(Diumenge, 21/12/2014) L’home actual, malgrat estar adelerat per la ciència i la tècnica -i distret pels sorprenents productes que aquesta darrera produeix- té necessitat del missatge de Nadal i pot esdevenir-hi sensible. Perquè aquesta festa ens porta a la contemplació d’un misteri sorprenent i joiós: que Déu creador i omnipotent és sobretot amor i que […]
19 Des, 2014
Església de Barcelona
(Diumenge, 21/12/2014)
L’home actual, malgrat estar adelerat per la ciència i la tècnica -i distret pels sorprenents productes que aquesta darrera produeix- té necessitat del missatge de Nadal i pot esdevenir-hi sensible. Perquè aquesta festa ens porta a la contemplació d’un misteri sorprenent i joiós: que Déu creador i omnipotent és sobretot amor i que aquest amor el porta a fer-se per a nosaltres un infant pobre i humil.
Viure escoltant la Paraula de l’Evangeli és per a tota l’Església el fonament de la seva esperança i la base de la seva renovació. El papa Francesc desitja una reforma de l’Església, però per fer-ne una Església “en sortida missionera”, una Església entesa com la totalitat del Poble de Déu que evangelitza. Aquesta és la Bona Nova que voldríem que arribés a tots aquest Nadal.
Tanmateix, no podem oblidar que la tasca missionera té necessitat d’unes motivacions espirituals, com ens recorda el papa Francesc en el seu document titulat precisament La joia de l’Evangeli. Potser només els místics són capaços de copsar el sentit espiritual més profund del Nadal, que és un missatge d’amor. Tot el Nadal està amarat d’amor. Santa Caterina de Siena, una de les patrones d’Europa, ho expressava amb aquestes paraules fetes pregària joiosa: “Vós, oh Déu, empès pel vostre amor, per la voluntat que teníeu de reconciliar per la gràcia el llinatge humà amb vós, ens vau donar la paraula del vostre Fill Unigènit, que realment fou conciliador i mitjancer entre vós i nosaltres”.
La santa no podia comprendre que es pogués romandre insensible a aquest missatge quan es feia la pregunta: “¿Quin cor serà tan dur que es pugui conservar intacte, sense esqueixar-se, si considera que tanta altesa davallà a una profunditat i humilitat tals com són les de la nostra humanitat?” I encara es preguntava davant de Déu quina fou la causa del Nadal, i es responia així: “La causa fou només l’inefable amor vostre”.
Sí, realment, el missatge de Nadal, com ja he dit, està amarat d’amor. Per això ha calat tan profundament en el cor de la humanitat. Aquest any és el centenari de l’inici de la Primera Guerra Mundial, la Gran Guerra, que em porta a recordar un fet tan insòlit com significatiu que s’hi va produir amb motiu del Nadal: en alguns indrets, combatents de les dues bandes del front van sortir de les seves trinxeres per confraternitzar els uns amb els altres.
Sant Joan evangelista ho diu amb aquestes paraules: “Perquè tant va estimar Déu el món, que va donar el seu Fill Unigènit perquè tothom el qui creu en ell no es perdi, sinó que tingui vida eterna”. Desitjo que la fraternitat i la pau de Nadal puguin arribar a tots els homes i les dones de bona voluntat. Sant i joiós Nadal per a tots!
Santa Úrsula i les santes verges😇Santa Úrsula i les santes verges Santa Úrsula (‘ossa petita’) i les santes d’avui van arribar a ser suprimides del Santoral, però, degut al seu culte molt tradicional, encara avui les conserva. Possiblement, la tradició vol fer d’elles un homenatge a la virginitat femenina. La tradició del segle V ens informa que el pare de la princesa bretona Úrsula la volia casar amb el príncep pagà d’Armòrica (l’actual Bretanya). Ella, que ja havia consagrat la seva virginitat, s’hi volia negar, però això suposava la guerra. Per guanyar temps va posar unes condicions: un termini de tres anys, que es reunissin deu comparses de mil donzelles cada una (d’aquí les «11.000 verges»?) i que el príncep es bategés. A la tornada d’un complicat viatge a Roma pel Rin, l’Úrsula i les companyes van ser martiritzades a Colònia pels huns d’Àtila. En una inscripció llatina a la catedral de Colònia hi consta: «XI. M. V.», que es pot llegir com «11 màrtirs verges», i no «11 milers de verges». Al MNAC es conserva el quadre d’en Joan Reixach (segle XV): «El retaule de les onze mil verges». «Les verges... segueixen l’Anyell arreu on va» (Ap 14,4).🗣«Quan trona pel mes d’octubre, neu segura», segons una dita popular. ...
Santa Teresa de Jesús, verge i doctora de l'Església😇🙏Teresa de Cepeda y Ahumada neix a Àvila el 28 de març de 1515, de família ‘hidalga’. Sa mare, Beatriz, es casà molt jove amb don Alonso, vidu del seu primer matrimoni i amb un avi toledà judaïtzant, Juan Sánchez. Van tenir tres filles i nou fills. Tot i que va entrar de carmelita als 20 anys, no fou fins als 40 que experimentà una profunda conversió després de trobar-se amb una imatge de “Crist molt llagat”. La nit de la seva mort, el 4 d'octubre de 1582, es va aplicar la reforma gregoriana del calendari i es van suprimir 11 dies.🗣«Per Santa Teresa, planta l’ametlla», segons una dita popular. ...
Mare de Déu del Pilar😇Una tradició molt arrelada a l'Aragó vol fer arribar l'origen del santuari de l'antiga Cesaraugusta (Saragossa) als inicis mateixos del cristianisme (Maria s'hauria aparegut a l'apòstol sant Jaume, damunt d'un pilar). Però és a partir de l'època moderna que el Pilar esdevé un gran santuari marià de la Península Ibèrica, amb una irradiació vers l'Amèrica Llatina (ja que els nadius de les actuals Bahames ‘descobreixen’ Colom i els seus el 1492). Maria, símbol de la fortalesa en la fe, la seguretat de l'esperança i la constància en la caritat.«Si bones faves vols sembrar, fes-ho per la Mare de Déu del Pilar», segons una dita popular. ...
La Pastoral Familiar presenta el seu Pla estratègic 2026–2029.El full de ruta s'ha presentat durant la Jornada d'inici de curs del Secretariat aquest dimecres a Barcelona, presidida pel bisbe Mons. David Abadías.✍️ ...