La rauxa i el seny de Gaudí i de Ramon Llull

(Diumenge, 14/09/2014)

L’any que ve celebrarem el setè centenari de la mort de Ramon Llull. Llegint la biografia que l’escriptor Josep Pla dedica a Antoni Gaudí, en la sèrie dels grans homes de les nostres terres, m’ha impressionat el paral·lelisme que fa, en la cloenda del seu suggestiu retrat literari de l’arquitecte, entre Antoni Gaudí i Ramon Llull.

En primer lloc, produeix una notable admiració l’agudesa i la intuïció de Josep Pla en preveure la dimensió universal que assoliria l’arquitecte de la Sagrada Família, quan tot just començava aquest fenomen. “Gaudí –afirma Josep Pla amb gran perspicàcia- és un dels catalans de volada més vasta que en la nostra historia han existit”. Pla va incloure Gaudí en la primera sèrie del seus Homenots, amb l’advertiment –en el prefaci del volum- que aquesta paraula “no té cap sentit despectiu seriós, més aviat assenyala una certa voluminositat en el personatge qualificat d’aquesta manera”. Resulta sorprenent, per tant, que l’escriptor empordanès ja ens anunciï que sobre la figura de Gaudí i sobre la seva obra “s’està acumulant, provinent de tot el món, un tal interès, una tal curiositat, una massa tan enorme de bibliografia, que el seu cas tendeix a ser una repetició del de Ramon Llull”.

Evidentment, Pla no descuida la catalanitat de l’un i de l’altre, i així diu que “com més s’eixampla la dimensió universal de Gaudí, amb més claredat va apareixent la seva arrel terrestre catalana, més explícitament es manifesta  l’home d’aquest país”.

En ambdues figures, Josep Pla hi veu una encarnació de la difícil síntesi entre el seny i la rauxa. “Vist Gaudí des del punt de vista de la nostra habitual mediocritat, sembla un arrauxat emportat per una idea de grandesa, un foll sense precaucions, però aquest foll arrauxat resulta paral·lelament un calculador, un matemàtic agudíssim, un constructor de la pura racionalitat”.

 El de Gaudí és el mateix cas de Ramon Llull en un altre terreny, diu encara Pla. I és ben cert. També a Llull el varen qualificar com “Ramon, lo foll”. Tots dos, Gaudí i Llull, projecten les seves obres respectives sobre “una sublim obsessió i una dedicació total”. Un en el món de l’art, perquè Gaudí fou –reconeix Pla-, “a més d’un gran constructor, un gran artista, un nerviós de la bellesa plàstica, un permanent meditatiu, ultrasensible de les formes i dels colors de la vida”. I l’altre en el món de la filosofia i la visió del món. Un i altre superant els paràmetres mentals dels seus temps respectius. A un i altre la seva rauxa els portà a pagar un tribut a la “mediocritat habitual”.

És ben significatiu que tant Gaudí com Llull varen vestir les seves obres respectives sobre el rerefons de la simbologia catòlica, tant en la litúrgia com en el pensament.

 † Lluís Martínez Sistach

Cardenal arquebisbe de Barcelona