(Diumenge, 29/12/2013) Acaba un any civil i dintre de tres dies en comencem un altre. Ens diuen que serà millor que l’any passat. Déu ho faci. La manifestació dels bons desigs de cara a l’any nou és quelcom més que un mer costum social. És com la confessió que el món podria –deuria- anar millor. […]
28 Des, 2013
Església de Barcelona
(Diumenge, 29/12/2013)
Acaba un any civil i dintre de tres dies en comencem un altre. Ens diuen que serà millor que l’any passat. Déu ho faci. La manifestació dels bons desigs de cara a l’any nou és quelcom més que un mer costum social. És com la confessió que el món podria –deuria- anar millor.
Coincidint amb l’any nou, cada 1 de gener, l’Església promou la Jornada Mundial de la Pau, que fou instituïda per Pau VI l’any 1967, en aplicació de la doctrina i les orientacions del Concili Vaticà II. Aquest Concili, del qual estem celebrant els cinquanta anys, tractà el tema de la pau, especialment en la constitució pastoral sobre l’Església en el món d’avui, coneguda com la Gaudium et Spes. Aquest document, en el seu mateix inici, diu que “la joia i l’esperança, la tristesa i l’angoixa dels homes contemporanis, sobretot dels pobres i de tots els qui sofreixen, són també la joia i l’esperança, la tristesa i l’angoixa dels deixebles de Crist, i no hi ha res de veritablement humà que no trobi ressò en el seu cor”.
Què hi pot haver de més humà que el desig de pau entre els pobles, entre les nacions i els estats del món? Joan XXIII ho va intuir molt bé i, en temps de l’anomenada guerra freda, va publicar la que ha estat qualificada com l’encíclica més popular de la història de l’Església, la Pacem in terris, de la publicació de la qual també hem celebrat els cinquantè aniversari aquest any que ara acabem. Pacem in terris, coneguda com l’encíclica dels drets humans, fou acollida amb un veritable entusiasme. El seu programa és encara ben actual. Molt s’ha avançat en el respecte dels drets humans, però molt queda encara per fer, sobretot a nivell global i en els països més pobres de la Terra.
La Jornada de la Pau del dia primer d’any té com a lema: “La fraternitat, fonament i camí per a la pau”. Serà la primera jornada de cap d’any del papa Francesc i caldrà estar ben atent al missatge que dirigeixi als caps d’Estat de tot el món i a l’opinió pública, perquè –com va dir amb motiu de la jornada que va promoure a tota l’Església per la pau a Síria- la pau és un problema humà que transcendeix les divisions religioses i confessionals i interessa tant a creients com a no-creients, perquè és un problema de la humanitat, de tota la humanitat.
El tema de la fraternitat és molt present en l’esperit i en els ensenyaments del papa Francesc. En aquella memorable presentació seva davant del món, el vespre del 13 de març passat, ja va demanar “començar aquest camí, bisbe i poble, un camí de fraternitat, d’amor i de confiança; resem perquè hi hagi una gran fraternitat”.
El compromís del Papa en favor de la pau s’ha manifestat sobretot en la jornada de dejuni i de pregària per la pau a Síria, al Pròxim Orient i al món sencer del dia 7 de setembre, en la vigília de la Nativitat de Maria, Reina de la pau. En la que va presidir ell mateix a Roma, va referir-se a la pau en el món sencer i va insistir que la violència porta a la violència i la guerra porta a la guerra.
La solidaritat, el desenvolupament, la defensa dels drets humans i de la pau apareixen com els pilars del servei a l’Església i al món del nou bisbe de Roma. Cal que tota l’Església l’acompanyi amb la seva pregària.
«Avui les santes Juliana i Semproniana ens ajuden a alçar la mirada»Mons. Sergi Gordo, bisbe de Tortosa, ha presidit aquest 27 de juliol la missa de Les Santes de Mataró.🔗 tinyurl.com/cvu5jmbk📸 J. Merino ... See MoreSee Less
Aquest dilluns, 27 de juliol, ha tingut lloc la missa d’acció de gràcies en agraïment al comitè organitzador de la visita apostòlica del Sant Pare Lleó XIV a Barcelona, i als col·laboradors, a la Catedral de Barcelona. L’arquebisbe de Barcelona, el cardenal Joan Josep Omella, ha presidit la missa i l’ha concelebrat el bisbe auxiliar de Barcelona, Mons. David Abadías. 📸 Dr. G. Simón ... See MoreSee Less
Memòria de les santes Juliana i Semproniana, verges i màrtirs. Acompanyant la història de sant Cugat, a partir de l’Edat Mitjana sorgeix la tradició que les santes Juliana (“relatiu a Júlia”) i Semproniana (“relatiu a Semprònia = eterna”) són deixebles seves. I l’any 1667, el frare Joan Gaspar Roig, afirma en una obra que les santes són filles de l’antiga Iluro. Mataró en reivindicarà les relíquies fins que les aconseguirà el 1772. L’ofici que es canta a la “Missa de les Santes” (“Missa de Glòria”) fou composta el 1848 per Mn. Manuel Blanch, amb aire d’òpera italianitzant; s’interpreta per privilegi pontifici, amb orquestra i cor, i té una duració aproximada de tres hores. Després, processó (recuperada el 1972) al voltant del temple amb les relíquies de les santes. Des de 1985 hi participa també un grup de diablesses amb música i ball propis. Festa gran a Mataró.«Si vols saber què és calor, ves per les Santes a Mataró»🥵. ... See MoreSee Less
Jaume, fill de Zebedeu, és juntament amb el seu germà Joan i Pere un dels que acompanyava més de prop Jesús. Segons el llibre dels Fets (12,2) fou el primer apòstol màrtir, decapitat a Jerusalem per Herodes Agripa (vers l'any 44). Patró de Galícia, després de les invasions musulmanes fou venerat com a patró dels Regnes castellans i més tard de tota Espanya. El seu sepulcre a Compostela fou un gran centre de peregrinacions medievals de tot el món cristià, després de Roma i terra Santa.«A Raïms de Sant Jaume, raïms aigualits; raïms de setembre te'n llepes els dits», segons una dita popular. ... See MoreSee Less