La Pasqua, un esclat de vida

(Diumenge, 20/04/2014) En la Pasqua de l’any passat, el papa Francesc va iniciar el seu missatge a la ciutat de Roma i al món amb aquestes paraules: “És una gran alegria per a mi poder-vos fer aquest anunci: Crist ha ressuscitat! Voldria que arribés a totes les cases, a totes les famílies, especialment allà on […]

16 Abr, 2014
Església de Barcelona

(Diumenge, 20/04/2014)

En la Pasqua de l’any passat, el papa Francesc va iniciar el seu missatge a la ciutat de Roma i al món amb aquestes paraules: “És una gran alegria per a mi poder-vos fer aquest anunci: Crist ha ressuscitat! Voldria que arribés a totes les cases, a totes les famílies, especialment allà on hi ha més sofriment, als hospitals, a les presons… Voldria que arribés sobretot al cor de cadascú, perquè és allí on Déu vol sembrar aquesta Bona Nova: Jesús ha ressuscitat, hi ha esperança per a tu, ja no estàs sota el domini del pecat, del mal. Ha vençut l’amor, ha triomfat la misericòrdia. La misericòrdia de Déu sempre venç.”

La resurrecció de Jesús no és un fet marginal de la fe cristiana, sinó que en constitueix el nucli central mateix. Per això, sant Pau ho expressa ben clarament quan afirma: “Si Crist no hagués ressuscitat, seria sense objecte la nostra fe, ho seria també la nostra predicació”. Com ens diu el Catecisme de l’Església Catòlica, “la resurrecció és, sobretot, la confirmació de tot allò que Crist va fer i va ensenyar”.

Als apòstols, al principi, els va costar creure en la resurrecció del seu mestre. L’impacte de la passió i mort a la creu havia estat un traumatisme molt fort per a ells. Els evangelistes ens expliquen nombroses manifestacions sensibles del Crist ressuscitat, com les aparicions al grup dels dotze, entre d’altres. I Pere, a casa del centurió Corneli, dirà: “Nosaltres vam menjar i beure amb Ell després d’haver ressuscitat d’entre els morts”.

Podríem fer aquesta suposició: els cristians d’avui pregunten a la comunitat dels apòstols: “Qui s’ha manifestat en la Pasqua? Quina és la nostra fe? I la comunitat apostòlica respon: “És el Jesús vivent el qui s’ha manifestat, s’ha deixat veure i ens ha acompanyat fins a convertir-nos”. I encara afegeix: “Nosaltres creiem que Crist és vivent d’entre els morts i que viu per sempre en Déu, el Pare, tot donant-nos l’Esperit Sant de la conversió i de la vida.”

En la seva resurrecció, Jesucrist manifesta la seva victòria sobre la mort i ens en fa partícips. Com va dir el papa Francesc en el seu primer missatge pasqual, “Jesús no ha tornat a la seva vida anterior, a la vida terrenal, sinó que ha entrat en la vida gloriosa de Déu, i hi ha entrat amb la nostra humanitat, ens ha obert a un futur d’esperança”.

Heus ací el que és la Pasqua: el pas de l’home de l’esclavatge del pecat i del mal a la llibertat de l’amor i la bondat. Perquè Déu és vida, només vida, i la seva glòria, com va escriure sant Ireneu de Lió, som nosaltres: “La glòria de Déu és l’home vivent”. La Pasqua és un esclat de vida i d’esperança.

Compartint aquesta esperança, us desitjo a tots una santa i joiosa Pasqua de resurrecció.

  † Lluís Martínez Sistach

Cardenal arquebisbe de Barcelona

T’interessarà…

Seguiu-nos  

Facebook
Santa Úrsula i les santes verges😇Santa Úrsula i les santes verges Santa Úrsula (‘ossa petita’) i les santes d’avui van arribar a ser suprimides del Santoral, però, degut al seu culte molt tradicional, encara avui les conserva. Possiblement, la tradició vol fer d’elles un homenatge a la virginitat femenina. La tradició del segle V ens informa que el pare de la princesa bretona Úrsula la volia casar amb el príncep pagà d’Armòrica (l’actual Bretanya). Ella, que ja havia consagrat la seva virginitat, s’hi volia negar, però això suposava la guerra. Per guanyar temps va posar unes condicions: un termini de tres anys, que es reunissin deu comparses de mil donzelles cada una (d’aquí les «11.000 verges»?) i que el príncep es bategés. A la tornada d’un complicat viatge a Roma pel Rin, l’Úrsula i les companyes van ser martiritzades a Colònia pels huns d’Àtila. En una inscripció llatina a la catedral de Colònia hi consta: «XI. M. V.», que es pot llegir com «11 màrtirs verges», i no «11 milers de verges». Al MNAC es conserva el quadre d’en Joan Reixach (segle XV): «El retaule de les onze mil verges». «Les verges... segueixen l’Anyell arreu on va» (Ap 14,4).🗣«Quan trona pel mes d’octubre, neu segura», segons una dita popular. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Santa Teresa de Jesús, verge i doctora de l'Església😇🙏Teresa de Cepeda y Ahumada neix a Àvila el 28 de març de 1515, de família ‘hidalga’. Sa mare, Beatriz, es casà molt jove amb don Alonso, vidu del seu primer matrimoni i amb un avi toledà judaïtzant, Juan Sánchez. Van tenir tres filles i nou fills. Tot i que va entrar de carmelita als 20 anys, no fou fins als 40 que experimentà una profunda conversió després de trobar-se amb una imatge de “Crist molt llagat”. La nit de la seva mort, el 4 d'octubre de 1582, es va aplicar la reforma gregoriana del calendari i es van suprimir 11 dies.🗣«Per Santa Teresa, planta l’ametlla», segons una dita popular. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Preguem ben units pel papa Lleó XIV🙏. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Mare de Déu del Pilar😇Una tradició molt ar­rela­da a l'Aragó vol fer ar­ribar l'origen del santuari de l'antiga Cesaraugusta (Saragossa) als inicis matei­xos del cristianis­me (Maria s'hauria aparegut a l'apòstol sant Jaume, damunt d'un pilar). Però és a par­tir de l'època moder­na que el Pilar es­devé un gran san­tuari marià de la Península Ibèrica, amb una ir­ra­di­ació vers l'A­mèrica Llatina (ja que els nadius de les actuals Bahames ‘descobreixen’ Colom i els seus el 1492). Maria, símbol de la fortalesa en la fe, la seguretat de l'esperança i la constància en la caritat.«Si bones faves vols sembrar, fes-ho per la Mare de Déu del Pilar», segons una dita popular. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Vatican Media

Agenda

Evangeli del dia

Si no us convertiu, tots acabareu de la mateixa manera.

(Lc 13,1-9)