Homilia del Cardenal: Porta Santa de l’Any de la Misericòrdia

Homilia del Sr. Cardenal i Administrador Apostòlic de Barcelona, en la missa i apertura de la Porta Santa, a la Catedral de Barcelona, el 13 de desembre de 2015 En la solemnitat de la Immaculada Concepció, el passat 8 d’aquest mes, el Papa Francesc va inaugurar per a tota l’Església l’Any Sant extraordinari de la […]

13 Des, 2015
Església de Barcelona

Homilia del Sr. Cardenal i Administrador Apostòlic de Barcelona, en la missa i apertura de la Porta Santa, a la Catedral de Barcelona, el 13 de desembre de 2015

En la solemnitat de la Immaculada Concepció, el passat 8 d’aquest mes, el Papa Francesc va inaugurar per a tota l’Església l’Any Sant extraordinari de la Divina Misericòrdia, obrint la Porta Santa en la Basílica de Sant Pere del Vaticà. El Papa desitja que totes les Esglésies diocesanes participin activament en el Jubileu d’aquest Any Sant i, per això, ha determinat que a cada catedral s’obri també una Porta Santa o de la Misericòrdia aquest diumenge.

Avui, estimats germans i germanes, hem obert aquesta Porta Santa per facilitar a tots els diocesans que puguin durant aquest Any Sant entrar per aquesta porta de l’església catedral per trobar-se amb Déu, amb la seva misericòrdia i el seu consol. El cristianisme és la religió en la que és Déu qui cerca l’home i la dona, perquè aquests com Adan i Eva, s’amaguen de Déu a causa dels seus pecats. Però Déu el cerca perquè els hi vol manifestar el seu amor i la seva misericòrdia que perdona sempre.

Entrar per la Porta Santa significa descobrir la profunditat misericordiosa del Pare del cel que acull a tots i surt personalment a l’encontre de cadascun. Aquest Any Sant ens ha d’ajudar a descobrir la misericòrdia infinita de Déu i a tenir una profunda convicció d’aquesta joiosa realitat. El Papa Francesc, en l’homilia de l’inici d’aquest Any Sant, ens ha dit això: “Com s’ofèn a Déu i a la seva gràcia quan s’afirma sobretot que els pecats són castigats pel seu judici, enlloc de ressaltar que són perdonats per la seva misericòrdia”. Això és així realment. Ens cal una conversió que hem d’iniciar en aquest temps d’Advent que vivim per avantposar la misericòrdia al judici i el judici de Déu té sempre en compte la misericòrdia divina. Així, el Papa ens demana que el passar per la Porta Santa contribueixi a la nostra conversió i que ens sentim participants d’aquest misteri de l’amor de Déu.

Aquest missatge que ens ofereix l’Any Sant harmonitza plenament amb el contingut de la Paraula de Déu que hem escoltat en aquest tercer diumenge d’Advent. Tant el profeta Sofonies com l’apòstol Pau ens demanen que visquem alegres: “Estigueu sempre alegres en el Senyor; us ho repeteixo, estigueu alegres. El Senyor està a prop”. Aquesta és l’actitud que hem de tenir constantment els cristians. El Papa Francesc ens demana que abandonem tota forma de por i de temor, perquè això no s’escau a qui és estimat per Déu. Hem de viure l’alegria de l’encontre amb la gràcia divina que ho transforma tot.

Benvolguts germans i germanes, ens cal experimentar la misericòrdia del Pare del cel per a ser també nosaltres misericordiosos amb els germans. El Senyor ens ha creat i ens ha fet cristians perquè estimem realment totes les persones que tenim al costat, amics i enemics. La misericòrdia de Déu que experimentem en la nostra vida ens mena a una autèntica conversió de cor i d’acció. Com aquells que anaren a trobar Joan el Baptista al Jordà, també nosaltres hem de preguntar al Senyor: Què hem de fer? Què vols, Senyor, de nosaltres? La vida que portem fins avui, t’agrada? És el que de debò esperes de nosaltres?

El precursor de Jesús en el desert deia al poble amb sinceritat de profeta que era urgent “fer”, és a dir, donar fruits d’autèntica conversió. En el fragment de l’Evangeli que hem escoltat apareix amb força la paraula “fer”, perquè no ens salven els sentiments ni les teories. Déu vol que l’eficàcia de la seva salvació es manifesti en les nostres obres. Les nostres obres bones són coherents amb el nostre amor a Déu i als germans. A la vegada Jesús ens diu també que hem de fer bones obres per tal que els homes vegin aquestes obres i glorifiquin el Pare del cel. Perquè l’amor als germans és fruit de la misericòrdia de Déu en cadascú de nosaltres.

Joan al Jordà donava als penitents el baptisme de conversió. Jesús – aquell que Joan diu que pot més que ell – ens bateja amb el baptisme de l’aigua i de l’Esperit que perdona els nostres pecats i ens dóna el segon baptisme per perdonar els pecats que és el sagrament del perdó o confessió. En aquest Any Sant hem de valorar molt aquest gran signe del perdó misericordiós del nostre Pare. Hem d’agrair que Jesús ens hagi donat un signe eficaç de l’abraçada de perdó del nostre Pare pròdig que ens fa viure en la nostra pròpia carn aquest amor que ens perdona sempre i que no es cansa mai de perdonar. Passant la Porta Santa encaminem-nos cap a la celebració del sagrament del perdó tal com l’Església ens l’ofereix i celebrem-lo amb la periodicitat que cadascú de nosaltres necessita.

