Homilia del Cardenal en la Missa Crismal

Homilia del Sr. Cardenal Arquebisbe de Barcelona, Dr. Lluís Martínez Sistach, en la Missa Crismal, Catedral de Barcelona, 31 de març de 2015. Ens hem aplegat com a presbiteri diocesà, juntament amb altres membres de l’Església metropolitana de Barcelona, per celebrar la Missa Crismal. Aquesta celebració és una manifestació ben palesa de la comunió eclesial […]

01 Abr, 2015
Església de Barcelona

Homilia del Sr. Cardenal Arquebisbe de Barcelona, Dr. Lluís Martínez Sistach, en la Missa Crismal, Catedral de Barcelona, 31 de març de 2015.

Ens hem aplegat com a presbiteri diocesà, juntament amb altres membres de l’Església metropolitana de Barcelona, per celebrar la Missa Crismal. Aquesta celebració és una manifestació ben palesa de la comunió eclesial i de la íntima i sacramental fraternitat que hi ha entre tots els membres del nostre presbiteri. I en aquesta celebració beneirem els olis dels malalts i dels catecúmens i serà consagrat el crisma, tot agraint al Senyor el do de l’oli de les oliveres, i li demanarem que la nostra estimada Església diocesana creixi en nombre i en santedat, tenint com a centre Jesucrist que, ungit per l’Esperit Sant, passà pel món fent el bé.

Per la unció de l’Esperit Sant, els sacerdots som configurats a Crist Sacerdot fins al punt que podem actuar en la persona de Crist Cap i Pastor. Els sacerdots som pastors; som cristians amb els altres batejats; però, per a ells, som sacerdots.

No podem oblidar mai la finalitat del nostre ministeri tal com ens recorda el Concili Vaticà II: “Procurar la glòria de Déu Pare en Crist (…) I aquesta glòria consisteix en això, que els homes rebin conscientment, lliurement i amb agraïment l’obra divina acomplida en Crist i la manifestin en tota la seva vida” (Presbyterorum ordinis, I). Per això, amb les mateixes paraules del prefaci d’aquesta missa crismal, demanarem al Pare del cel que nosaltres, sacerdots, moguts per la caritat pastoral que és la nostra peculiar manera d’estimar als germans, anem al davant del poble, l’alimentem amb la Paraula i el refem amb els sagraments. El nostre ministeri de pastors ens demana estar sempre amb els feligresos, acompanyar-los, fer –com ens diu el Papa Francesc- “olor d’ovella”, i anar donant la nostra vida per servir-los millor a imitació de Jesús Bon Pastor.

El Papa Francesc ens ha fet l’obsequi de la seva exhortació apostòlica Evangelii gaudium, ha assenyalat per a tota l’Església el programa pastoral, indicant camins per assolir-ho en els pròxims anys (cf. N.1). Aquest programa ve indicat pel títol i el subtítol del document, que són: “La joia de l’Evangeli” i “L’anunci de l’Evangeli en el món actual”.

És el programa que l’Esperit del Senyor Déu, que ens ha ungit a tots els batejats i a tots els qui hem rebut l’ordenació, ens mou a portar a la pràctica , tal com hem escoltat en el fragment del profeta Isaïes: som cristians i som bisbes, sacerdots i diaques per portar la Bona Nova als desvalguts. Això és el que va venir a fer el Messies, el Fill de Déu encarnat en les entranyes virginals de Maria, i el mateix Jesús ens ho ha manifestat en l’evangeli d’avui.

El programa del Papa Francesc és el propi i específic de l’Església ja que aquesta existeix per evangelitzar, i és un programa actualíssim i urgent, atesa la descristianització especialment de les nostres societats de l’Europa Occidental. Per això, el Papa als pocs mesos de ser elegit Bisbe de Roma i Successor de Pere, ens ha ofert aquest document programàtic, extens, clar, fàcil d’entendre i eminentment evangelitzador, que cal que tots el llegim i el rellegim.

Em plau recordar un fragment que sintetitza aquest desig del Papa Francesc i el seu programa. Ell ens diu: “Somnio una opció missionera capaç de transformar-ho tot, per tal que els costums, els estils, els horaris, el llenguatge i tota estructura eclesial es converteixi en una via adequada per a l’evangelització del món actual” (N.27). La clau d’aquest programa és la dinàmica missionera de tota la pastoral diocesana per tal de poder anunciar a tothom Jesús i el seu evangeli.

