Homilia del Cardenal en la missa amb els voluntaris de Càritas

Homilia del Sr. Cardenal Arquebisbe de Barcelona, Dr. Lluís Martínez Sistach, en la Missa per als voluntaris de Càritas i d’altres institucions eclesials. Basílica de la Sagrada Família, 19 d’abril de 2015.

Ens hem aplegat en nom del Senyor per a celebrar l’Eucaristia d’aquest tercer diumenge de Pasqua. Portem en el nostre cor la joia de la resurrecció de Jesús i com els apòstols quan Jesús ressuscitat se’ls va aparèixer, també nosaltres estem contents de tornar a veure el Senyor, ja que la nostra assemblea eucarística ens el fa present enmig nostre.

Hi participeu voluntaris i voluntàries de Càritas i de les altres realitats socials de l’Església metropolitana de Barcelona. El vostre lliurament i treball voluntari, generós i desinteressat és un fruit palès de la resurrecció de Jesús. Ell ha passat per la vostra vida i us ha cridat a lliurar-vos més i més als germans necessitats. Pel sagrament del baptisme la novetat de la Pasqua del Senyor s’ha fet present en la nostra vida, morint a l’egoisme i naixent a l’amor a Déu i als germans. Per això, el voluntariat que viviu i exerciu és un do de Déu per a vosaltres, per a l’Església i per a la societat.

Aquesta nostra assemblea litúrgica és una assemblea curulla de generositat i de lliurament als germans. Tots percebem avui el flaire de les bones obres que realitzeu com a voluntaris i voluntàries.

El fragment de l’Evangeli que hem escoltat ens parla del diumenge de la resurrecció. Quantes sensacions, dubtes, convenciments i satisfaccions van viure els Apòstols aquell dia, que era i és el Dia del Senyor! Ho diu Jesús en aquest fragment evangèlic: “¿Per què us alarmeu? ¿Per què us venen al cor aquests dubtes? Mireu les mans i els peus: sóc jo mateix. Palpeu-me i mireu bé; els esperits no tenen carn i ossos com veieu que jo tinc”. Jesús ressuscitat és el mateix que va ser crucificat i morí en el Calvari. Aquesta és la fe de l’Església i aquesta és la nostra fe. Quan l’evangelista Lluc escrivia aquesta pàgina, alguns dels seus lectors cristians, influïts per la filosofia hel·lenista, es resistien a reconèixer la vertadera “corporeïtat” de Jesucrist ressuscitat. Preferien considerar-lo com un esperit pur. Per això l’evangelista posa en relleu pedagògicament els signes de la corporeïtat de Jesús.

Jesús ressuscitat lliurà als Apòstols l’Esperit de la Pentecosta que els il·luminà i els enfortí per predicar en nom de Jesús a tots els pobles. Els Fets dels Apòstols, llibre que escrigué també Sant Lluc, és il·lustració narrativa del compliment de com els deixebles feren el que Jesús els hi havia manat i com hem de fer nosaltres. L’Església existeix per a evangelitzar. Aquest és el programa que el Papa Francesc proposa a tota l’Església en el seu document “La joia de l’Evangeli”. Ell vol que siguem una Església pobre per als pobres, una Església en sortida, una Església samaritana. Això ens ho demana a tots nosaltres, membres de l’Església.

Francesc en aquest document uneix l’evangelització amb la pastoral social, perquè si la dimensió social no està degudament explicitada, sempre es corre el risc de desfigurar el sentit autèntic i integral que té la missió evangelitzadora (cf. EG 176). Per això vosaltres, estimats voluntàries i voluntaris, he entès molt bé que el vostre treball evangelitzador ha de tenir una dimensió social i que essent voluntaris de Càritas o d’altres institucions socials esteu evangelitzant. El Papa ens diu que el kerygma té un contingut ineludiblement social: en el cor mateix de l’Evangeli hi ha la vida comunitària i el compromís amb els altres (cf. EG 177).

Hi ha uns trets que configuren al voluntari cristià. Sou unes persones que creieu que és necessari fer el bé i fer-ho bé. Veieu en cada persona el proïsme real i vertader, i procureu servir-lo amb gratuïtat, generositat i qualitat. Realitzeu un servei desinteressat, lliure, noble i bondadós, ple d’amor i d’estil cristià en la manera d’estimar, servir, compadir-se samaritanament de les necessitats dels germans, acollint, atenent, escoltant, orientant i ajudant, sostenint i reforçant tots aquells germans que la societat maltracta, empobreix i exclou (cf. Cardenal Oscar A. Maradiaga, Voluntaris de Càritas, portadors d’esperança, Conferència pels Voluntaris de Càritas de Catalunya, Barcelona, 20 d’octubre de 2012). Com a pastor diocesà us agraeixo a tots els voluntaris i voluntàries aquest servei molt preuat que esteu prestant. Sou com les mans del bisbe que és el pare dels pobres i m’ajudeu a poder arribar a totes les persones necessitades.

És molt interessant això que ens diu el Papa Francesc: “El pobre, quan és estimat, és apreciat com d’alt valor, i això diferencia l’autèntica opció pels pobres de qualsevol ideologia, de qualsevol intent d’utilitzar els pobres al servei d’interessos personals o polítics” (EG 199). La caritat demana també la justícia i amb més justícia les persones no haurien de dependre tant de la caritat.

Per això, Francesc diu que la necessitat de resoldre les causes estructurals de la pobresa no pot esperar i que els plans assistencials que atenen certes urgències, sols haurien de pensar-se com a respostes passatgeres. Mentre no es resolguin radicalment els problemes dels pobres, renunciant a l’autonomia absoluta dels mercats i de l’especulació financera i atacant les causes estructurals de la desigualtat, no es resoldran els problemes del món (cf. EG 202).

Con vuestro voluntariado estáis trabajando también para conseguir lo que nos pide el Papa Francisco. Él nos dice que cuando  contemplamos las dimensiones enormes de la pobreza, podríamos desanimarnos. Pero somos cristianos y confiamos en la fuerza de la gracia y en los recursos humanos y sociales, convencidos de que podemos transformar la realidad y la historia como lo hizo Jesús en su Pascua transformadora del pecado en gracia, un signo anticipatorio de toda posible transformación social.

Muy queridos voluntarios y voluntarias, en una sociedad secularista y pluralista, el único lenguaje que tiene aceptación plena es el de las obras de amor practicadas con la intencionalidad liberadora de la pobreza y de las exclusiones sociales. La gratuidad de esta actitud y de estas acciones que contrastan con el egoísmo presente en el hombre, hace surgir unas preguntas precisas que orientan hacia Dios y el Evangelio.

Hay un aspecto que expone el Papa Francisco y que está presente en vuestros corazones. Se trata de la evangelización de los pobres. El Papa dice que “la peor discriminación que sufren los pobres es la falta de atención espiritual. La inmensa mayoría de los pobres tiene una especial apertura a la fe; necesitan a Dios y no podemos dejar de ofrecerles su amistad, su bendición, su Palabra, la celebración de los sacramentos y la propuesta de un camino de crecimiento y de maduración de la fe” (EG 200). Jesús nos ha dicho que el hombre no vive sólo de pan, sino de toda palabra que sale de la boca de Dios (cf. Mt 4, 4).

María fue la voluntaria por excelencia y modelo para todos los voluntarios y voluntarias, en su sí al ángel aceptando la voluntad de Dios y ayudando con esfuerzo y decisión a su prima Isabel que esperaba un hijo.