Sant Poncià, papa i Sant Hipòlit, prevere, màrtirs

Sant Poncià, papa i Sant Hipòlit, prevere, màrtirs

Papa i antipapa respectivament, tingueren temps de reconciliar-se en trobar-se junts a les mines de Sardenya exiliats per l'emperador Maximí, on moriren (235) a causa dels maltractaments rebuts: «Pare concediu a aquest vostre servent servidor que faci pasturar el vostre sant ramat; que sempre faci propici el vostre rostre; que distribueixi els càrrecs d'acord amb el vostre precepte» (Tradició Apostòlica).

1. Sants màrtirs Poncià, Papa, i Hipòlit, prevere. Van ser deportats junts a Sardenya. Allà tots dos van patir la mateixa condemna i, segons sembla, van ser llorejats amb la mateixa corona. Van ser traslladats finalment a Roma, Hipòlit, al cementiri de la via Tiburtina, i el papa Poncià, al cementiri de Calixt (~ 236).
2. Sant Cassià, màrtir. Es va negar a adorar els ídols i va ser entregat als nens a qui feia de mestre perquè el torturessin amb els seus punxons fins a la mort. Així, com més febles eren les mans que el torturaven, més dur era el dolor del seu martiri. A Fòrum Cornelii (ara Imola), a la província de Flamínia (~ 300).
3. Sant Antíoc, bisbe. Quan encara era només prevere, va anar a visitar el seu bisbe sant Just, que aquells dies era al desert d'Egipte. A Lió, de la Gàl·lia (~ 500).
4. Santa Radegunda, reina dels francs. Quan encara vivia el seu espòs, el rei Clotari, va rebre el vel sagrat de religiosa, i al monestir de la Santa Creu de Poitiers, que ella havia manat construir, va servir Crist sota la Regla de sant Cesari d’Arle. A Poitiers, Aquitània (587).
5. Mort de sant Màxim el Confessor, abat de Crisòpolis, prop de Constantinoble. Va ser cèlebre per la seva doctrina i el seu zel per la veritat catòlica. Va lluitar amb valentia contra els monoteletes. L’emperador herètic Constant li va tallar la mà dreta i, després d'una dura presó i crueltats de tota mena, va ser desterrat en companyia de dos deixebles, anomenats Anastasi tots dos, a la regió de Lazica, on va entregar la seva ànima a Déu. A la fortalesa de Schemaris, a la riba del Hippi, a les muntanyes del Caucas (662).
6. Sant Wigbert, prevere i abat. Sant Bonifaci li va encomanar la cura del monestir d’aquesta localitat. A Fritzlar, a Hesse, Austràsia (~ 739).
7. Beata Gertrudis, abadessa de l’orde Premonstratenc. Quan encara era una nena, va ser oferta a Déu per la seva mare santa Elisabet, reina d'Hongria, en aquesta localitat. Al monestir d’Altenberg, a la regió de Wetzlar, a Alemanya (1297).
8. Beats Patrici O’Healy, bisbe de Meath, i Connon O’Rourke, prevere, tots dos de l’orde dels Germans Menors i màrtirs. Per la seva condició de sacerdots, posada de manifest públicament, van ser condemnats a mort i executats al patíbul. A Kilmallock, Irlanda (1579).
9. Beat Guillem Freeman, prevere i màrtir. Condemnat a mort durant el regnat d’Elisabet I tan sols pel fet de ser sacerdot, davant del patíbul va entonar l'himne Te Deum i, amb ànim decidit, es va avançar al lloc del martiri. A Warwick, Anglaterra (1595).
10. Sant Joan Berchmans, religiós de la Companyia de Jesús. Estimadíssim per tothom per la seva sincera pietat, caritat autèntica i alegria constant, va morir alegre després d'una breu malaltia. A Roma (1621).
11. Beat Marc d’Aviano (Carles Domènec) Cristofori, prevere de l’orde dels Germans Menors Caputxins. Savi predicador de la paraula de Déu, es va interessar de manera extraordinària pels pobres i malalts, i va suscitar en els poderosos la voluntat d'actuar segons la fe i la pau per damunt de tot. A Viena, Àustria (1699).
12. Beat Pere Gabilhaud, prevere i màrtir. Per ser sacerdot, va ser retingut durant la Revolució Francesa en una nau convertida en presó, on va morir consumit per la fam i la malaltia. Al braç de mar que s'estén davant de la costa de Rochefort, a França (1794).
13. Sant Benilde (Pere) Romançon, de l'institut dels Germans de les Escoles Cristianes. Va dedicar la seva vida a la formació dels joves. A la localitat de Sangues, prop d’Annecy, també a França (1862).
14. Beats Secundino María Ortega García, prevere, i dinou companys [1], màrtirs. Eren religiosos de la Congregació dels Missioners Fills de l’immaculat Cor de Maria. Durant el furor de la persecució contra l'Església, van patir la mort per l'odi contra la vida consagrada. A Barbastre, prop d'Osca, a la regió d'Aragó (1936). A instància del Superior General de la Congregació dels Missioners Fills de l’Immaculat Cor de Maria, la Congregació per al Culte Diví i la Disciplina dels Sagraments va reagrupar la memòria de tots els religiosos claretians martiritzats per celebrar-la l’1 de febrer, aniversari de l’atemptat d’Holguín (Cuba, 1856), que patí Sant Antoni Maria Claret, el seu fundador.
15. Beat Joan Agramunt, prevere de l’orde de Clergues Regulars de les Escoles Pies, màrtir durant la mateixa persecució. A la població d’Almassora, prop de Castelló, a la regió de València (1936).
16. Beat Jaume Gapp, prevere de la Companyia de Maria i màrtir. Amb fermesa d'ànim, va proclamar que els criminals projectes d'un règim militar enemic de la dignitat humana i cristiana estaven en total desacord amb la doctrina cristiana. Per això, sotmès a persecució, es va dirigir a França i Espanya en qualitat de bandejat, però, capturat per uns emissaris, va morir finalment decapitat. A Berlín, a la localitat de Plòtzensee, a Alemanya (1943).
17. Beat Modest García Martí, prevere de l’orde dels Germans Menors Caputxins i màrtir. Durant la persecució contra la fe evangèlica va completar amb el martiri el seu pla de vida. Prop del petit poble d’Albocàsser, al territori de Castelló (1936).
18. Beat Josep Bonet Nadal, prevere de la Societat Salesiana i màrtir. Durant la mateixa persecució va consumar el seu combat per la fe. A Barcelona (1936).

[1] Els seus noms són: beats Antoni Calvo Calvo, Antoni Maria Dalmau Rosich, Joan Echarre Vique, Pere García Bernal, Hilari Maria Llorente Martín, Salvador Pigem Serra, lectors; Xavier Lluís Bandrés Jiménez, Josep Brengaret Pujol, Tomàs Capdevila Miró, Esteve Casadevall Puig, Eusebi Codina Millà, Joan Codinachs Tuneu, Raimon Novich Rabionet, Josep Maria Ormo Seró, Teodor Ruiz de Larrinaga García, Joan Sànchez Munárriz, Manel Torras Sais, Manel Buil Lalueza i Alfons Miquel Garriga, religiosos.