El Papa ens diu que “la reforma de les estructures que exigeix la conversió pastoral només pot entendre’s en aquest sentit: procurar que totes les estructures es tornin més missioneres, que la pastoral ordinària en totes les instàncies sigui més expansiva i oberta, que col·loqui els agents pastorals en constant actitud de sortida i afavoreixi així la resposta positiva de tots aquells a qui Jesús convoca en la seva amistat” (EG, 27).

No és pas possible avui especialment ser sacerdot de Jesucrist en l’Església sense compartir el zel del Bon Pastor. Ell cerca les ovelles, les coneix i les estima, voldria aplegar-les totes en un sol ramat sense que no en manqués cap. Aquesta és la tasca del sacerdot pastor. La pastoral amb clau de missió pretén abandonar el còmode criteri de “sempre s’ha fet així”. El Papa ens invita a tots a “ser audaços i creatius en aquesta tasca de repensat els objectius, les estructures, l’estil i els mètodes evangelitzadors de les pròpies comunitats” (EG 33). I Francesc continua dient-nos: “Espero que totes les comunitats procurin posar els mitjans necessaris per avançar en el camí de la conversió pastoral i missionera, que no pot deixar les coses com estan. Ja no serveix una ‘simple administració’. Constituïm-nos en totes les regions de la terra en un ‘estat permanent de missió’” (EG 25).

En l’Església en sortida, les nostres parròquies hi tenen una tasca molt necessària. El Papa ens confirma que la parròquia no és una estructura caduca, precisament perquè té una gran plasticitat i així pot prendre formes molt diferents que requereixen la docilitat i la creativitat missionera del pastor i de la comunitat. Francesc ens diu que la parròquia si és capaç de reformar-se i adaptar-se constantment, continuarà essent “la mateixa Església que viu entre les cases dels seus fills i filles” (EG, 28, citant a Joan Pau II, Christifideles laici, 26). Per assolir-ho cal que la parròquia i la pastoral parroquial estiguin constantment en contacte amb les famílies i amb la vida del poble. La parròquia ha de preparar i encoratjar els seus membres perquè siguin agents d’evangelització.

Sacerdots, diaques, religioses i laics estem reflexionant a nivell arxiprestal deixant-nos interpel·lar pels continguts del Congrés Internacional de Pastoral de les Grans Ciutats que hem celebrat recentment, atenent els desafiaments de les cultures urbanes. Som una Església urbana i cal que la nostra pastoral sigui urbana i missionera. El Sínode dels Bisbes de 2012 sobre l’evangelització, va constatar que avui les transformacions d’aquestes grans àrees urbanes i la cultura que expressen són un lloc privilegiat de l’evangelització (cf. Proposició, 25). En aquesta reflexió que estem fent i en el treball pastoral que hem de realitzar constantment, cal que tinguem molt present el que ens diu el Papa Francesc: “L’important és no caminar sols, comptar sempre amb els germans i especialment amb el guiatge dels bisbes, en un savi i realista discerniment pastoral” (EG 33)

La joia de l’Evangeli que ha d’omplir la vida de les nostres comunitats és una joia missionera. En virtut del baptisme, cada membre del poble de Déu s’ha convertit en deixeble missioner, en un agent evangelitzador. Tanmateix, tot cristià és missioner en la mesura en què s’ha trobat amb l’amor de Déu en Crist Jesús. Per això les nostres parròquies han de facilitar que els seus membres facin una experiència de l’amor de Déu. Això s’assoleix amb l’anunci central, principal i fonamental del kerygma, amb paraules com les que indica el Papa: “Jesucrist t’estima, va donar la vida per salvar-te, i ara és viu al teu costat cada dia, per il·luminar-te, per enfortir-te, per alliberar-te” (EG 164). Així, diu el Papa Francesc, aquest cristià “no necessita gaire temps de preparació per a sortir a anunciar-lo, no pot esperar que li donin molts cursos o llargues instruccions” (EG 120).

