La visita ad limina Apostolorum

(Diumenge, 02/03/2014) Entre els dies 24 de febrer i 8 de març els bisbes de la Conferència Episcopal Espanyola fem la visita ad limina Apostolorum. Aquesta expressió llatina es refereix a dues basíliques romanes, la de Sant Pere del Vaticà i la de Sant Pau Extramurs. Quan els bisbes viatgem a Roma amb motiu de […]

26 Febr, 2014
Església de Barcelona

(Diumenge, 02/03/2014)

Entre els dies 24 de febrer i 8 de març els bisbes de la Conferència Episcopal Espanyola fem la visita ad limina Apostolorum. Aquesta expressió llatina es refereix a dues basíliques romanes, la de Sant Pere del Vaticà i la de Sant Pau Extramurs. Quan els bisbes viatgem a Roma amb motiu de la visita ad limina, anem a aquests dos temples i preguem davant els sepulcres dels dos grans apòstols.

Tanmateix, un altre punt essencial d’aquesta visita és la trobada amb el Papa. Aquesta vegada hi ha també el fet que és la primera visita ad limina amb el nou Sant Pare, circumstància que li dóna un especial interès. A la vegada, es fan les visites als diferents dicasteris romans.

Pere ens diu clarament qui és Jesús: “El Messies, el Fill del Déu viu”. Jesús ens manifesta qui és Pere i la funció que Pere i els seus successors tindran en l’Església: “Tu ets Pere. Sobre aquesta pedra jo edificaré la meva Església, i les portes del Reialme de la mort no li podran resistir”.

El bisbe de Roma és el bisbe de l’Església que conserva el testimoniatge del martiri de Pere i de Pau. Joan Pau II va afirmar que “per un misteriós designi de la Providència, Pere acaba a Roma el seu camí de seguiment de Jesús i a Roma dóna aquesta prova màxima d’amor i de fidelitat. També a Roma, Pau, l’apòstol dels gentils, dóna el testimoniatge suprem. L’Església de Roma esdevenia així l’Església de Pere i de Pau”.

El ministeri de Pere prové de la voluntat de Jesús, que va voler que el primer Papa i els seus successors fossin instruments a través dels quals l’Esperit Sant construeix i manté la unitat de l’Església. Es tracta d’una unitat interna que consisteix en una sola fe, un sol baptisme, un sol Déu i Senyor, i també de la unitat externa, que significa la unió de cada Església diocesana amb el seu bisbe, que la presideix, i de l’Església universal amb el Papa.

El Sant Pare, com Pere, està cridat a confirmar els seus germans en la fe. El ministeri petrí ha fet efectiva durant tota la seva història la promesa de Jesús. Viure en comunió d’amor i de fe amb el successor de Pere enriqueix l’experiència creient dels cristians i estreny els llaços entre ells com a membres vius de l’Església. La romanitat ha estat molt present en la nostra Església a Catalunya. Així ho cantem en el “Crec en un Déu”, la professió de fe.

La visita ad limina Apostolorum afecta tota l’Església diocesana. Tots els temes de conversa amb el Sant Pare i amb els diferents dicasteris romans tenen com a objectiu immediat o mediat la situació i el bé de la comunitat diocesana i de tots els qui la integren. És també un motiu per estrènyer els vincles de comunió afectiva i efectiva amb el successor de Pere.

  † Lluís Martínez Sistach

Cardenal arquebisbe de Barcelona

T’interessarà…

Seguiu-nos  

Facebook
Santa Úrsula i les santes verges😇Santa Úrsula i les santes verges Santa Úrsula (‘ossa petita’) i les santes d’avui van arribar a ser suprimides del Santoral, però, degut al seu culte molt tradicional, encara avui les conserva. Possiblement, la tradició vol fer d’elles un homenatge a la virginitat femenina. La tradició del segle V ens informa que el pare de la princesa bretona Úrsula la volia casar amb el príncep pagà d’Armòrica (l’actual Bretanya). Ella, que ja havia consagrat la seva virginitat, s’hi volia negar, però això suposava la guerra. Per guanyar temps va posar unes condicions: un termini de tres anys, que es reunissin deu comparses de mil donzelles cada una (d’aquí les «11.000 verges»?) i que el príncep es bategés. A la tornada d’un complicat viatge a Roma pel Rin, l’Úrsula i les companyes van ser martiritzades a Colònia pels huns d’Àtila. En una inscripció llatina a la catedral de Colònia hi consta: «XI. M. V.», que es pot llegir com «11 màrtirs verges», i no «11 milers de verges». Al MNAC es conserva el quadre d’en Joan Reixach (segle XV): «El retaule de les onze mil verges». «Les verges... segueixen l’Anyell arreu on va» (Ap 14,4).🗣«Quan trona pel mes d’octubre, neu segura», segons una dita popular. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Santa Teresa de Jesús, verge i doctora de l'Església😇🙏Teresa de Cepeda y Ahumada neix a Àvila el 28 de març de 1515, de família ‘hidalga’. Sa mare, Beatriz, es casà molt jove amb don Alonso, vidu del seu primer matrimoni i amb un avi toledà judaïtzant, Juan Sánchez. Van tenir tres filles i nou fills. Tot i que va entrar de carmelita als 20 anys, no fou fins als 40 que experimentà una profunda conversió després de trobar-se amb una imatge de “Crist molt llagat”. La nit de la seva mort, el 4 d'octubre de 1582, es va aplicar la reforma gregoriana del calendari i es van suprimir 11 dies.🗣«Per Santa Teresa, planta l’ametlla», segons una dita popular. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Preguem ben units pel papa Lleó XIV🙏. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Mare de Déu del Pilar😇Una tradició molt ar­rela­da a l'Aragó vol fer ar­ribar l'origen del santuari de l'antiga Cesaraugusta (Saragossa) als inicis matei­xos del cristianis­me (Maria s'hauria aparegut a l'apòstol sant Jaume, damunt d'un pilar). Però és a par­tir de l'època moder­na que el Pilar es­devé un gran san­tuari marià de la Península Ibèrica, amb una ir­ra­di­ació vers l'A­mèrica Llatina (ja que els nadius de les actuals Bahames ‘descobreixen’ Colom i els seus el 1492). Maria, símbol de la fortalesa en la fe, la seguretat de l'esperança i la constància en la caritat.«Si bones faves vols sembrar, fes-ho per la Mare de Déu del Pilar», segons una dita popular. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Vatican Media

Agenda

Evangeli del dia

Vosaltres sabeu entendre l’aspecte de la terra i del cel, i no sabeu entendre en quin temps esteu vivint?

(Lc 12,54-59)