(Diumenge, 14/09/2014) L’any que ve celebrarem el setè centenari de la mort de Ramon Llull. Llegint la biografia que l’escriptor Josep Pla dedica a Antoni Gaudí, en la sèrie dels grans homes de les nostres terres, m’ha impressionat el paral·lelisme que fa, en la cloenda del seu suggestiu retrat literari de l’arquitecte, entre Antoni Gaudí […]
10 Set, 2014
Església de Barcelona
(Diumenge, 14/09/2014)
L’any que ve celebrarem el setè centenari de la mort de Ramon Llull. Llegint la biografia que l’escriptor Josep Pla dedica a Antoni Gaudí, en la sèrie dels grans homes de les nostres terres, m’ha impressionat el paral·lelisme que fa, en la cloenda del seu suggestiu retrat literari de l’arquitecte, entre Antoni Gaudí i Ramon Llull.
En primer lloc, produeix una notable admiració l’agudesa i la intuïció de Josep Pla en preveure la dimensió universal que assoliria l’arquitecte de la Sagrada Família, quan tot just començava aquest fenomen. “Gaudí –afirma Josep Pla amb gran perspicàcia- és un dels catalans de volada més vasta que en la nostra historia han existit”. Pla va incloure Gaudí en la primera sèrie del seus Homenots, amb l’advertiment –en el prefaci del volum- que aquesta paraula “no té cap sentit despectiu seriós, més aviat assenyala una certa voluminositat en el personatge qualificat d’aquesta manera”. Resulta sorprenent, per tant, que l’escriptor empordanès ja ens anunciï que sobre la figura de Gaudí i sobre la seva obra “s’està acumulant, provinent de tot el món, un tal interès, una tal curiositat, una massa tan enorme de bibliografia, que el seu cas tendeix a ser una repetició del de Ramon Llull”.
Evidentment, Pla no descuida la catalanitat de l’un i de l’altre, i així diu que “com més s’eixampla la dimensió universal de Gaudí, amb més claredat va apareixent la seva arrel terrestre catalana, més explícitament es manifesta l’home d’aquest país”.
En ambdues figures, Josep Pla hi veu una encarnació de la difícil síntesi entre el seny i la rauxa. “Vist Gaudí des del punt de vista de la nostra habitual mediocritat, sembla un arrauxat emportat per una idea de grandesa, un foll sense precaucions, però aquest foll arrauxat resulta paral·lelament un calculador, un matemàtic agudíssim, un constructor de la pura racionalitat”.
El de Gaudí és el mateix cas de Ramon Llull en un altre terreny, diu encara Pla. I és ben cert. També a Llull el varen qualificar com “Ramon, lo foll”. Tots dos, Gaudí i Llull, projecten les seves obres respectives sobre “una sublim obsessió i una dedicació total”. Un en el món de l’art, perquè Gaudí fou –reconeix Pla-, “a més d’un gran constructor, un gran artista, un nerviós de la bellesa plàstica, un permanent meditatiu, ultrasensible de les formes i dels colors de la vida”. I l’altre en el món de la filosofia i la visió del món. Un i altre superant els paràmetres mentals dels seus temps respectius. A un i altre la seva rauxa els portà a pagar un tribut a la “mediocritat habitual”.
És ben significatiu que tant Gaudí com Llull varen vestir les seves obres respectives sobre el rerefons de la simbologia catòlica, tant en la litúrgia com en el pensament.
🎬 Aquest estiu, cinema per gaudir i també per reflexionar!Mn. Peio Sánchez proposa cinc pel·lícules per a aquestes vacances. Històries per a tots els públics que ens conviden a fer-nos preguntes sobre l'acollida, la superació, la convivència, la vocació i la nostra manera de mirar els altres.🍿 «El día de la revelación»🍿 «Las locas del Obelisco»🍿 «Viaje al país de los blancos»🍿 «León XIV, el hombre detrás del Papa»🍿 «Las ovejas detectives»▶️ Descobreix les seves recomanacions i prepara una bona sessió de cinema aquest est#CinemaEspiritualitual @cinemaspiritcatImatge: Generada amb IA (OpenAI) ... See MoreSee Less
«Avui les santes Juliana i Semproniana ens ajuden a alçar la mirada»Mons. Sergi Gordo, bisbe de Tortosa, ha presidit aquest 27 de juliol la missa de Les Santes de Mataró.🔗 tinyurl.com/cvu5jmbk📸 J. Merino ... See MoreSee Less
Aquest dilluns, 27 de juliol, ha tingut lloc la missa d’acció de gràcies en agraïment al comitè organitzador de la visita apostòlica del Sant Pare Lleó XIV a Barcelona, i als col·laboradors, a la Catedral de Barcelona. L’arquebisbe de Barcelona, el cardenal Joan Josep Omella, ha presidit la missa i l’ha concelebrat el bisbe auxiliar de Barcelona, Mons. David Abadías. 📸 Dr. G. Simón ... See MoreSee Less
Memòria de les santes Juliana i Semproniana, verges i màrtirs. Acompanyant la història de sant Cugat, a partir de l’Edat Mitjana sorgeix la tradició que les santes Juliana (“relatiu a Júlia”) i Semproniana (“relatiu a Semprònia = eterna”) són deixebles seves. I l’any 1667, el frare Joan Gaspar Roig, afirma en una obra que les santes són filles de l’antiga Iluro. Mataró en reivindicarà les relíquies fins que les aconseguirà el 1772. L’ofici que es canta a la “Missa de les Santes” (“Missa de Glòria”) fou composta el 1848 per Mn. Manuel Blanch, amb aire d’òpera italianitzant; s’interpreta per privilegi pontifici, amb orquestra i cor, i té una duració aproximada de tres hores. Després, processó (recuperada el 1972) al voltant del temple amb les relíquies de les santes. Des de 1985 hi participa també un grup de diablesses amb música i ball propis. Festa gran a Mataró.«Si vols saber què és calor, ves per les Santes a Mataró»🥵. ... See MoreSee Less