“La pau és el futur”

(Diumenge, 28/12/2014) “La guerra és una bogeria”. Aquesta és la denúncia que va fer el papa Francesc quan visità, el passat setembre, el cementiri de Fogliano di Redipuglia -on recordà i pregà per les víctimes de la Primera Guerra Mundial-, davant la “massacre inútil” d’aquella guerra que el papa Benet XV intentà parar sense poder-ho […]

26 Des, 2014
Església de Barcelona

(Diumenge, 28/12/2014)

“La guerra és una bogeria”. Aquesta és la denúncia que va fer el papa Francesc quan visità, el passat setembre, el cementiri de Fogliano di Redipuglia -on recordà i pregà per les víctimes de la Primera Guerra Mundial-, davant la “massacre inútil” d’aquella guerra que el papa Benet XV intentà parar sense poder-ho aconseguir.

            Fent memòria d’aquella Gran Guerra, el papa Francesc alertà que en l’actualitat es pot parlar d’una Tercera Guerra Mundial que es desenvolupa “per parts”, amb les crueltats, abusos i sofriments de què és víctima ben sovint la població civil més indefensa.

            En aquest panorama fosc, voldria subratllar l’actualitat de l’anomenat esperit d’Assís, un esperit que la Comunitat de Sant’Egidio –fundada pel professor italià Andrea Riccardi- ha assumit i al qual dóna continuïtat. L’esperit d’Assís té l’origen en el missatge de sant Francesc –recordem-ho ara, que hem commemorat els vuit segles del seu pas per Catalunya com a pelegrí cap a Sant Jaume de Compostel·la-, i més recentment en la trobada interreligiosa de pregària per la pau que convocà a Assís el papa sant Joan Pau II l’any 1986. Aquell fou un esdeveniment que va tenir un gran ressò, perquè responia a un desig sentit per molts homes i dones de bona voluntat de tot el món i de totes les creences.

            La Comunitat de Sant’Egidio celebrà la darrera d’aquestes trobades anuals del 7 al 9 de setembre a la ciutat d’Anvers, amb el títol de “La pau és el futur”, tot recordant que es compleixen els cent anys de l’inici de la Primera Guerra Mundial. En l’anomenat esperit d’Assís, homes i dones de diverses religions i cultures es troben els uns al costat dels altres, no els uns contra els altres, amb el convenciment que en el més pregon de cada tradició religiosa hi ha un fonament per trobar-se i pregar junts per la pau.

La pau no és fàcil però és possible. Per això, el beat Pau VI va iniciar la celebració de la Jornada Mundial de la Pau el dia primer d’any. Francesc, que elegí aquest nom recordant que el sant d’Assís fou un apòstol incansable de la pau, ha escollit aquest lema per a la Jornada de la Pau del proper 1 de gener: “Mai més esclaus, sinó germans”.

La pau és possible. El diàleg entre les religions, les cultures i les persones és avui una necessitat per viure plegats –per conviure- en regions i ciutats que cada vegada són més complexes i amb una composició ètnica i religiosa més plural. El diàleg i la trobada interpersonal cal que es converteixin en una pràctica diària, en una forma habitual de vida, en una cultura de la convivència en la pluralitat. Així s’ha dit de manera ben clara en el Congrés de Pastoral de les Grans Ciutats que hem celebrat a Barcelona durant l’any que ara acaba.

 † Lluís Martínez Sistach

Cardenal arquebisbe de Barcelona

T’interessarà…

Seguiu-nos  

Facebook
Santa Úrsula i les santes verges😇Santa Úrsula i les santes verges Santa Úrsula (‘ossa petita’) i les santes d’avui van arribar a ser suprimides del Santoral, però, degut al seu culte molt tradicional, encara avui les conserva. Possiblement, la tradició vol fer d’elles un homenatge a la virginitat femenina. La tradició del segle V ens informa que el pare de la princesa bretona Úrsula la volia casar amb el príncep pagà d’Armòrica (l’actual Bretanya). Ella, que ja havia consagrat la seva virginitat, s’hi volia negar, però això suposava la guerra. Per guanyar temps va posar unes condicions: un termini de tres anys, que es reunissin deu comparses de mil donzelles cada una (d’aquí les «11.000 verges»?) i que el príncep es bategés. A la tornada d’un complicat viatge a Roma pel Rin, l’Úrsula i les companyes van ser martiritzades a Colònia pels huns d’Àtila. En una inscripció llatina a la catedral de Colònia hi consta: «XI. M. V.», que es pot llegir com «11 màrtirs verges», i no «11 milers de verges». Al MNAC es conserva el quadre d’en Joan Reixach (segle XV): «El retaule de les onze mil verges». «Les verges... segueixen l’Anyell arreu on va» (Ap 14,4).🗣«Quan trona pel mes d’octubre, neu segura», segons una dita popular. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Santa Teresa de Jesús, verge i doctora de l'Església😇🙏Teresa de Cepeda y Ahumada neix a Àvila el 28 de març de 1515, de família ‘hidalga’. Sa mare, Beatriz, es casà molt jove amb don Alonso, vidu del seu primer matrimoni i amb un avi toledà judaïtzant, Juan Sánchez. Van tenir tres filles i nou fills. Tot i que va entrar de carmelita als 20 anys, no fou fins als 40 que experimentà una profunda conversió després de trobar-se amb una imatge de “Crist molt llagat”. La nit de la seva mort, el 4 d'octubre de 1582, es va aplicar la reforma gregoriana del calendari i es van suprimir 11 dies.🗣«Per Santa Teresa, planta l’ametlla», segons una dita popular. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Preguem ben units pel papa Lleó XIV🙏. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Mare de Déu del Pilar😇Una tradició molt ar­rela­da a l'Aragó vol fer ar­ribar l'origen del santuari de l'antiga Cesaraugusta (Saragossa) als inicis matei­xos del cristianis­me (Maria s'hauria aparegut a l'apòstol sant Jaume, damunt d'un pilar). Però és a par­tir de l'època moder­na que el Pilar es­devé un gran san­tuari marià de la Península Ibèrica, amb una ir­ra­di­ació vers l'A­mèrica Llatina (ja que els nadius de les actuals Bahames ‘descobreixen’ Colom i els seus el 1492). Maria, símbol de la fortalesa en la fe, la seguretat de l'esperança i la constància en la caritat.«Si bones faves vols sembrar, fes-ho per la Mare de Déu del Pilar», segons una dita popular. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Vatican Media

Agenda

Evangeli del dia

No he vingut a portar la pau, sinó la divisió.

(Lc 12,49-53)