No tinguem por de la confessió

(Diumenge, 22/02/2015)

Els cristians parlem sovint de la necessitat de convertir-nos a Déu. La Quaresma és un temps propici per a la conversió i per preparar-nos millor a celebrar la Pasqua. Ens costa acceptar amb realisme l’existència del pecat en el món i en cadascun de nosaltres. En aquest sentit, el temps quaresmal és una crida a la sinceritat, a reconèixer que som pecadors.

Tanmateix, ser cristià ens demana no romandre només en la consciència que som pecadors. El coneixement i la participació en la vida de Crist – per la fe i els sagraments de la fe- és el millor camí per conèixer Déu i per conèixer-nos veritablement nosaltres mateixos. El geni de Pascal va escriure en un dels seus Pensaments –el que porta el número 75 en l’edició de Chevalier-: “El coneixement de Déu sense el de la nostra misèria humana engendra orgull. El coneixement de la nostra misèria sense el de Déu engendra desesperació. El coneixement de Jesucrist és el camí: en ell coneixem Déu i la nostra misèria.” En l’oració del parenostre demanem perdó a Déu pels nostres pecats: “Perdoneu les nostres culpes, així com nosaltres perdonem els nostres deutors; i no permeteu que nosaltres caiguem a la temptació ans deslliureu-nos de qualsevol mal”.

En aquest temps de Quaresma som invitats tant a reconèixer que som pecadors com a acollir el perdó de Déu. Sempre, però avui encara més, ens costa apropar-nos al sagrament de la penitència per aconseguir la gràcia de Déu i reconciliar-nos amb Ell. Cal que renovem la consciència que Déu sempre perdona el pecador penedit. Confessar-se és sempre un acte d’humilitat, però és un gest summament coherent amb la nostra fe i ens fa humanament i sobretot cristianament millors. Qui no recorda  la meravellosa paràbola del fariseu i del publicà que llegim a l’evangeli?

És molt eloqüent l’exemple que ens dóna, en aquest sentit, el nostre Sant Pare Francesc, que ha manifestat als fidels –parlant d’aquest sagrament- que el Papa també es confessa sovint. El perdó de Déu –va dir- se’ns dóna en l’Església, se’ns transmet  a través del ministeri d’un germà nostre, el sacerdot, que és un home que, com nosaltres, també té necessitat de la misericòrdia. Per això els sacerdots han de confessar-se, i també tots els bisbes: tots som pecadors”. I passant al testimoni personal, Francesc va afegir: “Fins i tot el Papa es confessa cada quinze dies, perquè el Papa és també un pecador! El confessor escolta el que jo li dic, m’aconsella i em perdona, perquè tots tenim necessitat d’aquest perdó”. I ha resumit el seu missatge dient-nos: “No tinguem por de la confessió!”

El sagrament de la reconciliació i el de la unció dels malalts són dos sagraments de curació i brollen directament del misteri pasqual. Així ho posa en relleu el fet que fos al vespre del mateix dia de Pasqua quan el Senyor s’aparegué als deixebles reunits en el cenacle i els va saludar amb les paraules: “Pau a vosaltres”. Llavors alenà damunt d’ells i els digué: “Rebeu l’Esperit Sant; a tots aquells a qui perdonareu els pecats, els quedaran perdonats”.

 † Lluís Martínez Sistach

Cardenal arquebisbe de Barcelona