La fraternitat, camí de la pau

(Diumenge, 29/12/2013) Acaba un any civil i dintre de tres dies en comencem un altre. Ens diuen que serà millor que l’any passat. Déu ho faci. La manifestació dels bons desigs de cara a l’any nou és quelcom més que un mer costum social. És com la confessió que el món podria –deuria- anar millor. […]

28 Des, 2013
Església de Barcelona

(Diumenge, 29/12/2013)

Acaba un any civil i dintre de tres dies en comencem un altre. Ens diuen que serà millor que l’any passat. Déu ho faci. La manifestació dels bons desigs de cara a l’any nou és quelcom més que un mer costum social. És com la confessió que el món podria –deuria- anar millor.

Coincidint amb l’any nou, cada 1 de gener, l’Església promou la Jornada Mundial de la Pau, que fou instituïda per Pau VI l’any 1967, en aplicació de la doctrina i les orientacions del Concili Vaticà II. Aquest Concili, del qual estem celebrant els cinquanta anys, tractà el tema de la pau, especialment en la constitució pastoral sobre l’Església en el món d’avui, coneguda com la Gaudium et Spes. Aquest document, en el seu mateix inici, diu que “la joia i l’esperança, la tristesa i l’angoixa dels homes contemporanis, sobretot dels pobres i de tots els qui sofreixen, són també la joia i l’esperança, la tristesa i l’angoixa dels deixebles de Crist, i no hi ha res de veritablement humà que no trobi ressò en el seu cor”.

Què hi pot haver de més humà que el desig de pau entre els pobles, entre les nacions i els estats del món? Joan XXIII ho va intuir molt bé i, en temps de l’anomenada guerra freda, va publicar la que ha estat qualificada com l’encíclica més popular de la història de l’Església, la Pacem in terris, de la publicació de la qual també hem celebrat els cinquantè aniversari aquest any que ara acabem. Pacem in terris, coneguda com l’encíclica dels drets humans, fou acollida amb un veritable entusiasme. El seu programa és encara ben actual. Molt s’ha avançat en el respecte dels drets humans, però molt queda encara per fer, sobretot a nivell global i en els països més pobres de la Terra.

La Jornada de la Pau del dia primer d’any té com a lema: “La fraternitat, fonament i camí per a la pau”. Serà la primera jornada de cap d’any del papa Francesc i caldrà estar ben atent al missatge que dirigeixi als caps d’Estat de tot el món i a l’opinió pública, perquè –com va dir amb motiu de la jornada que va promoure a tota l’Església per la pau a Síria- la pau és un problema humà que transcendeix les divisions religioses i confessionals i interessa tant a creients com a no-creients, perquè és un problema de la humanitat, de tota la humanitat.

El tema de la fraternitat és molt present en l’esperit i en els ensenyaments del papa Francesc. En aquella memorable presentació seva davant del món, el vespre del 13 de març passat, ja va demanar “començar aquest camí, bisbe i poble, un camí de fraternitat, d’amor i de confiança; resem perquè hi hagi una gran fraternitat”.

El compromís del Papa en favor de la pau s’ha manifestat sobretot en la jornada de dejuni i de pregària per la pau a Síria, al Pròxim Orient i al món sencer del dia 7 de setembre, en la vigília de la Nativitat de Maria, Reina de la pau. En la que va presidir ell mateix a Roma, va referir-se a la pau en el món sencer i va insistir que la violència porta a la violència i la guerra porta a la guerra.

La solidaritat, el desenvolupament, la defensa dels drets humans i de la  pau apareixen com els pilars del servei a l’Església i al món del nou bisbe de Roma. Cal que tota l’Església l’acompanyi amb la seva pregària.

  † Lluís Martínez Sistach

Cardenal arquebisbe de Barcelona

Seguiu-nos  

Facebook
Seguim alçant la mirada. ... See MoreSee Less
View on Facebook
«Els castells són una bella manifestació del que som capaços de fer els éssers humans quan treballem units i amb un mateix fi. Una altra humanitat és possible quan junts mirem cap amunt, quan alcem la mirada cap a Déu, quan units a Ell mirem la humanitat i abordem en equip els diversos reptes que ens planteja», paraules del cardenal Omella durant la vetlla de pregària del papa Lleó XIV, 9 de juny del 2026. 🤩Així vam rebre el Sant Pare, amb un 4de8 dels @castellersdevilafranca.📸 ©️ Fundació Junta Constructora del Temple Expiatori de la Sagrada Família ... See MoreSee Less
View on Facebook
«Perdonar no vol dir que allò dolent va estar bé, ni deixar que algú continuï fent mal. No significa oblidar per la força, com si res no hagués passat. Perdonar significa no deixar que l’odi es converteixi en amo del nostre cor. Jesús ens demana perdonar perquè és l’única manera d’experimentar la pau de Déu i de guarir ferides espirituals. Quan perdonem imitem l’exemple de Jesús, que va perdonar els qui el crucificaven. La nostra disposició per perdonar és condició per al perdó que rebem de Déu».Papa Lléo XIV, 10 de juny del 2026, parròquia de Sant Agustí de Barcelona.📸 Dr. G. Simón / ©️ Fundació Junta Constructora del Temple Expiatori de la Sagrada Família ... See MoreSee Less
View on Facebook
Un quilòmetre, un carrer i una ciutat que va unir-se per rebre el Sant Pare.El 10 de juny, el papa Lleó XIV va recórrer el carrer del Rosselló a bord del papamòbil, des del Passeig de Gràcia fins a la Sagrada Família.Al final del camí, una cita amb la història; la Sagrada Família i la torre de Jesucrist. 🕊️Com vas viure aquell moment? #papabcn ... See MoreSee Less
View on Facebook
En Renzo va robar el cor del papa Lleó XIV i de tots😍. Aquestes són les preguntes que li va fer al Sant Pare a la Trobada del Pontífex amb les realitats de caritat i assistència diocesanes a la parròquia de Sant Agustí.🎥 Si vols descobrir què va respondre el Pontífex, pots recuperar el vídeo al següent enllaç: youtu.be/RRNX2kWbif4?si=snuGBEk1FxOGGFap ... See MoreSee Less
View on Facebook
Vatican Media

Agenda

Evangeli del dia

Treu primer la biga del teu ull.

(Mt 7,1-5)