Homilia del Cardenal: Porta Santa de l’Any de la Misericòrdia

Homilia del Sr. Cardenal i Administrador Apostòlic de Barcelona, en la missa i apertura de la Porta Santa, a la Catedral de Barcelona, el 13 de desembre de 2015 En la solemnitat de la Immaculada Concepció, el passat 8 d’aquest mes, el Papa Francesc va inaugurar per a tota l’Església l’Any Sant extraordinari de la […]

13 Des, 2015
Església de Barcelona

Homilia del Sr. Cardenal i Administrador Apostòlic de Barcelona, en la missa i apertura de la Porta Santa, a la Catedral de Barcelona, el 13 de desembre de 2015

En la solemnitat de la Immaculada Concepció, el passat 8 d’aquest mes, el Papa Francesc va inaugurar per a tota l’Església l’Any Sant extraordinari de la Divina Misericòrdia, obrint la Porta Santa en la Basílica de Sant Pere del Vaticà. El Papa desitja que totes les Esglésies diocesanes participin activament en el Jubileu d’aquest Any Sant i, per això, ha determinat que a cada catedral s’obri també una Porta Santa o de la Misericòrdia aquest diumenge.

Avui, estimats germans i germanes, hem obert aquesta Porta Santa per facilitar a tots els diocesans que puguin durant aquest Any Sant entrar per aquesta porta de l’església catedral per trobar-se amb Déu, amb la seva misericòrdia i el seu consol. El cristianisme és la religió en la que és Déu qui cerca l’home i la dona, perquè aquests com Adan i Eva, s’amaguen de Déu a causa dels seus pecats. Però Déu el cerca perquè els hi vol manifestar el seu amor i la seva misericòrdia que perdona sempre.

Entrar per la Porta Santa significa descobrir la profunditat misericordiosa del Pare del cel que acull a tots i surt personalment a l’encontre de cadascun. Aquest Any Sant ens ha d’ajudar a descobrir la misericòrdia infinita de Déu i a tenir una profunda convicció d’aquesta joiosa realitat. El Papa Francesc, en l’homilia de l’inici d’aquest Any Sant, ens ha dit això: “Com s’ofèn a Déu i a la seva gràcia quan s’afirma sobretot que els pecats són castigats pel seu judici, enlloc de ressaltar que són perdonats per la seva misericòrdia”. Això és així realment. Ens cal una conversió que hem d’iniciar en aquest temps d’Advent que vivim per avantposar la misericòrdia al judici i el judici de Déu té sempre en compte la misericòrdia divina. Així, el Papa ens demana que el passar per la Porta Santa contribueixi a la nostra conversió i que ens sentim participants d’aquest misteri de l’amor de Déu.

Aquest missatge que ens ofereix l’Any Sant harmonitza plenament amb el contingut de la Paraula de Déu que hem escoltat en aquest tercer diumenge d’Advent. Tant el profeta Sofonies com l’apòstol Pau ens demanen que visquem alegres: “Estigueu sempre alegres en el Senyor; us ho repeteixo, estigueu alegres. El Senyor està a prop”. Aquesta és l’actitud que hem de tenir constantment els cristians. El Papa Francesc ens demana que abandonem tota forma de por i de temor, perquè això no s’escau a qui és estimat per Déu. Hem de viure l’alegria de l’encontre amb la gràcia divina que ho transforma tot.

Benvolguts germans i germanes, ens cal experimentar la misericòrdia del Pare del cel per a ser també nosaltres misericordiosos amb els germans. El Senyor ens ha creat i ens ha fet cristians perquè estimem realment totes les persones que tenim al costat, amics i enemics. La misericòrdia de Déu que experimentem en la nostra vida ens mena a una autèntica conversió de cor i d’acció. Com aquells que anaren a trobar Joan el Baptista al Jordà, també nosaltres hem de preguntar al Senyor: Què hem de fer? Què vols, Senyor, de nosaltres? La vida que portem fins avui, t’agrada? És el que de debò esperes de nosaltres?

El precursor de Jesús en el desert deia al poble amb sinceritat de profeta que era urgent “fer”, és a dir, donar fruits d’autèntica conversió. En el fragment de l’Evangeli que hem escoltat apareix amb força la paraula “fer”, perquè no ens salven els sentiments ni les teories. Déu vol que l’eficàcia de la seva salvació es manifesti en les nostres obres. Les nostres obres bones són coherents amb el nostre amor a Déu i als germans. A la vegada Jesús ens diu també que hem de fer bones obres per tal que els homes vegin aquestes obres i glorifiquin el Pare del cel. Perquè l’amor als germans és fruit de la misericòrdia de Déu en cadascú de nosaltres.

Joan al Jordà donava als penitents el baptisme de conversió. Jesús – aquell que Joan diu que pot més que ell – ens bateja amb el baptisme de l’aigua i de l’Esperit que perdona els nostres pecats i ens dóna el segon baptisme per perdonar els pecats que és el sagrament del perdó o confessió. En aquest Any Sant hem de valorar molt aquest gran signe del perdó misericordiós del nostre Pare. Hem d’agrair que Jesús ens hagi donat un signe eficaç de l’abraçada de perdó del nostre Pare pròdig que ens fa viure en la nostra pròpia carn aquest amor que ens perdona sempre i que no es cansa mai de perdonar. Passant la Porta Santa encaminem-nos cap a la celebració del sagrament del perdó tal com l’Església ens l’ofereix i celebrem-lo amb la periodicitat que cadascú de nosaltres necessita.

