(Diumenge, 15/11/2015) De tant en tant cal parlar del finançament de l’Església. Ens agradi o no, l’ Església necessita mitjans econòmics per realitzar la seva missió, perquè vivim enmig d’una societat organitzada econòmicament. Avui tot projecte pastoral ve acompanyat, necessàriament, d’un pressupost econòmic. Qualsevol realització pastoral inclou unes despeses. L’Església no ha de ser rica […]
12 Nov, 2015
Església de Barcelona
(Diumenge, 15/11/2015)
De tant en tant cal parlar del finançament de l’Església. Ens agradi o no, l’ Església necessita mitjans econòmics per realitzar la seva missió, perquè vivim enmig d’una societat organitzada econòmicament. Avui tot projecte pastoral ve acompanyat, necessàriament, d’un pressupost econòmic. Qualsevol realització pastoral inclou unes despeses.
L’Església no ha de ser rica ni ho és. Tanmateix, ha d’atendre moltes necessitats pastorals i socials, sobretot en les actuals circumstàncies de crisi econòmica, en què cal també ajudar tantes persones immigrades. Per tal complir la seva missió, ha de poder disposar dels mitjans materials necessaris. Això demana anar avançant per tal d’aconseguir els recursos suficients per poder fer allò que cal fer en bé de les necessitats pastorals i caritatives.
Sentir-nos tots els cristians responsables de les necessitats materials de l’Església és una conseqüència de la nostra consciència que en som membres. Pel baptisme entrem a formar part del poble de Déu, que es visibilitza d’una manera concreta en cadascuna de les Esglésies diocesanes. La contribució econòmica per afrontar les necessitats materials de l’Església és el resultat d’unes reflexions des de la fe que ens fan veure la coherència d’ajudar i col·laborar en l’activitat pastoral i també en l’economia de l’Església.
Si s’entén d’aquesta manera, fer-se solidari de les despeses de l’Església no és pas una obligació que s’imposa des de fora, com una exigència que no té res a veure amb la fe cristiana que hom professa. És certament una convicció que neix i arrela en el cor del creient que té consciència de formar part de la comunitat cristiana. El compromís econòmic del cristià és una conseqüència del baptisme, una manifestació de l’amor a l’Església i una expressió de la caritat cristiana.
El Concili Provincial Tarraconense de l’any 1995 va demanar que “les diòcesis de Catalunya avancin decididament en el procés, ja iniciat fa temps, per tal d’aconseguir un nivell d’autofinançament suficient per sostenir les activitats pastorals necessàries al nostre temps”.
La Diada de Germanor, que se celebra cada any un diumenge del mes de novembre, és una ocasió perquè l’Església informi els fidels de cada diòcesi de com s’han administrat els recursos econòmics de què disposa. Demanar la col·laboració econòmica comporta un compromís de transparència i de claredat. I també de rigor en l’administració, a fi que els béns materials de l’Església siguin sempre per la pastoral i per als pobres.
† Lluís Martínez Sistach
Cardenal i Administrador apostòlic de l’Arquebisbat de Barcelona
Santa Úrsula i les santes verges😇Santa Úrsula i les santes verges Santa Úrsula (‘ossa petita’) i les santes d’avui van arribar a ser suprimides del Santoral, però, degut al seu culte molt tradicional, encara avui les conserva. Possiblement, la tradició vol fer d’elles un homenatge a la virginitat femenina. La tradició del segle V ens informa que el pare de la princesa bretona Úrsula la volia casar amb el príncep pagà d’Armòrica (l’actual Bretanya). Ella, que ja havia consagrat la seva virginitat, s’hi volia negar, però això suposava la guerra. Per guanyar temps va posar unes condicions: un termini de tres anys, que es reunissin deu comparses de mil donzelles cada una (d’aquí les «11.000 verges»?) i que el príncep es bategés. A la tornada d’un complicat viatge a Roma pel Rin, l’Úrsula i les companyes van ser martiritzades a Colònia pels huns d’Àtila. En una inscripció llatina a la catedral de Colònia hi consta: «XI. M. V.», que es pot llegir com «11 màrtirs verges», i no «11 milers de verges». Al MNAC es conserva el quadre d’en Joan Reixach (segle XV): «El retaule de les onze mil verges». «Les verges... segueixen l’Anyell arreu on va» (Ap 14,4).🗣«Quan trona pel mes d’octubre, neu segura», segons una dita popular. ...
Santa Teresa de Jesús, verge i doctora de l'Església😇🙏Teresa de Cepeda y Ahumada neix a Àvila el 28 de març de 1515, de família ‘hidalga’. Sa mare, Beatriz, es casà molt jove amb don Alonso, vidu del seu primer matrimoni i amb un avi toledà judaïtzant, Juan Sánchez. Van tenir tres filles i nou fills. Tot i que va entrar de carmelita als 20 anys, no fou fins als 40 que experimentà una profunda conversió després de trobar-se amb una imatge de “Crist molt llagat”. La nit de la seva mort, el 4 d'octubre de 1582, es va aplicar la reforma gregoriana del calendari i es van suprimir 11 dies.🗣«Per Santa Teresa, planta l’ametlla», segons una dita popular. ...
Mare de Déu del Pilar😇Una tradició molt arrelada a l'Aragó vol fer arribar l'origen del santuari de l'antiga Cesaraugusta (Saragossa) als inicis mateixos del cristianisme (Maria s'hauria aparegut a l'apòstol sant Jaume, damunt d'un pilar). Però és a partir de l'època moderna que el Pilar esdevé un gran santuari marià de la Península Ibèrica, amb una irradiació vers l'Amèrica Llatina (ja que els nadius de les actuals Bahames ‘descobreixen’ Colom i els seus el 1492). Maria, símbol de la fortalesa en la fe, la seguretat de l'esperança i la constància en la caritat.«Si bones faves vols sembrar, fes-ho per la Mare de Déu del Pilar», segons una dita popular. ...
La Pastoral Familiar presenta el seu Pla estratègic 2026–2029.El full de ruta s'ha presentat durant la Jornada d'inici de curs del Secretariat aquest dimecres a Barcelona, presidida pel bisbe Mons. David Abadías.✍️ ...