L'èxode de la Quaresma

(Diumenge, 09/03/2014) Dimecres passat vàrem començar la Quaresma amb el ritu tradicional de la imposició de la cendra. Aquest gest va acompanyat d’unes paraules evangèliques que són un resum del temps que hem iniciat:  “Convertiu-vos i creieu en l’Evangeli”. El temps de Quaresma és un camí vers la Pasqua passant per la Passió i la Creu. Qui […]

06 Març, 2014
Església de Barcelona

(Diumenge, 09/03/2014)

Dimecres passat vàrem començar la Quaresma amb el ritu tradicional de la imposició de la cendra. Aquest gest va acompanyat d’unes paraules evangèliques que són un resum del temps que hem iniciat:  “Convertiu-vos i creieu en l’Evangeli”.

El temps de Quaresma és un camí vers la Pasqua passant per la Passió i la Creu. Qui vol ser deixeble de Jesucrist “ha de prendre la pròpia creu i seguir-lo”. El cristià ha d’acceptar, com el Mestre, que cal que el gra de blat caigui a terra i mori perquè esdevingui fecund. Són les paraules de Jesús. És la realitat diàfana de la vida.

Per això la conversió que hem de fer especialment en la Quaresma és progrés i creixement humà i cristià, ja que consisteix fonamentalment a morir al nostre egoisme i obrir-nos a l’amor. Aquest és el camí de la vida, de la joia i de la felicitat veritable, encara que sembli una paradoxa morir a un mateix per viure, donar-nos per poder retrobar-nos, empobrir-nos per poder enriquir-nos.

Una de les expressions que el papa Francesc utilitza més sovint és la de sortir d’un mateix, o bé la de l’èxode de si mateix. Segons el papa Francesc, l’èxode de si mateix és el moviment que ha de caracteritzar la vida del cristià i, per extensió, la mateixa vida eclesial. Es tracta de sortir d’un mateix per arribar on és l’altre per alleugerir el seu sofriment i vetllar perquè pugui desenvolupar-se plenament com a ésser humà.

El papa Francesc ens invita a viure el nostre propi èxode, a comprometre’ns activament en les realitats mundanes per transformar-les. Enfront de la passivitat i el cansament, exhorta a actuar especialment en el que ell anomena les perifèries de l’existència, les geogràfiques i les existencials.

L’èxode de si mateix és un moviment de descentrament del nostre ego per posar Crist en el centre. El temps de la Quaresma ens demana viure moments de desert enmig del soroll i el frenesí del nostre món. Ens demana créixer en el silenci i en la interioritat i viure estones de lectura contemplativa de la Paraula de Déu, estones de pregària sense perdre mai l’esperança.

  † Lluís Martínez Sistach

Cardenal arquebisbe de Barcelona

Seguiu-nos  

Facebook
La Carmina va patir depressió. Fa gairebé dos mesos, a l'Estadi Lluís Companys, la jove va fer arribar el seu testimoni al papa Lleó XIV. Recupera l'entrevista compVatican Newstican News 👇www.vaticannews.va/es/iglesia/news/2026-07/carmina-historia-depresion-papa-viaje-espana-testimoni... ... See MoreSee Less
View on Facebook
«Avui les santes Juliana i Semproniana ens ajuden a alçar la mirada»Mons. Sergi Gordo, bisbe de Tortosa, ha presidit aquest 27 de juliol la missa de Les Santes de Mataró.🔗 tinyurl.com/cvu5jmbk📸 J. Merino ... See MoreSee Less
View on Facebook

1 week ago

Arquebisbat de Barcelona
Aquest dilluns, 27 de juliol, ha tingut lloc la missa d’acció de gràcies en agraïment al comitè organitzador de la visita apostòlica del Sant Pare Lleó XIV a Barcelona, i als col·laboradors, a la Catedral de Barcelona. L’arquebisbe de Barcelona, el cardenal Joan Josep Omella, ha presidit la missa i l’ha concelebrat el bisbe auxiliar de Barcelona, Mons. David Abadías. 📸 Dr. G. Simón ... See MoreSee Less
View on Facebook
Memòria de les santes Juliana i Semproniana, verges i màrtirs. Acompanyant la història de sant Cugat, a partir de l’Edat Mitjana sorgeix la tradició que les santes Juliana (“relatiu a Júlia”) i Semproniana (“relatiu a Semprònia = eterna”) són deixebles seves. I l’any 1667, el frare Joan Gaspar Roig, afirma en una obra que les santes són filles de l’antiga Iluro. Mataró en reivindicarà les relíquies fins que les aconseguirà el 1772. L’ofici que es canta a la “Missa de les Santes” (“Missa de Glòria”) fou composta el 1848 per Mn. Manuel Blanch, amb aire d’òpera italianitzant; s’interpreta per privilegi pontifici, amb orquestra i cor, i té una duració aproximada de tres hores. Després, processó (recuperada el 1972) al voltant del temple amb les relíquies de les santes. Des de 1985 hi participa també un grup de diablesses amb música i ball propis. Festa gran a Mataró.«Si vols saber què és calor, ves per les Santes a Mataró»🥵. ... See MoreSee Less
View on Facebook
Jaume, fill de Zebedeu, és juntament amb el seu germà Joan i Pere un dels que acompanyava més de prop Jesús. Segons el llibre dels Fets (12,2) fou el primer apòstol màrtir, decapitat a Jerusalem per Herodes Agripa (vers l'any 44). Patró de Galícia, després de les invasions musulmanes fou venerat com a patró dels Regnes castellans i més tard de tota Espanya. El seu sepulcre a Compostela fou un gran centre de peregrinacions medievals de tot el món cristià, després de Roma i terra Santa.«A Raïms de Sant Jaume, raïms aigualits; raïms de setembre te'n llepes els dits», segons una dita popular. ... See MoreSee Less
View on Facebook
Vatican Media

Agenda

Evangeli del dia

La seva cara es tornà resplendent com el sol.

(Mt 17,1-9)