L'alegria d'anunciar l'Evangeli

(Diumenge, 16/03/2014) El diumenge més proper a la festa de San Josep celebrem el Dia del Seminari. Aquest any, en sintonia amb l’exhortació apostòlica que ha publicat el papa Francesc, titulada La joia de l’Evangeli, s’ha escollit el lema: “L’alegria d’anunciar l’Evangeli”. Avui, com en temps dels apòstols, Jesús passa prop dels joves i els diu: “Vine […]

14 Març, 2014
Església de Barcelona

(Diumenge, 16/03/2014)

El diumenge més proper a la festa de San Josep celebrem el Dia del Seminari. Aquest any, en sintonia amb l’exhortació apostòlica que ha publicat el papa Francesc, titulada La joia de l’Evangeli, s’ha escollit el lema: “L’alegria d’anunciar l’Evangeli”. Avui, com en temps dels apòstols, Jesús passa prop dels joves i els diu: “Vine i segueix-me, i et faré pescador d’homes”. Jesús fa aquesta invitació a moltes persones i de moltes maneres. Als futurs sacerdots, Jesús els crida per a enviar-los a portar la Bona Nova del seu amor i la seva salvació a tothom. La vida humana ja és un do de Déu, i el sacerdot la posa plenament al servei de l’Església i del món. 

Les paraules que el papa Francesc adreça a tots els cristians són especialment vàlides per als sacerdots: “La joia de l’Evangeli omple el cor i la vida sencera dels qui es troben amb Jesús. Els qui es deixen salvar per ell són alliberats del pecat, de la tristesa, del buit interior, de l’aïllament. Amb Jesucrist sempre neix i reneix la joia.”

Avui tenim una gran necessitat de viure aquesta joia cristiana. “Hi ha cristians –ens diu Francesc- l’opció dels quals sembla la d’una Quaresma sense Pasqua!”; i encara supera la seva prou coneguda capacitat expressiva quan escriu que “un evangelitzador no hauria de tenir permanentment cara de funeral”. Si volem que Déu ens concedeixi vocacions al ministeri –i també a la vida religiosa- només hi ha un camí, que Francesc ens assenyala quan ens diu: “Recobrem i fem créixer el fervor, la dolça i confortadora joia d’evangelitzar, fins i tot quan cal sembrar entre llàgrimes. Tant de bo que el món actual pugui rebre la Bona Nova no a través d’evangelitzadors tristos i descoratjats, impacients o ansiosos, sinó a través de ministres de l’Evangeli la vida dels quals irradiï el fervor dels qui han rebut primerament en ells mateixos la joia de Crist”.

Demano als sacerdots, als educadors cristians, als catequistes, a les comunitats parroquials i als moviments apostòlics que preguin i es vulguin ocupar i preocupar de suscitar vocacions als ministeris ordenats. Són molt actuals aquestes paraules de Jesús: “La collita és abundant, però els segadors són pocs; pregueu, doncs, a l’amo dels sembrats que enviï segadors a les seves messes”. Pregar i treballar perquè sorgeixin vocacions sacerdotals és una bona manera de preparar el futur de la vida cristiana entre nosaltres.

  † Lluís Martínez Sistach

Cardenal arquebisbe de Barcelona

T’interessarà…

Seguiu-nos  

Facebook
Santa Úrsula i les santes verges😇Santa Úrsula i les santes verges Santa Úrsula (‘ossa petita’) i les santes d’avui van arribar a ser suprimides del Santoral, però, degut al seu culte molt tradicional, encara avui les conserva. Possiblement, la tradició vol fer d’elles un homenatge a la virginitat femenina. La tradició del segle V ens informa que el pare de la princesa bretona Úrsula la volia casar amb el príncep pagà d’Armòrica (l’actual Bretanya). Ella, que ja havia consagrat la seva virginitat, s’hi volia negar, però això suposava la guerra. Per guanyar temps va posar unes condicions: un termini de tres anys, que es reunissin deu comparses de mil donzelles cada una (d’aquí les «11.000 verges»?) i que el príncep es bategés. A la tornada d’un complicat viatge a Roma pel Rin, l’Úrsula i les companyes van ser martiritzades a Colònia pels huns d’Àtila. En una inscripció llatina a la catedral de Colònia hi consta: «XI. M. V.», que es pot llegir com «11 màrtirs verges», i no «11 milers de verges». Al MNAC es conserva el quadre d’en Joan Reixach (segle XV): «El retaule de les onze mil verges». «Les verges... segueixen l’Anyell arreu on va» (Ap 14,4).🗣«Quan trona pel mes d’octubre, neu segura», segons una dita popular. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Santa Teresa de Jesús, verge i doctora de l'Església😇🙏Teresa de Cepeda y Ahumada neix a Àvila el 28 de març de 1515, de família ‘hidalga’. Sa mare, Beatriz, es casà molt jove amb don Alonso, vidu del seu primer matrimoni i amb un avi toledà judaïtzant, Juan Sánchez. Van tenir tres filles i nou fills. Tot i que va entrar de carmelita als 20 anys, no fou fins als 40 que experimentà una profunda conversió després de trobar-se amb una imatge de “Crist molt llagat”. La nit de la seva mort, el 4 d'octubre de 1582, es va aplicar la reforma gregoriana del calendari i es van suprimir 11 dies.🗣«Per Santa Teresa, planta l’ametlla», segons una dita popular. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Preguem ben units pel papa Lleó XIV🙏. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Mare de Déu del Pilar😇Una tradició molt ar­rela­da a l'Aragó vol fer ar­ribar l'origen del santuari de l'antiga Cesaraugusta (Saragossa) als inicis matei­xos del cristianis­me (Maria s'hauria aparegut a l'apòstol sant Jaume, damunt d'un pilar). Però és a par­tir de l'època moder­na que el Pilar es­devé un gran san­tuari marià de la Península Ibèrica, amb una ir­ra­di­ació vers l'A­mèrica Llatina (ja que els nadius de les actuals Bahames ‘descobreixen’ Colom i els seus el 1492). Maria, símbol de la fortalesa en la fe, la seguretat de l'esperança i la constància en la caritat.«Si bones faves vols sembrar, fes-ho per la Mare de Déu del Pilar», segons una dita popular. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Vatican Media

Agenda

Evangeli del dia

Vosaltres sabeu entendre l’aspecte de la terra i del cel, i no sabeu entendre en quin temps esteu vivint?

(Lc 12,54-59)