Junts mantenim l'Església

(Diumenge, 15/11/2015) De tant en tant cal parlar del finançament de l’Església. Ens agradi o no, l’ Església necessita mitjans econòmics per realitzar la seva missió, perquè vivim enmig d’una societat organitzada econòmicament. Avui tot projecte pastoral ve acompanyat, necessàriament, d’un pressupost econòmic. Qualsevol realització pastoral inclou unes despeses. L’Església no ha de ser rica […]

12 Nov, 2015
Església de Barcelona

(Diumenge, 15/11/2015)

De tant en tant cal parlar del finançament de l’Església. Ens agradi o no, l’ Església necessita mitjans econòmics per realitzar la seva missió, perquè vivim enmig d’una societat organitzada econòmicament. Avui tot projecte pastoral ve acompanyat, necessàriament, d’un pressupost econòmic. Qualsevol realització pastoral inclou unes despeses.

L’Església no ha de ser rica ni ho és. Tanmateix, ha d’atendre moltes necessitats pastorals i socials, sobretot en les actuals circumstàncies de crisi econòmica, en què cal també ajudar tantes persones immigrades. Per tal complir la seva missió, ha de poder disposar dels mitjans materials necessaris. Això demana anar avançant per tal d’aconseguir els recursos suficients per poder fer allò que cal fer en bé de les necessitats pastorals i caritatives.

Sentir-nos tots els cristians responsables de les necessitats materials de l’Església és una conseqüència de la nostra consciència que en som membres. Pel baptisme entrem a formar part del poble de Déu, que es visibilitza d’una manera concreta en cadascuna de les Esglésies diocesanes. La contribució econòmica per afrontar les necessitats materials de l’Església és el resultat d’unes reflexions des de la fe que ens fan veure la coherència d’ajudar i col·laborar en l’activitat pastoral i també en l’economia de l’Església.

Si s’entén d’aquesta manera, fer-se solidari de les despeses de l’Església no és pas una obligació que s’imposa des de fora, com una exigència que no té res a veure amb la fe cristiana que hom professa. És certament una convicció que neix i arrela en el cor del creient que té consciència de formar part de la comunitat cristiana. El compromís econòmic del cristià és una conseqüència del baptisme, una manifestació de l’amor a l’Església i una expressió de la caritat cristiana.

El Concili Provincial Tarraconense de l’any 1995 va demanar que “les diòcesis de Catalunya avancin decididament en el procés, ja iniciat fa temps, per tal d’aconseguir un nivell d’autofinançament suficient per sostenir les activitats pastorals necessàries al nostre temps”.

La Diada de Germanor, que se celebra cada any un diumenge del mes de novembre, és una ocasió perquè l’Església informi els fidels de cada diòcesi de com s’han administrat els recursos econòmics de què disposa. Demanar la col·laboració econòmica comporta un compromís de transparència i de claredat. I també de rigor en l’administració, a fi que els béns materials de l’Església siguin sempre per la pastoral i per als pobres.

 † Lluís Martínez Sistach

Cardenal i Administrador apostòlic de l’Arquebisbat de Barcelona

Seguiu-nos  

Facebook
La Carmina va patir depressió. Fa gairebé dos mesos, a l'Estadi Lluís Companys, la jove va fer arribar el seu testimoni al papa Lleó XIV. Recupera l'entrevista compVatican Newstican News 👇www.vaticannews.va/es/iglesia/news/2026-07/carmina-historia-depresion-papa-viaje-espana-testimoni... ... See MoreSee Less
View on Facebook
«Avui les santes Juliana i Semproniana ens ajuden a alçar la mirada»Mons. Sergi Gordo, bisbe de Tortosa, ha presidit aquest 27 de juliol la missa de Les Santes de Mataró.🔗 tinyurl.com/cvu5jmbk📸 J. Merino ... See MoreSee Less
View on Facebook

6 days ago

Arquebisbat de Barcelona
Aquest dilluns, 27 de juliol, ha tingut lloc la missa d’acció de gràcies en agraïment al comitè organitzador de la visita apostòlica del Sant Pare Lleó XIV a Barcelona, i als col·laboradors, a la Catedral de Barcelona. L’arquebisbe de Barcelona, el cardenal Joan Josep Omella, ha presidit la missa i l’ha concelebrat el bisbe auxiliar de Barcelona, Mons. David Abadías. 📸 Dr. G. Simón ... See MoreSee Less
View on Facebook
Memòria de les santes Juliana i Semproniana, verges i màrtirs. Acompanyant la història de sant Cugat, a partir de l’Edat Mitjana sorgeix la tradició que les santes Juliana (“relatiu a Júlia”) i Semproniana (“relatiu a Semprònia = eterna”) són deixebles seves. I l’any 1667, el frare Joan Gaspar Roig, afirma en una obra que les santes són filles de l’antiga Iluro. Mataró en reivindicarà les relíquies fins que les aconseguirà el 1772. L’ofici que es canta a la “Missa de les Santes” (“Missa de Glòria”) fou composta el 1848 per Mn. Manuel Blanch, amb aire d’òpera italianitzant; s’interpreta per privilegi pontifici, amb orquestra i cor, i té una duració aproximada de tres hores. Després, processó (recuperada el 1972) al voltant del temple amb les relíquies de les santes. Des de 1985 hi participa també un grup de diablesses amb música i ball propis. Festa gran a Mataró.«Si vols saber què és calor, ves per les Santes a Mataró»🥵. ... See MoreSee Less
View on Facebook
Jaume, fill de Zebedeu, és juntament amb el seu germà Joan i Pere un dels que acompanyava més de prop Jesús. Segons el llibre dels Fets (12,2) fou el primer apòstol màrtir, decapitat a Jerusalem per Herodes Agripa (vers l'any 44). Patró de Galícia, després de les invasions musulmanes fou venerat com a patró dels Regnes castellans i més tard de tota Espanya. El seu sepulcre a Compostela fou un gran centre de peregrinacions medievals de tot el món cristià, després de Roma i terra Santa.«A Raïms de Sant Jaume, raïms aigualits; raïms de setembre te'n llepes els dits», segons una dita popular. ... See MoreSee Less
View on Facebook
Vatican Media

Agenda

Evangeli del dia

Tots en van menjar i quedaren saciats.

(Mt 14,13-21)