Ara, benvolguts sacerdots, renovareu amb joia i confiança les promeses sacerdotals, tot agraint al Senyor el do meravellós del ministeri sacerdotal. La consciència de ser ministre de Jesucrist comporta també la consciència agraïda i joiosa d’una gràcia singular rebuda del Senyor: la gràcia d’haver estat escollit gratuïtament per Jesucrist com a “instrument viu” de l’obra de la salvació. Aquesta elecció demostra l’amor del Senyor als sacerdots i hem de correspondre amb amor a aquest amor. I també hem de desitjar-ho per a futurs sacerdots, demanant al Senyor que cridi a joves a aquesta joiosa vocació. En aquesta celebració em plau, en nom dels membres del Poble de Déu, agrair-vos estimats sacerdots i diaques el vostre servei a les parròquies, comunitats eclesials i socials. Ho farem una mica sensible amb l’homenatge als qui enguany celebreu les noces d’argent i d’or de la vostra ordenació.

A Maria, Mare de l’Evangeli vivent, li demanem que intercedeixi perquè aquesta invitació del Papa Francesc a una conversió pastoral i missionera sigui acollida per tota la nostra estimada comunitat diocesana.

Seguiu-nos  

Facebook
Nascut a Montpeller (Llenguadoc), cap al 1350, Roc vengué tot el que tenia i inicià un pelegrinatge per Itàlia en què es dedicà a atendre les moltes víctimes de la pesta negra que assolava Europa. Va morir abans de fer quaranta anys, i ben aviat assolí una gran popularitat com a advocat contra la pesta i altres epidèmies. Canonitzat el 1629. «Se’l representa vestit de pelegrí, amb la cama nafrada (que ensenya) i un gos al seu costat. Nosaltres, fàcilment amaguem les nostres ferides (defectes, manies, misèries...). Això no ens prova, ens debilita, fa que la gent malparli. I si tens el valor, com Sant Roc, de “mostrar les teves ferides”?» (Anselm Grün, monjo i psicòleg).«Quan Sant Roc tomba l’espatlla, el temps canvia», segona una dita popular. ... See MoreSee Less
View on Facebook
El Papa Pius XII (01.11.1950) proclamà que «l'Augusta Mare de Déu obtingué finalment ser pujada en cos i ànima a la glòria del cel» quan encara eren recents els horrors de la Segona Guerra Mundial. El conflicte havia massacrat milions de cossos, morts a les trinxeres, als camps de concentració o a les mateixes ciutats per efecte dels bombardejos. En aquest context, la festa d'avui ens parla que el cos humà té un valor transcendent i forma part indissoluble de la unitat de la persona.Solemnitat de l’Assumpció de la benaventurada Mare de Déu, Mare del nostre Déu i Senyor Jesucrist, que, acabat el curs de la seva vida a la terra, va ser elevada en cos i ànima a la glòria dels cels. Aquesta veritat de fe, rebuda de la tradició de l'Església, va ser definida solemnement pel papa Pius XII (1950).«Per la Mare de Déu d’agost, a les set ja és fosc», segons una dita popular. ... See MoreSee Less
View on Facebook
📍 Sant Francesc de Sales, una joia amagada al cor de l’Eixample.⛪ Coneguda popularment com les Saleses, aquesta parròquia amaga una història fascinant. Projectada per Joan Martorell, amb la col·laboració del jove Antoni Gaudí, conserva un valuós patrimoni artístic i arquitectònic que sorprèn a cada pas. ✨#EsglésiaBarcelona #SantFrancescDeSales #LesSaleses #Patrimoni ... See MoreSee Less
View on Facebook
🎬 Aquest estiu, cinema per gaudir i també per reflexionar!Mn. Peio Sánchez proposa cinc pel·lícules per a aquestes vacances. Històries per a tots els públics que ens conviden a fer-nos preguntes sobre l'acollida, la superació, la convivència, la vocació i la nostra manera de mirar els altres.🍿 «El día de la revelación»🍿 «Las locas del Obelisco»🍿 «Viaje al país de los blancos»🍿 «León XIV, el hombre detrás del Papa»🍿 «Las ovejas detectives»▶️ Descobreix les seves recomanacions i prepara una bona sessió de cinema aquest est#CinemaEspiritualitual @cinemaspiritcatImatge: Generada amb IA (OpenAI) ... See MoreSee Less
View on Facebook
La Carmina va patir depressió. Fa gairebé dos mesos, a l'Estadi Lluís Companys, la jove va fer arribar el seu testimoni al papa Lleó XIV. Recupera l'entrevista compVatican Newstican News 👇www.vaticannews.va/es/iglesia/news/2026-07/carmina-historia-depresion-papa-viaje-espana-testimoni... ... See MoreSee Less
View on Facebook
Vatican Media

Agenda

Evangeli del dia

Tu ets Pere, i et donaré les claus del Regne del cel.

Mt 16,13-20