Homilia del Divendres Sant en la Passió del Senyor

Homilia del Sr. Cardenal Arquebisbe de Barcelona, Dr. Lluís Martínez Sistach, en la celebració de la Passió del Senyor, Catedral de Barcelona, 18 d’abril de 2014 Aquesta tarda de Divendres Sant acompanyem a Jesús en la seva passió i la seva mort. Jesús va venir al món precisament per això, per lliurar la seva vida […]

18 Abr, 2014
Església de Barcelona

Homilia del Sr. Cardenal Arquebisbe de Barcelona, Dr. Lluís Martínez Sistach, en la celebració de la Passió del Senyor, Catedral de Barcelona, 18 d’abril de 2014

Aquesta tarda de Divendres Sant acompanyem a Jesús en la seva passió i la seva mort. Jesús va venir al món precisament per això, per lliurar la seva vida segellant la nova i eterna Aliança entre Déu i els homes amb la seva sang. La Sang de Crist ens ha valgut la nostra redempció, l’alliberament de l’esclavatge del pecat per gaudir de la llibertat dels fills i filles de Déu.

La Paraula de Déu de la nostra celebració ens ha presentat tota la cruesa de la passió de Jesús, especialment la lectura de l’Evangeli segons sant Joan. En aquests moments convé pensar que el Senyor va sofrir la seva passió i la seva mort en creu per l’amor que ens té. Tots tenim consciència que no ens mereixem aquest sacrifici del Fill de Déu fet home. Tanmateix, ell ha volgut fer-ho per manifestar-nos el seu amor etern, infinit i gratuït que sempre ens té, malgrat sigui quina sigui la nostra resposta.

Quan en la nostra vida la creu es manifesta amb més força i més dolor, hi cap la temptació de pensar que Déu no ens estima. Això no és pas veritat. Només cal contemplar la creu de Crist: el Fill de Déu fet home va voler precedir-nos portant una creu més pesant i dolorosa que la nostra i morint en ella. És així com entenem amb els ulls de la fe, amb els ulls de Jesús, el sentit positiu de la nostra creu, que s’uneix a la de Crist per a la redempció del món.

La passió de Nostre Senyor Jesucrist que hem escoltat ens ha presentat diversos personatges a més de Jesús que és el central. Podríem preguntar-nos, quin personatge de la passió del Senyor encarnem en la nostra vida. ¿Pere, que el va negar tres vegades, abans que cantés el gall? ¿Pere, que plora amargament el seu pecat? ¿Els altres apòstols que deixarem el Mestre en l’Hort de Getsemaní davant de les dificultats i perills? ¿Pilat que es rentà les mans condemnant a Jesús innocent? ¿El Cireneu que ajuda a Jesús a portar la creu? ¿A Maria que s’uní íntimament al misteri de la salvació de Jesús allà, al peu de la creu del seu Fill? Hem de tendir a reflexar en la nostra vida al personatge de Maria i de Jesús. Això ho podrem fer amb l’ajut del Senyor que ens ha promès i no ens mancarà mai.

Hoy adoraremos a Jesús en la cruz. Besaremos sus pies clavados en la cruz. Nuestro beso, será un acto de adoración al que siendo Dios se hizo hombre y murió por nuestros pecados. Nuestro beso será una manifestación de afecto y de agradecimiento por el amor que nos tiene y nos manifiesta en la cruz. Acerquémonos a la cruz con devoción y con dolor de nuestros pecados. Nuestros pecados crucificaron al Señor.

La pasión del Señor es para la salvación de toda la humanidad. Así, en esta celebración pedimos a Dios por la Iglesia, por los estamentos de la Iglesia, por los catecúmenos, por la unidad de los cristianos, por los judíos, por los que no creen en Cristo, por los que no creen en Dios, por los gobernantes y por las necesidades de todos.

Jesús murió en Jerusalén, en el Calvario. Hoy pensamos también en la tierra de Jesús, Tierra Santa, Palestina. Y pensamos en los cristianos de aquella tierra y en sus grandes dificultades, sociales y económicas por la falta de entendimiento entre judíos y palestinos. Hoy en toda la Iglesia se hace la colecta para ayudar a nuestros hermanos de Tierra Santa, que dan sentido cristiano a Palestina. ¡Sed generosos!

T’interessarà…

Seguiu-nos  

Facebook
Santa Úrsula i les santes verges😇Santa Úrsula i les santes verges Santa Úrsula (‘ossa petita’) i les santes d’avui van arribar a ser suprimides del Santoral, però, degut al seu culte molt tradicional, encara avui les conserva. Possiblement, la tradició vol fer d’elles un homenatge a la virginitat femenina. La tradició del segle V ens informa que el pare de la princesa bretona Úrsula la volia casar amb el príncep pagà d’Armòrica (l’actual Bretanya). Ella, que ja havia consagrat la seva virginitat, s’hi volia negar, però això suposava la guerra. Per guanyar temps va posar unes condicions: un termini de tres anys, que es reunissin deu comparses de mil donzelles cada una (d’aquí les «11.000 verges»?) i que el príncep es bategés. A la tornada d’un complicat viatge a Roma pel Rin, l’Úrsula i les companyes van ser martiritzades a Colònia pels huns d’Àtila. En una inscripció llatina a la catedral de Colònia hi consta: «XI. M. V.», que es pot llegir com «11 màrtirs verges», i no «11 milers de verges». Al MNAC es conserva el quadre d’en Joan Reixach (segle XV): «El retaule de les onze mil verges». «Les verges... segueixen l’Anyell arreu on va» (Ap 14,4).🗣«Quan trona pel mes d’octubre, neu segura», segons una dita popular. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Santa Teresa de Jesús, verge i doctora de l'Església😇🙏Teresa de Cepeda y Ahumada neix a Àvila el 28 de març de 1515, de família ‘hidalga’. Sa mare, Beatriz, es casà molt jove amb don Alonso, vidu del seu primer matrimoni i amb un avi toledà judaïtzant, Juan Sánchez. Van tenir tres filles i nou fills. Tot i que va entrar de carmelita als 20 anys, no fou fins als 40 que experimentà una profunda conversió després de trobar-se amb una imatge de “Crist molt llagat”. La nit de la seva mort, el 4 d'octubre de 1582, es va aplicar la reforma gregoriana del calendari i es van suprimir 11 dies.🗣«Per Santa Teresa, planta l’ametlla», segons una dita popular. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Preguem ben units pel papa Lleó XIV🙏. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Mare de Déu del Pilar😇Una tradició molt ar­rela­da a l'Aragó vol fer ar­ribar l'origen del santuari de l'antiga Cesaraugusta (Saragossa) als inicis matei­xos del cristianis­me (Maria s'hauria aparegut a l'apòstol sant Jaume, damunt d'un pilar). Però és a par­tir de l'època moder­na que el Pilar es­devé un gran san­tuari marià de la Península Ibèrica, amb una ir­ra­di­ació vers l'A­mèrica Llatina (ja que els nadius de les actuals Bahames ‘descobreixen’ Colom i els seus el 1492). Maria, símbol de la fortalesa en la fe, la seguretat de l'esperança i la constància en la caritat.«Si bones faves vols sembrar, fes-ho per la Mare de Déu del Pilar», segons una dita popular. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Vatican Media

Agenda

Evangeli del dia

Si no us convertiu, tots acabareu de la mateixa manera.

(Lc 13,1-9)