Passant la Porta Santa i acollint el do del Jubileu que el Senyor ens ofereix en aquest Any Sant, ens preparem per acollir en el nostre cor i en la nostra vida personal, familiar i professional a Déu Infant que va néixer pobre a Betlem per apropar-se a tots nosaltres i manifestar-nos així el seu amor etern, infinit i gratuït.

En la situación actual de la Iglesia y del mundo, muchos hombres y muchos ambientes guiados por un vivo sentido de fe se dirigen a la misericordia de Dios para implorarla en esta difícil y crítica fase de la historia de la Iglesia y del mundo. La Iglesia vive una auténtica vida cuando profesa y proclama la misericordia, el atributo más admirable del Creador y del Redentor, y cuando acerca a los hombres a las fuentes de la misericordia del Salvador, de la que es depositaria y dispensadora.

El Papa Francisco en la Bula El rostro de la misericordia, de 11 de abril de 2015, responde a la pregunta que podemos formularnos: ¿Qué espera el Papa de este Jubileo?, respondiéndonos que “en este Jubileo la Iglesia está llamada a curar aún más estas heridas que todos llevamos, a aliviarlas con el aceite de la consolación, a vendarlas con la misericordia y a curarlas con la solidaridad y la debida atención” (N. 15).

Además de la Catedral, podéis acoger el don de la indulgencia jubilar en la Basílica de la Mare de Déu de la Mercè, en la Basílica del Sagrat Cor del Tibidabo y en la Basílica de Santa María de Mataró.

 

Seguiu-nos  

Facebook
La Carmina va patir depressió. Fa gairebé dos mesos, a l'Estadi Lluís Companys, la jove va fer arribar el seu testimoni al papa Lleó XIV. Recupera l'entrevista compVatican Newstican News 👇www.vaticannews.va/es/iglesia/news/2026-07/carmina-historia-depresion-papa-viaje-espana-testimoni... ... See MoreSee Less
View on Facebook
«Avui les santes Juliana i Semproniana ens ajuden a alçar la mirada»Mons. Sergi Gordo, bisbe de Tortosa, ha presidit aquest 27 de juliol la missa de Les Santes de Mataró.🔗 tinyurl.com/cvu5jmbk📸 J. Merino ... See MoreSee Less
View on Facebook

5 days ago

Arquebisbat de Barcelona
Aquest dilluns, 27 de juliol, ha tingut lloc la missa d’acció de gràcies en agraïment al comitè organitzador de la visita apostòlica del Sant Pare Lleó XIV a Barcelona, i als col·laboradors, a la Catedral de Barcelona. L’arquebisbe de Barcelona, el cardenal Joan Josep Omella, ha presidit la missa i l’ha concelebrat el bisbe auxiliar de Barcelona, Mons. David Abadías. 📸 Dr. G. Simón ... See MoreSee Less
View on Facebook
Memòria de les santes Juliana i Semproniana, verges i màrtirs. Acompanyant la història de sant Cugat, a partir de l’Edat Mitjana sorgeix la tradició que les santes Juliana (“relatiu a Júlia”) i Semproniana (“relatiu a Semprònia = eterna”) són deixebles seves. I l’any 1667, el frare Joan Gaspar Roig, afirma en una obra que les santes són filles de l’antiga Iluro. Mataró en reivindicarà les relíquies fins que les aconseguirà el 1772. L’ofici que es canta a la “Missa de les Santes” (“Missa de Glòria”) fou composta el 1848 per Mn. Manuel Blanch, amb aire d’òpera italianitzant; s’interpreta per privilegi pontifici, amb orquestra i cor, i té una duració aproximada de tres hores. Després, processó (recuperada el 1972) al voltant del temple amb les relíquies de les santes. Des de 1985 hi participa també un grup de diablesses amb música i ball propis. Festa gran a Mataró.«Si vols saber què és calor, ves per les Santes a Mataró»🥵. ... See MoreSee Less
View on Facebook
Jaume, fill de Zebedeu, és juntament amb el seu germà Joan i Pere un dels que acompanyava més de prop Jesús. Segons el llibre dels Fets (12,2) fou el primer apòstol màrtir, decapitat a Jerusalem per Herodes Agripa (vers l'any 44). Patró de Galícia, després de les invasions musulmanes fou venerat com a patró dels Regnes castellans i més tard de tota Espanya. El seu sepulcre a Compostela fou un gran centre de peregrinacions medievals de tot el món cristià, després de Roma i terra Santa.«A Raïms de Sant Jaume, raïms aigualits; raïms de setembre te'n llepes els dits», segons una dita popular. ... See MoreSee Less
View on Facebook
Vatican Media

Agenda

Evangeli del dia

Herodes va fer decapitar a Joan i els seus deixebles ho van fer saber a Jesús.

(Mt 14,1-12)