(Diumenge, 30/11/2014) Aquest diumenge en què comencem el temps d’Advent, és a dir, el camí de preparació espiritual per a la celebració de la festa de Nadal, voldria parlar de la vida religiosa i la seva importància per a la vida de l’Església i per al bé de la nostra societat. Recentment ha estat a […]
28 Nov, 2014
Església de Barcelona
(Diumenge, 30/11/2014)
Aquest diumenge en què comencem el temps d’Advent, és a dir, el camí de preparació espiritual per a la celebració de la festa de Nadal, voldria parlar de la vida religiosa i la seva importància per a la vida de l’Església i per al bé de la nostra societat.
Recentment ha estat a Barcelona un arquebisbe que és també religiós franciscà. És de Galícia. Els superiors dels ordes i les congregacions més importants de l’Església catòlica el van elegir president del seu organisme coordinador –la Unió de Superiors generals dels ordes i les congregacions- i el papa Francesc, com assumint aquesta confiança dels superiors majors, l’ha nomenat arquebisbe i l’ha posat com a segon responsable –després del cardenal prefecte, el brasiler Joao Braqz de Aviz- de la Congregació per als Religiosos de la Cúria romana.
Aquest arquebisbe va dir, durant la seva visita a Barcelona, que quan rep els bisbes que fan la visita ad limina quinquennal i arriba el moment de parlar dels religiosos, els diu als bisbes: “S’han preguntat què serien les seves diòcesis sense la presència dels religiosos i les religioses i de les seves obres?” Aquesta és una pregunta que ens hauríem de fer tots, i puc dir que personalment me l’he fet i me la faig sovint, perquè estic molt convençut que els religiosos i les seves obres són un gran bé no només per a l’Església sinó també per a tota la societat.
Recordo això perquè aquest diumenge comencem el que s’ha anomenat Any de la Vida Religiosa: les celebracions del qual es perllongaran durant tot el 2015 i fins el 2 de febrer de 2016, data en què s’escau la Jornada Mundial de la Vida Consagrada.
És veritat que moltes institucions de vida consagrada troben dificultats entre nosaltres per manca de vocacions. En altres indrets de l’Església no es dóna aquesta manca com entre nosaltres. Què podem fer?
En primer lloc, estimar aquest do de Déu per a l’Església i per al món que són els homes i les dones que, per amor a Déu i als germans, viuen més radicalment l’exigència del baptisme i segueixen radicalment Jesús en la castedat, la pobresa, l’obediència i la vida en comú. Elles i ells han escoltat la invitació del Senyor que diu: “Vine i segueix-me”.
El papa Francesc, que com a jesuïta procedeix de la vida religiosa, ens proposa la celebració d’aquest Any dedicat a la vida consagrada perquè comprendre aquesta vocació i aquest estil de vida ens ajuda a comprendre la naturalesa íntima de tota vocació cristiana i l’aspiració de tota l’Església, que, com a esposa de Crist, tendeix cap a la unió amb el seu únic Espòs i cap al compliment de la seva voluntat.
La vida consagrada és un do preciós i necessari també per al nostre temps i per al futur del Poble de Déu, perquè pertany íntimament a la seva vida, a la seva santedat i a la seva missió.
Santa Úrsula i les santes verges😇Santa Úrsula i les santes verges Santa Úrsula (‘ossa petita’) i les santes d’avui van arribar a ser suprimides del Santoral, però, degut al seu culte molt tradicional, encara avui les conserva. Possiblement, la tradició vol fer d’elles un homenatge a la virginitat femenina. La tradició del segle V ens informa que el pare de la princesa bretona Úrsula la volia casar amb el príncep pagà d’Armòrica (l’actual Bretanya). Ella, que ja havia consagrat la seva virginitat, s’hi volia negar, però això suposava la guerra. Per guanyar temps va posar unes condicions: un termini de tres anys, que es reunissin deu comparses de mil donzelles cada una (d’aquí les «11.000 verges»?) i que el príncep es bategés. A la tornada d’un complicat viatge a Roma pel Rin, l’Úrsula i les companyes van ser martiritzades a Colònia pels huns d’Àtila. En una inscripció llatina a la catedral de Colònia hi consta: «XI. M. V.», que es pot llegir com «11 màrtirs verges», i no «11 milers de verges». Al MNAC es conserva el quadre d’en Joan Reixach (segle XV): «El retaule de les onze mil verges». «Les verges... segueixen l’Anyell arreu on va» (Ap 14,4).🗣«Quan trona pel mes d’octubre, neu segura», segons una dita popular. ...
Santa Teresa de Jesús, verge i doctora de l'Església😇🙏Teresa de Cepeda y Ahumada neix a Àvila el 28 de març de 1515, de família ‘hidalga’. Sa mare, Beatriz, es casà molt jove amb don Alonso, vidu del seu primer matrimoni i amb un avi toledà judaïtzant, Juan Sánchez. Van tenir tres filles i nou fills. Tot i que va entrar de carmelita als 20 anys, no fou fins als 40 que experimentà una profunda conversió després de trobar-se amb una imatge de “Crist molt llagat”. La nit de la seva mort, el 4 d'octubre de 1582, es va aplicar la reforma gregoriana del calendari i es van suprimir 11 dies.🗣«Per Santa Teresa, planta l’ametlla», segons una dita popular. ...
Mare de Déu del Pilar😇Una tradició molt arrelada a l'Aragó vol fer arribar l'origen del santuari de l'antiga Cesaraugusta (Saragossa) als inicis mateixos del cristianisme (Maria s'hauria aparegut a l'apòstol sant Jaume, damunt d'un pilar). Però és a partir de l'època moderna que el Pilar esdevé un gran santuari marià de la Península Ibèrica, amb una irradiació vers l'Amèrica Llatina (ja que els nadius de les actuals Bahames ‘descobreixen’ Colom i els seus el 1492). Maria, símbol de la fortalesa en la fe, la seguretat de l'esperança i la constància en la caritat.«Si bones faves vols sembrar, fes-ho per la Mare de Déu del Pilar», segons una dita popular. ...
La Pastoral Familiar presenta el seu Pla estratègic 2026–2029.El full de ruta s'ha presentat durant la Jornada d'inici de curs del Secretariat aquest dimecres a Barcelona, presidida pel bisbe Mons. David Abadías.✍️ ...