La rauxa i el seny de Gaudí i de Ramon Llull

(Diumenge, 14/09/2014) L’any que ve celebrarem el setè centenari de la mort de Ramon Llull. Llegint la biografia que l’escriptor Josep Pla dedica a Antoni Gaudí, en la sèrie dels grans homes de les nostres terres, m’ha impressionat el paral·lelisme que fa, en la cloenda del seu suggestiu retrat literari de l’arquitecte, entre Antoni Gaudí […]

10 Set, 2014
Església de Barcelona

(Diumenge, 14/09/2014)

L’any que ve celebrarem el setè centenari de la mort de Ramon Llull. Llegint la biografia que l’escriptor Josep Pla dedica a Antoni Gaudí, en la sèrie dels grans homes de les nostres terres, m’ha impressionat el paral·lelisme que fa, en la cloenda del seu suggestiu retrat literari de l’arquitecte, entre Antoni Gaudí i Ramon Llull.

En primer lloc, produeix una notable admiració l’agudesa i la intuïció de Josep Pla en preveure la dimensió universal que assoliria l’arquitecte de la Sagrada Família, quan tot just començava aquest fenomen. “Gaudí –afirma Josep Pla amb gran perspicàcia- és un dels catalans de volada més vasta que en la nostra historia han existit”. Pla va incloure Gaudí en la primera sèrie del seus Homenots, amb l’advertiment –en el prefaci del volum- que aquesta paraula “no té cap sentit despectiu seriós, més aviat assenyala una certa voluminositat en el personatge qualificat d’aquesta manera”. Resulta sorprenent, per tant, que l’escriptor empordanès ja ens anunciï que sobre la figura de Gaudí i sobre la seva obra “s’està acumulant, provinent de tot el món, un tal interès, una tal curiositat, una massa tan enorme de bibliografia, que el seu cas tendeix a ser una repetició del de Ramon Llull”.

Evidentment, Pla no descuida la catalanitat de l’un i de l’altre, i així diu que “com més s’eixampla la dimensió universal de Gaudí, amb més claredat va apareixent la seva arrel terrestre catalana, més explícitament es manifesta  l’home d’aquest país”.

En ambdues figures, Josep Pla hi veu una encarnació de la difícil síntesi entre el seny i la rauxa. “Vist Gaudí des del punt de vista de la nostra habitual mediocritat, sembla un arrauxat emportat per una idea de grandesa, un foll sense precaucions, però aquest foll arrauxat resulta paral·lelament un calculador, un matemàtic agudíssim, un constructor de la pura racionalitat”.

 El de Gaudí és el mateix cas de Ramon Llull en un altre terreny, diu encara Pla. I és ben cert. També a Llull el varen qualificar com “Ramon, lo foll”. Tots dos, Gaudí i Llull, projecten les seves obres respectives sobre “una sublim obsessió i una dedicació total”. Un en el món de l’art, perquè Gaudí fou –reconeix Pla-, “a més d’un gran constructor, un gran artista, un nerviós de la bellesa plàstica, un permanent meditatiu, ultrasensible de les formes i dels colors de la vida”. I l’altre en el món de la filosofia i la visió del món. Un i altre superant els paràmetres mentals dels seus temps respectius. A un i altre la seva rauxa els portà a pagar un tribut a la “mediocritat habitual”.

És ben significatiu que tant Gaudí com Llull varen vestir les seves obres respectives sobre el rerefons de la simbologia catòlica, tant en la litúrgia com en el pensament.

 † Lluís Martínez Sistach

Cardenal arquebisbe de Barcelona

T’interessarà…

Seguiu-nos  

Facebook
Santa Úrsula i les santes verges😇Santa Úrsula i les santes verges Santa Úrsula (‘ossa petita’) i les santes d’avui van arribar a ser suprimides del Santoral, però, degut al seu culte molt tradicional, encara avui les conserva. Possiblement, la tradició vol fer d’elles un homenatge a la virginitat femenina. La tradició del segle V ens informa que el pare de la princesa bretona Úrsula la volia casar amb el príncep pagà d’Armòrica (l’actual Bretanya). Ella, que ja havia consagrat la seva virginitat, s’hi volia negar, però això suposava la guerra. Per guanyar temps va posar unes condicions: un termini de tres anys, que es reunissin deu comparses de mil donzelles cada una (d’aquí les «11.000 verges»?) i que el príncep es bategés. A la tornada d’un complicat viatge a Roma pel Rin, l’Úrsula i les companyes van ser martiritzades a Colònia pels huns d’Àtila. En una inscripció llatina a la catedral de Colònia hi consta: «XI. M. V.», que es pot llegir com «11 màrtirs verges», i no «11 milers de verges». Al MNAC es conserva el quadre d’en Joan Reixach (segle XV): «El retaule de les onze mil verges». «Les verges... segueixen l’Anyell arreu on va» (Ap 14,4).🗣«Quan trona pel mes d’octubre, neu segura», segons una dita popular. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Santa Teresa de Jesús, verge i doctora de l'Església😇🙏Teresa de Cepeda y Ahumada neix a Àvila el 28 de març de 1515, de família ‘hidalga’. Sa mare, Beatriz, es casà molt jove amb don Alonso, vidu del seu primer matrimoni i amb un avi toledà judaïtzant, Juan Sánchez. Van tenir tres filles i nou fills. Tot i que va entrar de carmelita als 20 anys, no fou fins als 40 que experimentà una profunda conversió després de trobar-se amb una imatge de “Crist molt llagat”. La nit de la seva mort, el 4 d'octubre de 1582, es va aplicar la reforma gregoriana del calendari i es van suprimir 11 dies.🗣«Per Santa Teresa, planta l’ametlla», segons una dita popular. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Preguem ben units pel papa Lleó XIV🙏. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Mare de Déu del Pilar😇Una tradició molt ar­rela­da a l'Aragó vol fer ar­ribar l'origen del santuari de l'antiga Cesaraugusta (Saragossa) als inicis matei­xos del cristianis­me (Maria s'hauria aparegut a l'apòstol sant Jaume, damunt d'un pilar). Però és a par­tir de l'època moder­na que el Pilar es­devé un gran san­tuari marià de la Península Ibèrica, amb una ir­ra­di­ació vers l'A­mèrica Llatina (ja que els nadius de les actuals Bahames ‘descobreixen’ Colom i els seus el 1492). Maria, símbol de la fortalesa en la fe, la seguretat de l'esperança i la constància en la caritat.«Si bones faves vols sembrar, fes-ho per la Mare de Déu del Pilar», segons una dita popular. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Vatican Media

Agenda

Evangeli del dia

Vosaltres sabeu entendre l’aspecte de la terra i del cel, i no sabeu entendre en quin temps esteu vivint?

(Lc 12,54-59)