(Diumenge, 08/12/2013) En aquest segon diumenge d’Advent s’escau la festa de la Immaculada Concepció de Maria. Ella és una de les figures cabdals de l’Advent. Per això, recordar-la, celebrar-la, serà una molt bona manera de continuar fent el camí de l’Advent en l’espera de la vinguda del Senyor. Qui millor que Maria ens pot preparar […]
07 Des, 2013
Església de Barcelona
(Diumenge, 08/12/2013)
En aquest segon diumenge d’Advent s’escau la festa de la Immaculada Concepció de Maria. Ella és una de les figures cabdals de l’Advent. Per això, recordar-la, celebrar-la, serà una molt bona manera de continuar fent el camí de l’Advent en l’espera de la vinguda del Senyor. Qui millor que Maria ens pot preparar per rebre el Crist?
L’àngel Gabriel, en el moment de l’Anunciació, saludà Maria dient-li “plena de gràcia”. Al llarg dels segles, l’Església ha pres consciència que Maria, plena de gràcia per Déu, havia estat redimida des de la seva concepció.
Això és el que confessa el dogma de la Immaculada Concepció, proclamat l’any 1854 pel papa Pius IX: “La benaurada Verge Maria, des del primer instant de la seva concepció, per una gràcia i un favor singular de Déu totpoderós, en virtut dels mèrits de Jesucrist, salvador del llinatge humà, va ser preservada intacta de tota màcula de pecat original”.
Hi ha, en la història de la salvació i en la vida de cadascun, una lluita tràgica entre el bé i el mal. La reflecteix la primera lectura de la missa d’avui. La història del pecat d’Adam i d’Eva per instigació del Maligne, i la presència també de la dona en la victòria del bé sobre el mal: “Faré que sigueu enemics tu i la dona, i el teu llinatge i el d’ella. Ella t’atacarà al cap, i tu l’atacaràs al taló”.
Maria Immaculada és l’afirmació divina del triomf del bé sobre el mal. En ella, que fou concebuda sense pecat original i visqué sense pecat, es compleix l’anunci del llibre del Gènesi, anomenat amb tota raó el Protoevangeli, l’anunci i promesa del Salvador que ens ve per Maria.
El misteri de la Immaculada Concepció està en funció de la divina maternitat de Maria, que celebrem el dia primer de gener, dins del cicle de celebracions de Nadal i Epifania. Ella està exempta de tot pecat perquè ella porta al món, portant-hi Jesús, un nou començament i una nova llum, la plenitud de l’amor fidel de Déu. Com diu el papa Francesc, en la seva encíclica La llum de la fe, “la veritable maternitat de Maria ha assegurat per al Fill de Déu una veritable història humana, una veritable carn, en la qual morirà en la creu i ressuscitarà dels morts”. Maria és la porta que ens anuncia l’arribada del Salvador al món. Per això, tot el temps d’Advent és un temps de caire marià.
Aquesta unió profunda del misteri de santa Maria i del misteri de Crist és la raó per la qual l’Església ha donat i dóna tant de relleu a la festa de la Immaculada Concepció.
Emmirallant-se en Maria, les dones, les esposes i les mares realitzen adientment la seva gran vocació com ho va fer ella. Enfront d’un mal sempre present en el món, la fe ens diu que, en Maria, en Crist i per Crist, el mal ja ha estat vençut i que la dona està associada al triomf del bé i a una aportació positiva i humanitzadora a la història de la humanitat.
«Avui les santes Juliana i Semproniana ens ajuden a alçar la mirada»Mons. Sergi Gordo, bisbe de Tortosa, ha presidit aquest 27 de juliol la missa de Les Santes de Mataró.🔗 tinyurl.com/cvu5jmbk📸 J. Merino ... See MoreSee Less
Aquest dilluns, 27 de juliol, ha tingut lloc la missa d’acció de gràcies en agraïment al comitè organitzador de la visita apostòlica del Sant Pare Lleó XIV a Barcelona, i als col·laboradors, a la Catedral de Barcelona. L’arquebisbe de Barcelona, el cardenal Joan Josep Omella, ha presidit la missa i l’ha concelebrat el bisbe auxiliar de Barcelona, Mons. David Abadías. 📸 Dr. G. Simón ... See MoreSee Less
Memòria de les santes Juliana i Semproniana, verges i màrtirs. Acompanyant la història de sant Cugat, a partir de l’Edat Mitjana sorgeix la tradició que les santes Juliana (“relatiu a Júlia”) i Semproniana (“relatiu a Semprònia = eterna”) són deixebles seves. I l’any 1667, el frare Joan Gaspar Roig, afirma en una obra que les santes són filles de l’antiga Iluro. Mataró en reivindicarà les relíquies fins que les aconseguirà el 1772. L’ofici que es canta a la “Missa de les Santes” (“Missa de Glòria”) fou composta el 1848 per Mn. Manuel Blanch, amb aire d’òpera italianitzant; s’interpreta per privilegi pontifici, amb orquestra i cor, i té una duració aproximada de tres hores. Després, processó (recuperada el 1972) al voltant del temple amb les relíquies de les santes. Des de 1985 hi participa també un grup de diablesses amb música i ball propis. Festa gran a Mataró.«Si vols saber què és calor, ves per les Santes a Mataró»🥵. ... See MoreSee Less
Jaume, fill de Zebedeu, és juntament amb el seu germà Joan i Pere un dels que acompanyava més de prop Jesús. Segons el llibre dels Fets (12,2) fou el primer apòstol màrtir, decapitat a Jerusalem per Herodes Agripa (vers l'any 44). Patró de Galícia, després de les invasions musulmanes fou venerat com a patró dels Regnes castellans i més tard de tota Espanya. El seu sepulcre a Compostela fou un gran centre de peregrinacions medievals de tot el món cristià, després de Roma i terra Santa.«A Raïms de Sant Jaume, raïms aigualits; raïms de setembre te'n llepes els dits», segons una dita popular. ... See MoreSee Less