Pasqua, la festa de les festes

(Diumenge, 05/04/2015) La resurrecció de Jesús és la festa de les festes! És el nucli del cristianisme. Sense la resurrecció de Jesús tot es desploma. La resurrecció és la resposta donada per Déu Pare a la vida, missatge, condemna i mort de Jesús. Al cap de pocs dies d’haver estat crucificat Jesús, s’anuncia allò que […]

03 Abr, 2015
Església de Barcelona

(Diumenge, 05/04/2015)

La resurrecció de Jesús és la festa de les festes! És el nucli del cristianisme. Sense la resurrecció de Jesús tot es desploma. La resurrecció és la resposta donada per Déu Pare a la vida, missatge, condemna i mort de Jesús.

Al cap de pocs dies d’haver estat crucificat Jesús, s’anuncia allò que és sorprenent per a tothom. Els evangelis ens presenten la resurrecció com un esdeveniment que va sorprendre els Apòstols. Així, quan les dones els porten la notícia de la resurrecció de Jesús, els Apòstols es prenen les seves paraules com un desvari i no se les creuen. Les aparicions de Jesús ressuscitat i el sepulcre buit porten a exclamar amb joia als Apòstols: “És veritat, el Senyor ha ressuscitat!”

El sentit ple de l’esdeveniment de la resurrecció de Jesús només és accessible a través de la fe. L’afirmació “Jesús ha ressuscitat d’entre els morts” és l’expressió d’un acte de fe que inclou dins de si mateix un judici raonable de credibilitat.

La resurrecció de Crist implica la continuïtat de la persona, com apareix en les trobades de Jesús amb els Apòstols, mostrant les seves ferides, oferint-se perquè les puguin tocar, menjant amb ells. El misteri està en el fet que aquell que fou crucificat ara és viu, ha ressuscitat. Les petjades de la resurrecció de Jesús en la història són, seguint els evangelis, tres: el sepulcre buit, l’aparició a Maria Magdalena i a les dones i les aparicions als Apòstols.

El que visqueren amb Jesús abans de la Pasqua i l’experiència pasqual convertiren definitivament els deixebles en Apòstols, en testimonis valents del Senyor. La vida nova de Jesús es reflecteix en el canvi experimentat en els seus deixebles: passen del desànim a l’esperança, de la tristesa al goig, de la dispersió a la comunitat, de la covardia a la valentia. Quelcom succeí en el contacte que tingueren amb Jesús ressuscitat, vencedor de la mort.

La resurrecció de Crist és la victòria de la vida sobre la mort. Amb ell neix un món nou. I aquí es troba el fonament de la nostra esperança i el sentit de tots els esforços per assolir el bé, l’amor, la justícia, la pau, la reconciliació. El cristianisme té com a fonament la fe confiada en Déu, que ens ha donat el seu Fill i ens ha promès la vida eterna. La convicció que ha ressuscitat el Crist com a primícia del món nou i com a “primogènit entre molts germans” ens permet esperar contra tota esperança, enmig de totes les foscors i dificultats. I ens invita a viure la joia de la fe perquè, com ens ha dit el papa Francesc, “no visquem una Quaresma sense Pasqua”. Desitjo a tothom una santa i joiosa Pasqua de resurrecció!

 † Lluís Martínez Sistach

Cardenal arquebisbe de Barcelona

T’interessarà…

Seguiu-nos  

Facebook
Santa Úrsula i les santes verges😇Santa Úrsula i les santes verges Santa Úrsula (‘ossa petita’) i les santes d’avui van arribar a ser suprimides del Santoral, però, degut al seu culte molt tradicional, encara avui les conserva. Possiblement, la tradició vol fer d’elles un homenatge a la virginitat femenina. La tradició del segle V ens informa que el pare de la princesa bretona Úrsula la volia casar amb el príncep pagà d’Armòrica (l’actual Bretanya). Ella, que ja havia consagrat la seva virginitat, s’hi volia negar, però això suposava la guerra. Per guanyar temps va posar unes condicions: un termini de tres anys, que es reunissin deu comparses de mil donzelles cada una (d’aquí les «11.000 verges»?) i que el príncep es bategés. A la tornada d’un complicat viatge a Roma pel Rin, l’Úrsula i les companyes van ser martiritzades a Colònia pels huns d’Àtila. En una inscripció llatina a la catedral de Colònia hi consta: «XI. M. V.», que es pot llegir com «11 màrtirs verges», i no «11 milers de verges». Al MNAC es conserva el quadre d’en Joan Reixach (segle XV): «El retaule de les onze mil verges». «Les verges... segueixen l’Anyell arreu on va» (Ap 14,4).🗣«Quan trona pel mes d’octubre, neu segura», segons una dita popular. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Santa Teresa de Jesús, verge i doctora de l'Església😇🙏Teresa de Cepeda y Ahumada neix a Àvila el 28 de març de 1515, de família ‘hidalga’. Sa mare, Beatriz, es casà molt jove amb don Alonso, vidu del seu primer matrimoni i amb un avi toledà judaïtzant, Juan Sánchez. Van tenir tres filles i nou fills. Tot i que va entrar de carmelita als 20 anys, no fou fins als 40 que experimentà una profunda conversió després de trobar-se amb una imatge de “Crist molt llagat”. La nit de la seva mort, el 4 d'octubre de 1582, es va aplicar la reforma gregoriana del calendari i es van suprimir 11 dies.🗣«Per Santa Teresa, planta l’ametlla», segons una dita popular. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Preguem ben units pel papa Lleó XIV🙏. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Mare de Déu del Pilar😇Una tradició molt ar­rela­da a l'Aragó vol fer ar­ribar l'origen del santuari de l'antiga Cesaraugusta (Saragossa) als inicis matei­xos del cristianis­me (Maria s'hauria aparegut a l'apòstol sant Jaume, damunt d'un pilar). Però és a par­tir de l'època moder­na que el Pilar es­devé un gran san­tuari marià de la Península Ibèrica, amb una ir­ra­di­ació vers l'A­mèrica Llatina (ja que els nadius de les actuals Bahames ‘descobreixen’ Colom i els seus el 1492). Maria, símbol de la fortalesa en la fe, la seguretat de l'esperança i la constància en la caritat.«Si bones faves vols sembrar, fes-ho per la Mare de Déu del Pilar», segons una dita popular. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Vatican Media

Agenda

Evangeli del dia

No he vingut a portar la pau, sinó la divisió.

(Lc 12,49-53)