Ahumada neix a Àvila el 28 de març de 1515, de família ‘hidalga’. Sa mare, Beatriz, es casà molt jove amb don Alonso, vidu del seu primer matrimoni i amb un avi toledà judaïtzant, Juan Sánchez. Van tenir tres filles i nou fills. Tot i que va entrar de carmelita als 20 anys, no fou fins als 40 que experimentà una profunda conversió després de trobar-se amb una imatge de “Crist molt llagat”. La nit de la seva mort, el 4 d'octubre de 1582, es va aplicar la reforma gregoriana del calendari i es van suprimir 11 dies.🗣«Per Santa Teresa, planta l’ametlla», segons una dita popular. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Preguem ben units pel papa Lleó XIV🙏. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Mare de Déu del Pilar😇Una tradició molt ar­rela­da a l'Aragó vol fer ar­ribar l'origen del santuari de l'antiga Cesaraugusta (Saragossa) als inicis matei­xos del cristianis­me (Maria s'hauria aparegut a l'apòstol sant Jaume, damunt d'un pilar). Però és a par­tir de l'època moder­na que el Pilar es­devé un gran san­tuari marià de la Península Ibèrica, amb una ir­ra­di­ació vers l'A­mèrica Llatina (ja que els nadius de les actuals Bahames ‘descobreixen’ Colom i els seus el 1492). Maria, símbol de la fortalesa en la fe, la seguretat de l'esperança i la constància en la caritat.«Si bones faves vols sembrar, fes-ho per la Mare de Déu del Pilar», segons una dita popular. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Vatican Media

Agenda

Evangeli del dia

Estima el Senyor, el teu Déu, i estima els altres com a tu mateix.

(Mt 22,34-40)