Passant la Porta Santa i acollint el do del Jubileu que el Senyor ens ofereix en aquest Any Sant, ens preparem per acollir en el nostre cor i en la nostra vida personal, familiar i professional a Déu Infant que va néixer pobre a Betlem per apropar-se a tots nosaltres i manifestar-nos així el seu amor etern, infinit i gratuït.

En la situación actual de la Iglesia y del mundo, muchos hombres y muchos ambientes guiados por un vivo sentido de fe se dirigen a la misericordia de Dios para implorarla en esta difícil y crítica fase de la historia de la Iglesia y del mundo. La Iglesia vive una auténtica vida cuando profesa y proclama la misericordia, el atributo más admirable del Creador y del Redentor, y cuando acerca a los hombres a las fuentes de la misericordia del Salvador, de la que es depositaria y dispensadora.

El Papa Francisco en la Bula El rostro de la misericordia, de 11 de abril de 2015, responde a la pregunta que podemos formularnos: ¿Qué espera el Papa de este Jubileo?, respondiéndonos que “en este Jubileo la Iglesia está llamada a curar aún más estas heridas que todos llevamos, a aliviarlas con el aceite de la consolación, a vendarlas con la misericordia y a curarlas con la solidaridad y la debida atención” (N. 15).

Además de la Catedral, podéis acoger el don de la indulgencia jubilar en la Basílica de la Mare de Déu de la Mercè, en la Basílica del Sagrat Cor del Tibidabo y en la Basílica de Santa María de Mataró.

 

T’interessarà…

Seguiu-nos  

Facebook
Santa Úrsula i les santes verges😇Santa Úrsula i les santes verges Santa Úrsula (‘ossa petita’) i les santes d’avui van arribar a ser suprimides del Santoral, però, degut al seu culte molt tradicional, encara avui les conserva. Possiblement, la tradició vol fer d’elles un homenatge a la virginitat femenina. La tradició del segle V ens informa que el pare de la princesa bretona Úrsula la volia casar amb el príncep pagà d’Armòrica (l’actual Bretanya). Ella, que ja havia consagrat la seva virginitat, s’hi volia negar, però això suposava la guerra. Per guanyar temps va posar unes condicions: un termini de tres anys, que es reunissin deu comparses de mil donzelles cada una (d’aquí les «11.000 verges»?) i que el príncep es bategés. A la tornada d’un complicat viatge a Roma pel Rin, l’Úrsula i les companyes van ser martiritzades a Colònia pels huns d’Àtila. En una inscripció llatina a la catedral de Colònia hi consta: «XI. M. V.», que es pot llegir com «11 màrtirs verges», i no «11 milers de verges». Al MNAC es conserva el quadre d’en Joan Reixach (segle XV): «El retaule de les onze mil verges». «Les verges... segueixen l’Anyell arreu on va» (Ap 14,4).🗣«Quan trona pel mes d’octubre, neu segura», segons una dita popular. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Santa Teresa de Jesús, verge i doctora de l'Església😇🙏Teresa de Cepeda y Ahumada neix a Àvila el 28 de març de 1515, de família ‘hidalga’. Sa mare, Beatriz, es casà molt jove amb don Alonso, vidu del seu primer matrimoni i amb un avi toledà judaïtzant, Juan Sánchez. Van tenir tres filles i nou fills. Tot i que va entrar de carmelita als 20 anys, no fou fins als 40 que experimentà una profunda conversió després de trobar-se amb una imatge de “Crist molt llagat”. La nit de la seva mort, el 4 d'octubre de 1582, es va aplicar la reforma gregoriana del calendari i es van suprimir 11 dies.🗣«Per Santa Teresa, planta l’ametlla», segons una dita popular. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Preguem ben units pel papa Lleó XIV🙏. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Mare de Déu del Pilar😇Una tradició molt ar­rela­da a l'Aragó vol fer ar­ribar l'origen del santuari de l'antiga Cesaraugusta (Saragossa) als inicis matei­xos del cristianis­me (Maria s'hauria aparegut a l'apòstol sant Jaume, damunt d'un pilar). Però és a par­tir de l'època moder­na que el Pilar es­devé un gran san­tuari marià de la Península Ibèrica, amb una ir­ra­di­ació vers l'A­mèrica Llatina (ja que els nadius de les actuals Bahames ‘descobreixen’ Colom i els seus el 1492). Maria, símbol de la fortalesa en la fe, la seguretat de l'esperança i la constància en la caritat.«Si bones faves vols sembrar, fes-ho per la Mare de Déu del Pilar», segons una dita popular. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Vatican Media

Agenda

Evangeli del dia

No he vingut a portar la pau, sinó la divisió.

(Lc 12,49-53)