La festa de Maria Immaculada

(Diumenge, 08/12/2013) En aquest segon diumenge d’Advent s’escau la festa de la Immaculada Concepció de Maria. Ella és una de les figures cabdals de l’Advent. Per això, recordar-la, celebrar-la, serà una molt bona manera de continuar fent el camí de l’Advent en l’espera de la vinguda del Senyor. Qui millor que Maria ens pot preparar […]

07 Des, 2013
Església de Barcelona

(Diumenge, 08/12/2013)

En aquest segon diumenge d’Advent s’escau la festa de la Immaculada Concepció de Maria. Ella és una de les figures cabdals de l’Advent. Per això, recordar-la, celebrar-la, serà una molt bona manera de continuar fent el camí de l’Advent en l’espera de la vinguda del Senyor. Qui millor que Maria ens pot preparar per rebre el Crist?

L’àngel Gabriel, en el moment de l’Anunciació, saludà Maria dient-li “plena de gràcia”. Al llarg dels segles, l’Església ha pres consciència que Maria, plena de gràcia per Déu, havia estat redimida des de la seva concepció.

Això és el que confessa el dogma de la Immaculada Concepció, proclamat l’any 1854 pel papa Pius IX: “La benaurada Verge Maria, des del primer instant de la seva concepció, per una gràcia i un favor singular de Déu totpoderós, en virtut dels mèrits de Jesucrist, salvador del llinatge humà, va ser preservada intacta de tota màcula de pecat original”.

Hi ha, en la història de la salvació i en la vida de cadascun, una lluita tràgica entre el bé i el mal. La reflecteix la primera lectura de la missa d’avui. La història del pecat d’Adam i d’Eva per instigació del Maligne, i la presència també de la dona en la victòria del bé sobre el mal: “Faré que sigueu enemics tu i la dona, i el teu llinatge i el d’ella. Ella t’atacarà al cap, i tu l’atacaràs al taló”.

Maria Immaculada és l’afirmació divina del triomf del bé sobre el mal. En ella, que fou concebuda sense pecat original i visqué sense pecat, es compleix l’anunci del llibre del Gènesi, anomenat amb tota raó el Protoevangeli, l’anunci i promesa del Salvador que ens ve per Maria.

El misteri de la Immaculada Concepció està en funció de la divina maternitat de Maria, que celebrem el dia primer de gener, dins del cicle de celebracions de Nadal i Epifania. Ella està exempta de tot pecat perquè ella porta al món, portant-hi Jesús, un nou començament i una nova llum, la plenitud de l’amor fidel de Déu. Com diu el papa Francesc, en la seva encíclica La llum de la fe, “la veritable maternitat de Maria ha assegurat per al Fill de Déu una veritable història humana, una veritable carn, en la qual morirà en la creu i ressuscitarà dels morts”. Maria és la porta que ens anuncia l’arribada del Salvador al món. Per això, tot el temps d’Advent és un temps de caire marià.

Aquesta unió profunda del misteri de santa Maria i del misteri de Crist és la raó per la qual l’Església ha donat i dóna tant de relleu a la festa de la Immaculada Concepció.

Emmirallant-se en Maria, les dones, les esposes i les mares realitzen adientment la seva gran vocació com ho va fer ella. Enfront d’un mal sempre present en el món, la fe ens diu que, en Maria, en Crist i per Crist, el mal ja ha estat vençut i que la dona està associada al triomf del bé i a una aportació positiva i humanitzadora a la història de la humanitat.

  † Lluís Martínez Sistach

Cardenal arquebisbe de Barcelona

T’interessarà…

Seguiu-nos  

Facebook
Santa Úrsula i les santes verges😇Santa Úrsula i les santes verges Santa Úrsula (‘ossa petita’) i les santes d’avui van arribar a ser suprimides del Santoral, però, degut al seu culte molt tradicional, encara avui les conserva. Possiblement, la tradició vol fer d’elles un homenatge a la virginitat femenina. La tradició del segle V ens informa que el pare de la princesa bretona Úrsula la volia casar amb el príncep pagà d’Armòrica (l’actual Bretanya). Ella, que ja havia consagrat la seva virginitat, s’hi volia negar, però això suposava la guerra. Per guanyar temps va posar unes condicions: un termini de tres anys, que es reunissin deu comparses de mil donzelles cada una (d’aquí les «11.000 verges»?) i que el príncep es bategés. A la tornada d’un complicat viatge a Roma pel Rin, l’Úrsula i les companyes van ser martiritzades a Colònia pels huns d’Àtila. En una inscripció llatina a la catedral de Colònia hi consta: «XI. M. V.», que es pot llegir com «11 màrtirs verges», i no «11 milers de verges». Al MNAC es conserva el quadre d’en Joan Reixach (segle XV): «El retaule de les onze mil verges». «Les verges... segueixen l’Anyell arreu on va» (Ap 14,4).🗣«Quan trona pel mes d’octubre, neu segura», segons una dita popular. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Santa Teresa de Jesús, verge i doctora de l'Església😇🙏Teresa de Cepeda y Ahumada neix a Àvila el 28 de març de 1515, de família ‘hidalga’. Sa mare, Beatriz, es casà molt jove amb don Alonso, vidu del seu primer matrimoni i amb un avi toledà judaïtzant, Juan Sánchez. Van tenir tres filles i nou fills. Tot i que va entrar de carmelita als 20 anys, no fou fins als 40 que experimentà una profunda conversió després de trobar-se amb una imatge de “Crist molt llagat”. La nit de la seva mort, el 4 d'octubre de 1582, es va aplicar la reforma gregoriana del calendari i es van suprimir 11 dies.🗣«Per Santa Teresa, planta l’ametlla», segons una dita popular. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Preguem ben units pel papa Lleó XIV🙏. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Mare de Déu del Pilar😇Una tradició molt ar­rela­da a l'Aragó vol fer ar­ribar l'origen del santuari de l'antiga Cesaraugusta (Saragossa) als inicis matei­xos del cristianis­me (Maria s'hauria aparegut a l'apòstol sant Jaume, damunt d'un pilar). Però és a par­tir de l'època moder­na que el Pilar es­devé un gran san­tuari marià de la Península Ibèrica, amb una ir­ra­di­ació vers l'A­mèrica Llatina (ja que els nadius de les actuals Bahames ‘descobreixen’ Colom i els seus el 1492). Maria, símbol de la fortalesa en la fe, la seguretat de l'esperança i la constància en la caritat.«Si bones faves vols sembrar, fes-ho per la Mare de Déu del Pilar», segons una dita popular. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Vatican Media

Agenda

Evangeli del dia

Vosaltres sabeu entendre l’aspecte de la terra i del cel, i no sabeu entendre en quin temps esteu vivint?

(Lc 12,54-59)