La globalització de la solidaritat

(Diumenge, 08/02/2015)

Un any més, al començament de febrer, “Mans Unides” ens parla del problema del subdesenvolupament i d’una de les seves manifestacions, el problema de la fam en el món. El lema d’aquesta campanya de 2015 posa l’accent en el protagonisme de cada ésser humà com a persona i com a ciutadà. Diu així: “Lluitem contra la pobresa. T’hi apuntes?”

Quan els ciutadans s’impliquen i es comprometen se sembren gèrmens d’esperança que, tard o d’hora, donaran el fruit esperat. Certament, el futur del món depèn del compromís de cadascun dels membres de la humanitat.

Avui es viu un procés de globalització que els últims anys es va accelerant. Cal dir, però, com ens va recordar el papa Joan Pau II, que avui dia estan globalitzades l’economia i les finances, però no la solidaritat. La globalització econòmica no va acompanyada d’una globalització social suficient. Tenim un món cada vegada més interconnectat, més informat sobre el que passa arreu, però malgrat això aquesta interconnexió dissortadament no comporta més solidaritat o no la comporta en la mesura que faria possible la solució dels problemes del desenvolupament, la manca d’educació i les carències en l’alimentació i en la promoció de les dones.

L’Església ofereix una alternativa demanant el compromís de tothom per fer realitat una globalització de la solidaritat. El papa Francesc, en la línia dels seus antecessors –sobretot Pau VI, Joan Pau II i Benet XVI-, ha fet una forta crida a treballar en la solució del problema de la fam en el món, sobretot en ocasió de la seva visita a la seu romana de la FAO, l’organisme de les Nacions Unides dedicat als problemes de l’agricultura i l’alimentació, i ha reiterat aquesta crida en la seva recent visita al Parlament Europeu, a Estrasburg.

La doctrina social de l’Església dóna uns principis ètics fonamentals en els quals s’hauria de basar la globalització, com ara la solidaritat i la subsidiarietat. L’Església reitera la centralitat de la persona humana en la societat i la seva capacitat de buscar el bé i la justícia. Això exigeix respectar les coses que no poden estar sotmeses a la llei de l’oferta i la demanda, començant pel dret a la vida, i a una vida digna.

La globalització no ha de ser suportada com una fatalitat ni celebrada com una panacea. És una evolució socioeconòmica, política i cultural que ha de ser orientada amb el compromís de tots, de manera que pugui aportar a la majoria de persones i especialment a les més pobres, els fruits de la justícia i de la solidaritat.

En aquesta línia treballa aquesta ONG catòlica que és “Mans Unides”, i per això, un any més, demano que pugui rebre el suport econòmic de les persones i les institucions que senten la responsabilitat de promoure la solidaritat en favor dels drets fonamentals de les persones.  

 † Lluís Martínez Sistach

Cardenal arquebisbe de Barcelona