L’home actual, malgrat estar adelerat per la ciència i la tècnica -i distret pels sorprenents productes que aquesta darrera produeix- té necessitat del missatge de Nadal i pot esdevenir-hi sensible. Perquè aquesta festa ens porta a la contemplació d’un misteri sorprenent i joiós: que Déu creador i omnipotent és sobretot amor i que aquest amor el porta a fer-se per a nosaltres un infant pobre i humil.
Viure escoltant la Paraula de l’Evangeli és per a tota l’Església el fonament de la seva esperança i la base de la seva renovació. El papa Francesc desitja una reforma de l’Església, però per fer-ne una Església “en sortida missionera”, una Església entesa com la totalitat del Poble de Déu que evangelitza. Aquesta és la Bona Nova que voldríem que arribés a tots aquest Nadal.
Tanmateix, no podem oblidar que la tasca missionera té necessitat d’unes motivacions espirituals, com ens recorda el papa Francesc en el seu document titulat precisament La joia de l’Evangeli. Potser només els místics són capaços de copsar el sentit espiritual més profund del Nadal, que és un missatge d’amor. Tot el Nadal està amarat d’amor. Santa Caterina de Siena, una de les patrones d’Europa, ho expressava amb aquestes paraules fetes pregària joiosa: “Vós, oh Déu, empès pel vostre amor, per la voluntat que teníeu de reconciliar per la gràcia el llinatge humà amb vós, ens vau donar la paraula del vostre Fill Unigènit, que realment fou conciliador i mitjancer entre vós i nosaltres”.
La santa no podia comprendre que es pogués romandre insensible a aquest missatge quan es feia la pregunta: “¿Quin cor serà tan dur que es pugui conservar intacte, sense esqueixar-se, si considera que tanta altesa davallà a una profunditat i humilitat tals com són les de la nostra humanitat?” I encara es preguntava davant de Déu quina fou la causa del Nadal, i es responia així: “La causa fou només l’inefable amor vostre”.
Sí, realment, el missatge de Nadal, com ja he dit, està amarat d’amor. Per això ha calat tan profundament en el cor de la humanitat. Aquest any és el centenari de l’inici de la Primera Guerra Mundial, la Gran Guerra, que em porta a recordar un fet tan insòlit com significatiu que s’hi va produir amb motiu del Nadal: en alguns indrets, combatents de les dues bandes del front van sortir de les seves trinxeres per confraternitzar els uns amb els altres.
Sant Joan evangelista ho diu amb aquestes paraules: “Perquè tant va estimar Déu el món, que va donar el seu Fill Unigènit perquè tothom el qui creu en ell no es perdi, sinó que tingui vida eterna”. Desitjo que la fraternitat i la pau de Nadal puguin arribar a tots els homes i les dones de bona voluntat. Sant i joiós Nadal per a tots!
