“La guerra és una bogeria”. Aquesta és la denúncia que va fer el papa Francesc quan visità, el passat setembre, el cementiri de Fogliano di Redipuglia -on recordà i pregà per les víctimes de la Primera Guerra Mundial-, davant la “massacre inútil” d’aquella guerra que el papa Benet XV intentà parar sense poder-ho aconseguir.
Fent memòria d’aquella Gran Guerra, el papa Francesc alertà que en l’actualitat es pot parlar d’una Tercera Guerra Mundial que es desenvolupa “per parts”, amb les crueltats, abusos i sofriments de què és víctima ben sovint la població civil més indefensa.
En aquest panorama fosc, voldria subratllar l’actualitat de l’anomenat esperit d’Assís, un esperit que la Comunitat de Sant’Egidio –fundada pel professor italià Andrea Riccardi- ha assumit i al qual dóna continuïtat. L’esperitd’Assís té l’origen en el missatge de sant Francesc –recordem-ho ara, que hem commemorat els vuit segles del seu pas per Catalunya com a pelegrí cap a Sant Jaume de Compostel·la-, i més recentment en la trobada interreligiosa de pregària per la pau que convocà a Assís el papa sant Joan Pau II l’any 1986. Aquell fou un esdeveniment que va tenir un gran ressò, perquè responia a un desig sentit per molts homes i dones de bona voluntat de tot el món i de totes les creences.
La Comunitat de Sant’Egidio celebrà la darrera d’aquestes trobades anuals del 7 al 9 de setembre a la ciutat d’Anvers, amb el títol de “La pau és el futur”, tot recordant que es compleixen els cent anys de l’inici de la Primera Guerra Mundial. En l’anomenat esperit d’Assís, homes i dones de diverses religions i cultures es troben els uns al costat dels altres, no els uns contra els altres, amb el convenciment que en el més pregon de cada tradició religiosa hi ha un fonament per trobar-se i pregar junts per la pau.
La pau no és fàcil però és possible. Per això, el beat Pau VI va iniciar la celebració de la Jornada Mundial de la Pau el dia primer d’any. Francesc, que elegí aquest nom recordant que el sant d’Assís fou un apòstol incansable de la pau, ha escollit aquest lema per a la Jornada de la Pau del proper 1 de gener: “Mai més esclaus, sinó germans”.
La pau és possible. El diàleg entre les religions, les cultures i les persones és avui una necessitat per viure plegats –per conviure- en regions i ciutats que cada vegada són més complexes i amb una composició ètnica i religiosa més plural. El diàleg i la trobada interpersonal cal que es converteixin en una pràctica diària, en una forma habitual de vida, en una cultura de la convivència en la pluralitat. Així s’ha dit de manera ben clara en el Congrés de Pastoral de les Grans Ciutats que hem celebrat a Barcelona durant l’any que ara acaba.
