Homilia en la Missa del Nadal del Senyor

Homilia del Sr. Cardenal Arquebisbe de Barcelona, Dr. Lluís Martínez Ssitach, en la Missa de Nadal, Catedral de Barcelona, 25 de desembre de 2014. Amb el cor ple de goig celebrem la festa del Nadal. És una festa entranyable i pleníssima d’espiritualitat i d’humanisme. És motiu de joia i d’alegria. Així ho van anunciar els […]

25 Des, 2014
Església de Barcelona

Homilia del Sr. Cardenal Arquebisbe de Barcelona, Dr. Lluís Martínez Ssitach, en la Missa de Nadal, Catedral de Barcelona, 25 de desembre de 2014.

Amb el cor ple de goig celebrem la festa del Nadal. És una festa entranyable i pleníssima d’espiritualitat i d’humanisme. És motiu de joia i d’alegria. Així ho van anunciar els àngels aquella nit santa de Nadal a la contrada de Betlem: “Us anuncio una nova que portarà a tot el poble una gran alegria: Avui, a la ciutat de David, us ha nascut un salvador, que és el Messies, el Senyor”. L’anunci va dirigit a tots, també a tots nosaltres que celebrem avui joiosament l’eucaristia en aquesta antiquíssima Catedral i va dirigit a tota la humanitat.

¿Per què és motiu d’alegria aquesta bona notícia? Perquè Déu havia promès als nostres primers pares que ens perdonaria els nostres pecats i que ens salvaria donant-nos la vida eternament feliç amb Déu en el cel. I Déu va complir la seva promesa i el Fill de Déu es va encarnar en les entranyes virginals de Maria per obra de l’Esperit Sant i va néixer aquesta nit santa a Betlem. El Messies, el fill de Déu esperat es feu home i naixia infant posat en una menjadora, en una establia perquè no trobaren lloc en l’hostal de Betlem.

Déu perquè ens estima entranyablement des de tota l’eternitat ha complert la seva promesa i ho ha fet adaptant-se al màxim a la nostra manera de ser perquè ens coneix profundament en haver-nos creat a la seva imatge i semblança. Ha pres la nostra mateixa naturalesa humana en tot igual a la nostra amb el dolor, el cansament, la fatiga i la mort, menys el pecat. I ha volgut néixer en el si d’una família, la sagrada Família de Natzaret. I ha volgut conviure amb nosaltres, parlar la nostra llengua, passar per les dificultats i limitacions que tots experimentem.

L’evangeli que hem escoltat ens diu qui és realment aquest infant que neix pobre a Betlem. L’Evangeli que hem escoltat ens ha dit que és la Paraula que existia al principi, i la Paraula era amb Déu i la Paraula era Déu. Per aquest infant –que era Déu i home- tot ha vingut a l’existència i res del que ha vingut a existir no hi ha vingut sense ell. L’Evangeli ens diu també que tenia en ell la Vida i la Vida era la Llum dels homes. L’infant de Betlem que Maria ens donà i que adoraren els pastors i els reis mags, era Déu, creador i redemptor. Davant d’aquest misteri de Nadal, Santa Caterina de Sena, una de les patrones d’Europa, expressa el misteri de Nadal amb aquestes paraules fetes pregària joiosa: “Vós, oh Déu, empès pel vostres amor, per la voluntat que teníeu de reconciliar per la gràcia el llinatge humà amb vós, ens vau donar la paraula del vostre Fill Unigènit, que realment fou conciliador i mitjancer entre vós i nosaltres”. I encara, la santa, es preguntava davant de Déu quina fou la causa del Nadal, i es responia així: “La causa fou només l’inefable amor vostre”.

El Nadal ens fa ben palesa una característica pròpia i específica del cristianisme. En el cristianisme no són tant l’home i la dona els qui cerquen a Déu, com que Déu és qui cerca l’home i la dona. Això el nostre Déu únic i verdader ho ha fet sempre. Els nostres primers pares s’amagaren després d’haver desobeït Déu i fou Déu qui els cercà en el paradís i els hi va prometre la redempció. Nadal és una altra manifestació que Déu ve a nosaltres encarnant-se i posant la seva tenda de campanya entre les nostres. Això és expressió de l’amor etern, infinit i gratuït que Déu ens té a tots els homes i dones de la humanitat.

El Nadal cristià que contemplem i celebrem en aquesta Eucaristia ens porta a contemplar un misteri molt sorprenent: ¿com és possible que Déu etern, infinit, omnipotent, creador de l’univers, es faci infant i neixi pobre a Betlem? Sembla impossible que l’omnipotent es faci infant, pobre i necessitat de tot. Tanmateix això fou possible per l’amor de Déu a tota la humanitat.

I el Nadal cristià, aquesta festa d’amor i de fraternitat que Déu ens manifesta, ha calat en el món cristià i no cristià. L’home actual, malgrat estar adelerat per la ciència i la tècnica, té necessitat del missatge de Nadal i pot esdevenir-hi sensible. Sí, realment el missatge de Nadal està amarat d’amor. Per això ha calat profundament en el cor de la humanitat. Aquest any és el centenari de l’inici de la Primera Guerra Mundial, la Gran Guerra, i es va produir un fet tan insòlit com significatiu amb motiu del Nadal: en alguns indrets, combatents de les dues bandes del front van sortir de les seves trinxeres per confraternitzar els uns amb els altres.

