La globalització de la solidaritat

(Diumenge, 08/02/2015) Un any més, al començament de febrer, “Mans Unides” ens parla del problema del subdesenvolupament i d’una de les seves manifestacions, el problema de la fam en el món. El lema d’aquesta campanya de 2015 posa l’accent en el protagonisme de cada ésser humà com a persona i com a ciutadà. Diu així: […]

06 Febr, 2015
Església de Barcelona

(Diumenge, 08/02/2015)

Un any més, al començament de febrer, “Mans Unides” ens parla del problema del subdesenvolupament i d’una de les seves manifestacions, el problema de la fam en el món. El lema d’aquesta campanya de 2015 posa l’accent en el protagonisme de cada ésser humà com a persona i com a ciutadà. Diu així: “Lluitem contra la pobresa. T’hi apuntes?”

Quan els ciutadans s’impliquen i es comprometen se sembren gèrmens d’esperança que, tard o d’hora, donaran el fruit esperat. Certament, el futur del món depèn del compromís de cadascun dels membres de la humanitat.

Avui es viu un procés de globalització que els últims anys es va accelerant. Cal dir, però, com ens va recordar el papa Joan Pau II, que avui dia estan globalitzades l’economia i les finances, però no la solidaritat. La globalització econòmica no va acompanyada d’una globalització social suficient. Tenim un món cada vegada més interconnectat, més informat sobre el que passa arreu, però malgrat això aquesta interconnexió dissortadament no comporta més solidaritat o no la comporta en la mesura que faria possible la solució dels problemes del desenvolupament, la manca d’educació i les carències en l’alimentació i en la promoció de les dones.

L’Església ofereix una alternativa demanant el compromís de tothom per fer realitat una globalització de la solidaritat. El papa Francesc, en la línia dels seus antecessors –sobretot Pau VI, Joan Pau II i Benet XVI-, ha fet una forta crida a treballar en la solució del problema de la fam en el món, sobretot en ocasió de la seva visita a la seu romana de la FAO, l’organisme de les Nacions Unides dedicat als problemes de l’agricultura i l’alimentació, i ha reiterat aquesta crida en la seva recent visita al Parlament Europeu, a Estrasburg.

La doctrina social de l’Església dóna uns principis ètics fonamentals en els quals s’hauria de basar la globalització, com ara la solidaritat i la subsidiarietat. L’Església reitera la centralitat de la persona humana en la societat i la seva capacitat de buscar el bé i la justícia. Això exigeix respectar les coses que no poden estar sotmeses a la llei de l’oferta i la demanda, començant pel dret a la vida, i a una vida digna.

La globalització no ha de ser suportada com una fatalitat ni celebrada com una panacea. És una evolució socioeconòmica, política i cultural que ha de ser orientada amb el compromís de tots, de manera que pugui aportar a la majoria de persones i especialment a les més pobres, els fruits de la justícia i de la solidaritat.

En aquesta línia treballa aquesta ONG catòlica que és “Mans Unides”, i per això, un any més, demano que pugui rebre el suport econòmic de les persones i les institucions que senten la responsabilitat de promoure la solidaritat en favor dels drets fonamentals de les persones.  

 † Lluís Martínez Sistach

Cardenal arquebisbe de Barcelona

T’interessarà…

Seguiu-nos  

Facebook
Santa Úrsula i les santes verges😇Santa Úrsula i les santes verges Santa Úrsula (‘ossa petita’) i les santes d’avui van arribar a ser suprimides del Santoral, però, degut al seu culte molt tradicional, encara avui les conserva. Possiblement, la tradició vol fer d’elles un homenatge a la virginitat femenina. La tradició del segle V ens informa que el pare de la princesa bretona Úrsula la volia casar amb el príncep pagà d’Armòrica (l’actual Bretanya). Ella, que ja havia consagrat la seva virginitat, s’hi volia negar, però això suposava la guerra. Per guanyar temps va posar unes condicions: un termini de tres anys, que es reunissin deu comparses de mil donzelles cada una (d’aquí les «11.000 verges»?) i que el príncep es bategés. A la tornada d’un complicat viatge a Roma pel Rin, l’Úrsula i les companyes van ser martiritzades a Colònia pels huns d’Àtila. En una inscripció llatina a la catedral de Colònia hi consta: «XI. M. V.», que es pot llegir com «11 màrtirs verges», i no «11 milers de verges». Al MNAC es conserva el quadre d’en Joan Reixach (segle XV): «El retaule de les onze mil verges». «Les verges... segueixen l’Anyell arreu on va» (Ap 14,4).🗣«Quan trona pel mes d’octubre, neu segura», segons una dita popular. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Santa Teresa de Jesús, verge i doctora de l'Església😇🙏Teresa de Cepeda y Ahumada neix a Àvila el 28 de març de 1515, de família ‘hidalga’. Sa mare, Beatriz, es casà molt jove amb don Alonso, vidu del seu primer matrimoni i amb un avi toledà judaïtzant, Juan Sánchez. Van tenir tres filles i nou fills. Tot i que va entrar de carmelita als 20 anys, no fou fins als 40 que experimentà una profunda conversió després de trobar-se amb una imatge de “Crist molt llagat”. La nit de la seva mort, el 4 d'octubre de 1582, es va aplicar la reforma gregoriana del calendari i es van suprimir 11 dies.🗣«Per Santa Teresa, planta l’ametlla», segons una dita popular. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Preguem ben units pel papa Lleó XIV🙏. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Mare de Déu del Pilar😇Una tradició molt ar­rela­da a l'Aragó vol fer ar­ribar l'origen del santuari de l'antiga Cesaraugusta (Saragossa) als inicis matei­xos del cristianis­me (Maria s'hauria aparegut a l'apòstol sant Jaume, damunt d'un pilar). Però és a par­tir de l'època moder­na que el Pilar es­devé un gran san­tuari marià de la Península Ibèrica, amb una ir­ra­di­ació vers l'A­mèrica Llatina (ja que els nadius de les actuals Bahames ‘descobreixen’ Colom i els seus el 1492). Maria, símbol de la fortalesa en la fe, la seguretat de l'esperança i la constància en la caritat.«Si bones faves vols sembrar, fes-ho per la Mare de Déu del Pilar», segons una dita popular. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Vatican Media

Agenda

Evangeli del dia

Vosaltres sabeu entendre l’aspecte de la terra i del cel, i no sabeu entendre en quin temps esteu vivint?

(Lc 12,54-59)