(Diumenge, 02/03/2014) Entre els dies 24 de febrer i 8 de març els bisbes de la Conferència Episcopal Espanyola fem la visita ad limina Apostolorum. Aquesta expressió llatina es refereix a dues basíliques romanes, la de Sant Pere del Vaticà i la de Sant Pau Extramurs. Quan els bisbes viatgem a Roma amb motiu de […]
26 Febr, 2014
Església de Barcelona
(Diumenge, 02/03/2014)
Entre els dies 24 de febrer i 8 de març els bisbes de la Conferència Episcopal Espanyola fem la visita ad limina Apostolorum. Aquesta expressió llatina es refereix a dues basíliques romanes, la de Sant Pere del Vaticà i la de Sant Pau Extramurs. Quan els bisbes viatgem a Roma amb motiu de la visita ad limina, anem a aquests dos temples i preguem davant els sepulcres dels dos grans apòstols.
Tanmateix, un altre punt essencial d’aquesta visita és la trobada amb el Papa. Aquesta vegada hi ha també el fet que és la primera visita ad limina amb el nou Sant Pare, circumstància que li dóna un especial interès. A la vegada, es fan les visites als diferents dicasteris romans.
Pere ens diu clarament qui és Jesús: “El Messies, el Fill del Déu viu”. Jesús ens manifesta qui és Pere i la funció que Pere i els seus successors tindran en l’Església: “Tu ets Pere. Sobre aquesta pedra jo edificaré la meva Església, i les portes del Reialme de la mort no li podran resistir”.
El bisbe de Roma és el bisbe de l’Església que conserva el testimoniatge del martiri de Pere i de Pau. Joan Pau II va afirmar que “per un misteriós designi de la Providència, Pere acaba a Roma el seu camí de seguiment de Jesús i a Roma dóna aquesta prova màxima d’amor i de fidelitat. També a Roma, Pau, l’apòstol dels gentils, dóna el testimoniatge suprem. L’Església de Roma esdevenia així l’Església de Pere i de Pau”.
El ministeri de Pere prové de la voluntat de Jesús, que va voler que el primer Papa i els seus successors fossin instruments a través dels quals l’Esperit Sant construeix i manté la unitat de l’Església. Es tracta d’una unitat interna que consisteix en una sola fe, un sol baptisme, un sol Déu i Senyor, i també de la unitat externa, que significa la unió de cada Església diocesana amb el seu bisbe, que la presideix, i de l’Església universal amb el Papa.
El Sant Pare, com Pere, està cridat a confirmar els seus germans en la fe. El ministeri petrí ha fet efectiva durant tota la seva història la promesa de Jesús. Viure en comunió d’amor i de fe amb el successor de Pere enriqueix l’experiència creient dels cristians i estreny els llaços entre ells com a membres vius de l’Església. La romanitat ha estat molt present en la nostra Església a Catalunya. Així ho cantem en el “Crec en un Déu”, la professió de fe.
La visita ad limina Apostolorum afecta tota l’Església diocesana. Tots els temes de conversa amb el Sant Pare i amb els diferents dicasteris romans tenen com a objectiu immediat o mediat la situació i el bé de la comunitat diocesana i de tots els qui la integren. És també un motiu per estrènyer els vincles de comunió afectiva i efectiva amb el successor de Pere.
«Avui les santes Juliana i Semproniana ens ajuden a alçar la mirada»Mons. Sergi Gordo, bisbe de Tortosa, ha presidit aquest 27 de juliol la missa de Les Santes de Mataró.🔗 tinyurl.com/cvu5jmbk📸 J. Merino ... See MoreSee Less
Aquest dilluns, 27 de juliol, ha tingut lloc la missa d’acció de gràcies en agraïment al comitè organitzador de la visita apostòlica del Sant Pare Lleó XIV a Barcelona, i als col·laboradors, a la Catedral de Barcelona. L’arquebisbe de Barcelona, el cardenal Joan Josep Omella, ha presidit la missa i l’ha concelebrat el bisbe auxiliar de Barcelona, Mons. David Abadías. 📸 Dr. G. Simón ... See MoreSee Less
Memòria de les santes Juliana i Semproniana, verges i màrtirs. Acompanyant la història de sant Cugat, a partir de l’Edat Mitjana sorgeix la tradició que les santes Juliana (“relatiu a Júlia”) i Semproniana (“relatiu a Semprònia = eterna”) són deixebles seves. I l’any 1667, el frare Joan Gaspar Roig, afirma en una obra que les santes són filles de l’antiga Iluro. Mataró en reivindicarà les relíquies fins que les aconseguirà el 1772. L’ofici que es canta a la “Missa de les Santes” (“Missa de Glòria”) fou composta el 1848 per Mn. Manuel Blanch, amb aire d’òpera italianitzant; s’interpreta per privilegi pontifici, amb orquestra i cor, i té una duració aproximada de tres hores. Després, processó (recuperada el 1972) al voltant del temple amb les relíquies de les santes. Des de 1985 hi participa també un grup de diablesses amb música i ball propis. Festa gran a Mataró.«Si vols saber què és calor, ves per les Santes a Mataró»🥵. ... See MoreSee Less
Jaume, fill de Zebedeu, és juntament amb el seu germà Joan i Pere un dels que acompanyava més de prop Jesús. Segons el llibre dels Fets (12,2) fou el primer apòstol màrtir, decapitat a Jerusalem per Herodes Agripa (vers l'any 44). Patró de Galícia, després de les invasions musulmanes fou venerat com a patró dels Regnes castellans i més tard de tota Espanya. El seu sepulcre a Compostela fou un gran centre de peregrinacions medievals de tot el món cristià, després de Roma i terra Santa.«A Raïms de Sant Jaume, raïms aigualits; raïms de setembre te'n llepes els dits», segons una dita popular. ... See MoreSee Less