Jesús que va néixer a Betlem ens va ensenyar la pregària entranyable del Parenostre, que els cristians diem moltes vegades i no haurem de passar cap dia sense resar aquesta pregària. Amb aquesta oració ens diu que Déu és el nostre Pare que té cura de cadascú de nosaltres com els pares tenen cura dels seus fills. Déu és el nostre Pare i nosaltres som fills i filles de Déu i, per tant, hem de viure amb confiança en les mans del nostre Pare del cel i com a fills ens hem de semblar a Déu el nostre Pare. I si som fills i filles de Déu, vol dir que som germans ja tenim un Pare comú.

Celebramos este gran Misterio de Navidad con la Eucaristía. El niño Dios se hace presente en nuestra celebración con la proclamación de su Palabra y con su cuerpo y su sangre. El altar es un auténtico pesebre, ya que estará presente de manera sacramental pero real Jesús muerto y resucitado. Y con la celebración de la Eucaristía venimos a adorar al Señor, como lo hicieron los pastores aquella noche santa en el establo de Belén. Le adoramos en el altar como Mesías, único Salvador que perdona nuestros pecados y nos conduce hacia la Jerusalén celestial para vivir eternamente con Dios en la plenitud del amor.

A Jesús lo encontramos en cada hombre y en cada mujer de la humanidad, especialmente en los pobres y necesitados. Él ha querido identificarse con nosotros, diciéndonos que todo lo que hagamos o dejemos de hacer a cualquier persona, lo hacemos o lo dejamos de hacer a él. Con ello, el Señor nos quiere decir que no podemos separar nunca el amor a Dios del amor a los hermanos y que no podemos amar a Dios auténticamente si no amamos a nuestros hermanos. Navidad es la fiesta universal. Cáritas nos pide nuestra solidaridad siempre, pero especialmente en estas fiestas de Navidad.

Las consecuencias de la crisis económica en muchísimas persones y familias van aumentando. Cáritas de Barcelona –la diocesana y las parroquias- han ayudado a un 5% más de persones en el año 2014 respecto del año anterior. La pobreza en nuestro país se va haciendo más crónica, más intensiva, más extensa y más profunda. El niño Dios mueve los corazones humanos y van aumentando los donativos a Cáritas y el número de voluntarios. ¡Demos gracias a Dios!

Navidad es una fiesta muy familiar. Recordamos estos días nuestros padres y abuelos y tantas coses buenas que nos enseñaron o nos enseñan. Aprovechemos estos recuerdos para convertir nuestro corazón y poderle ofrecer al niño Dios una estancia sencilla pero confortable, un corazón de carne que ama a Dios y a los hermanos. Que para nosotros cristianos cada día sea Navidad.

Que Maria protagonista del Nadal ens hi ajudi. Amén

T’interessarà…

Seguiu-nos  

Facebook
Santa Úrsula i les santes verges😇Santa Úrsula i les santes verges Santa Úrsula (‘ossa petita’) i les santes d’avui van arribar a ser suprimides del Santoral, però, degut al seu culte molt tradicional, encara avui les conserva. Possiblement, la tradició vol fer d’elles un homenatge a la virginitat femenina. La tradició del segle V ens informa que el pare de la princesa bretona Úrsula la volia casar amb el príncep pagà d’Armòrica (l’actual Bretanya). Ella, que ja havia consagrat la seva virginitat, s’hi volia negar, però això suposava la guerra. Per guanyar temps va posar unes condicions: un termini de tres anys, que es reunissin deu comparses de mil donzelles cada una (d’aquí les «11.000 verges»?) i que el príncep es bategés. A la tornada d’un complicat viatge a Roma pel Rin, l’Úrsula i les companyes van ser martiritzades a Colònia pels huns d’Àtila. En una inscripció llatina a la catedral de Colònia hi consta: «XI. M. V.», que es pot llegir com «11 màrtirs verges», i no «11 milers de verges». Al MNAC es conserva el quadre d’en Joan Reixach (segle XV): «El retaule de les onze mil verges». «Les verges... segueixen l’Anyell arreu on va» (Ap 14,4).🗣«Quan trona pel mes d’octubre, neu segura», segons una dita popular. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Santa Teresa de Jesús, verge i doctora de l'Església😇🙏Teresa de Cepeda y Ahumada neix a Àvila el 28 de març de 1515, de família ‘hidalga’. Sa mare, Beatriz, es casà molt jove amb don Alonso, vidu del seu primer matrimoni i amb un avi toledà judaïtzant, Juan Sánchez. Van tenir tres filles i nou fills. Tot i que va entrar de carmelita als 20 anys, no fou fins als 40 que experimentà una profunda conversió després de trobar-se amb una imatge de “Crist molt llagat”. La nit de la seva mort, el 4 d'octubre de 1582, es va aplicar la reforma gregoriana del calendari i es van suprimir 11 dies.🗣«Per Santa Teresa, planta l’ametlla», segons una dita popular. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Preguem ben units pel papa Lleó XIV🙏. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Mare de Déu del Pilar😇Una tradició molt ar­rela­da a l'Aragó vol fer ar­ribar l'origen del santuari de l'antiga Cesaraugusta (Saragossa) als inicis matei­xos del cristianis­me (Maria s'hauria aparegut a l'apòstol sant Jaume, damunt d'un pilar). Però és a par­tir de l'època moder­na que el Pilar es­devé un gran san­tuari marià de la Península Ibèrica, amb una ir­ra­di­ació vers l'A­mèrica Llatina (ja que els nadius de les actuals Bahames ‘descobreixen’ Colom i els seus el 1492). Maria, símbol de la fortalesa en la fe, la seguretat de l'esperança i la constància en la caritat.«Si bones faves vols sembrar, fes-ho per la Mare de Déu del Pilar», segons una dita popular. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Vatican Media

Agenda

Evangeli del dia

No he vingut a portar la pau, sinó la divisió.

(Lc 12,49-53)