(Diumenge, 22/02/2015) Els cristians parlem sovint de la necessitat de convertir-nos a Déu. La Quaresma és un temps propici per a la conversió i per preparar-nos millor a celebrar la Pasqua. Ens costa acceptar amb realisme l’existència del pecat en el món i en cadascun de nosaltres. En aquest sentit, el temps quaresmal és una […]
20 Febr, 2015
Església de Barcelona
(Diumenge, 22/02/2015)
Els cristians parlem sovint de la necessitat de convertir-nos a Déu. La Quaresma és un temps propici per a la conversió i per preparar-nos millor a celebrar la Pasqua. Ens costa acceptar amb realisme l’existència del pecat en el món i en cadascun de nosaltres. En aquest sentit, el temps quaresmal és una crida a la sinceritat, a reconèixer que som pecadors.
Tanmateix, ser cristià ens demana no romandre només en la consciència que som pecadors. El coneixement i la participació en la vida de Crist – per la fe i els sagraments de la fe- és el millor camí per conèixer Déu i per conèixer-nos veritablement nosaltres mateixos. El geni de Pascal va escriure en un dels seus Pensaments –el que porta el número 75 en l’edició de Chevalier-: “El coneixement de Déu sense el de la nostra misèria humana engendra orgull. El coneixement de la nostra misèria sense el de Déu engendra desesperació. El coneixement de Jesucrist és el camí: en ell coneixem Déu i la nostra misèria.” En l’oració del parenostre demanem perdó a Déu pels nostres pecats: “Perdoneu les nostres culpes, així com nosaltres perdonem els nostres deutors; i no permeteu que nosaltres caiguem a la temptació ans deslliureu-nos de qualsevol mal”.
En aquest temps de Quaresma som invitats tant a reconèixer que som pecadors com a acollir el perdó de Déu. Sempre, però avui encara més, ens costa apropar-nos al sagrament de la penitència per aconseguir la gràcia de Déu i reconciliar-nos amb Ell. Cal que renovem la consciència que Déu sempre perdona el pecador penedit. Confessar-se és sempre un acte d’humilitat, però és un gest summament coherent amb la nostra fe i ens fa humanament i sobretot cristianament millors. Qui no recorda la meravellosa paràbola del fariseu i del publicà que llegim a l’evangeli?
És molt eloqüent l’exemple que ens dóna, en aquest sentit, el nostre Sant Pare Francesc, que ha manifestat als fidels –parlant d’aquest sagrament- que el Papa també es confessa sovint. El perdó de Déu –va dir- se’ns dóna en l’Església, se’ns transmet a través del ministeri d’un germà nostre, el sacerdot, que és un home que, com nosaltres, també té necessitat de la misericòrdia. Per això els sacerdots han de confessar-se, i també tots els bisbes: tots som pecadors”. I passant al testimoni personal, Francesc va afegir: “Fins i tot el Papa es confessa cada quinze dies, perquè el Papa és també un pecador! El confessor escolta el que jo li dic, m’aconsella i em perdona, perquè tots tenim necessitat d’aquest perdó”. I ha resumit el seu missatge dient-nos: “No tinguem por de la confessió!”
El sagrament de la reconciliació i el de la unció dels malalts són dos sagraments de curació i brollen directament del misteri pasqual. Així ho posa en relleu el fet que fos al vespre del mateix dia de Pasqua quan el Senyor s’aparegué als deixebles reunits en el cenacle i els va saludar amb les paraules: “Pau a vosaltres”. Llavors alenà damunt d’ells i els digué: “Rebeu l’Esperit Sant; a tots aquells a qui perdonareu els pecats, els quedaran perdonats”.
Santa Teresa de Jesús, verge i doctora de l'Església😇🙏Teresa de Cepeda y Ahumada neix a Àvila el 28 de març de 1515, de família ‘hidalga’. Sa mare, Beatriz, es casà molt jove amb don Alonso, vidu del seu primer matrimoni i amb un avi toledà judaïtzant, Juan Sánchez. Van tenir tres filles i nou fills. Tot i que va entrar de carmelita als 20 anys, no fou fins als 40 que experimentà una profunda conversió després de trobar-se amb una imatge de “Crist molt llagat”. La nit de la seva mort, el 4 d'octubre de 1582, es va aplicar la reforma gregoriana del calendari i es van suprimir 11 dies.🗣«Per Santa Teresa, planta l’ametlla», segons una dita popular. ...
Mare de Déu del Pilar😇Una tradició molt arrelada a l'Aragó vol fer arribar l'origen del santuari de l'antiga Cesaraugusta (Saragossa) als inicis mateixos del cristianisme (Maria s'hauria aparegut a l'apòstol sant Jaume, damunt d'un pilar). Però és a partir de l'època moderna que el Pilar esdevé un gran santuari marià de la Península Ibèrica, amb una irradiació vers l'Amèrica Llatina (ja que els nadius de les actuals Bahames ‘descobreixen’ Colom i els seus el 1492). Maria, símbol de la fortalesa en la fe, la seguretat de l'esperança i la constància en la caritat.«Si bones faves vols sembrar, fes-ho per la Mare de Déu del Pilar», segons una dita popular. ...
La Pastoral Familiar presenta el seu Pla estratègic 2026–2029.El full de ruta s'ha presentat durant la Jornada d'inici de curs del Secretariat aquest dimecres a Barcelona, presidida pel bisbe Mons. David Abadías.✍️ ...
⛪ El laïcat de Barcelona inaugura el curs amb una reflexió sobre la sinodalitat.Tots els laics de la ciutat estan convocats el 14 d'octubre a la primera trobada del curs, on també es dialogarà sobre els missatges del Papa.Hi ets convidat! 🙌✍️ Més informació: tinyurl.com/39zwt6pp...