El servei dels religiosos i religioses a la societat

(Diumenge, 26/04/2015) Dins d’aquest temps joiós de Pasqua, aquest quart diumenge s’escau la Jornada Mundial de Pregària per les Vocacions. Es refereix a les vocacions sacerdotals i religioses, que són sempre un do de Déu a la seva Església. Les vocacions al ministeri sacerdotal i a la vida religiosa tenen una especial importància en l’Església. […]

24 Abr, 2015
Església de Barcelona

(Diumenge, 26/04/2015)

Dins d’aquest temps joiós de Pasqua, aquest quart diumenge s’escau la Jornada Mundial de Pregària per les Vocacions. Es refereix a les vocacions sacerdotals i religioses, que són sempre un do de Déu a la seva Església.

Les vocacions al ministeri sacerdotal i a la vida religiosa tenen una especial importància en l’Església. Amb motiu de l’Any de la Vida Consagrada que estem celebrant a tota l’Església per indicació del papa Francesc, voldria recollir en aquest comentari algunes de les idees que vaig exposar en una reunió extraordinària que vàrem celebrar els superiors religiosos i els bisbes catalans el passat 28 de gener al Seminari Diocesà de Barcelona.

El papa Francesc, en el seu document programàtic La joia de l’Evangeli fa una crida a tots els religiosos i les religioses a “recuperar la frescor original de l’Evangeli” per tal de fer brollar “nous camins, mètodes creatius, altres formes d’expressió, signes més eloqüents, paraules carregades de renovat significat per al món actual”.

El Papa ens crida a tots els servidors de l’Església a una pastoral en clau de missió amb audàcia i creativitat, i demana expressament fer la proposta evangelitzadora des del cor de l’Evangeli, el nucli del qual és la misericòrdia. Aquest nucli és la font de la qual brolla la joia que ha d’acompanyar sempre l’evangelitzador i l’evangelitzadora i, per això, l’Església ha de ser i ha d’aparèixer com a portadora d’aquesta experiència de misericòrdia.

Són molt boniques les paraules que diu el papa Francesc amb motiu de l’any que estem celebrant: “Volia dir-vos una paraula, i la paraula és l’alegria. Sempre, on són els consagrats i les consagrades a Déu hi ha alegria.” És l’alegria, la joia de la vocació rebuda i de l’amor del Senyor, que s’expressa en la vida de seguiment de Jesucrist obedient, cast i pobre.

Durant aquest any que l’Església dedica a la vida religiosa, tots els membres del poble de Déu hem d’agrair el servei que aquestes persones fan a tota la societat, sobretot als més pobres. Les nostres esglésies diocesanes, amb tots els seus membres, hem de reconèixer aquest servei generós. Què seria de la nostra societat, les nostres ciutats i pobles sense la presència i el servei dels religiosos i les religioses en els camps de l’espiritualitat, de la vellesa, de la cultura, de l’ensenyament, dels pobres, dels malalts, etc.? Seria una societat molt buida.

Encomanem a la Mare de Déu de Montserrat, patrona de les diòcesis catalanes, la festa de la qual celebrem demà, el futur de les vocacions sacerdotals i religioses a la nostra terra.

 † Lluís Martínez Sistach

Cardenal arquebisbe de Barcelona

T’interessarà…

Seguiu-nos  

Facebook
Santa Úrsula i les santes verges😇Santa Úrsula i les santes verges Santa Úrsula (‘ossa petita’) i les santes d’avui van arribar a ser suprimides del Santoral, però, degut al seu culte molt tradicional, encara avui les conserva. Possiblement, la tradició vol fer d’elles un homenatge a la virginitat femenina. La tradició del segle V ens informa que el pare de la princesa bretona Úrsula la volia casar amb el príncep pagà d’Armòrica (l’actual Bretanya). Ella, que ja havia consagrat la seva virginitat, s’hi volia negar, però això suposava la guerra. Per guanyar temps va posar unes condicions: un termini de tres anys, que es reunissin deu comparses de mil donzelles cada una (d’aquí les «11.000 verges»?) i que el príncep es bategés. A la tornada d’un complicat viatge a Roma pel Rin, l’Úrsula i les companyes van ser martiritzades a Colònia pels huns d’Àtila. En una inscripció llatina a la catedral de Colònia hi consta: «XI. M. V.», que es pot llegir com «11 màrtirs verges», i no «11 milers de verges». Al MNAC es conserva el quadre d’en Joan Reixach (segle XV): «El retaule de les onze mil verges». «Les verges... segueixen l’Anyell arreu on va» (Ap 14,4).🗣«Quan trona pel mes d’octubre, neu segura», segons una dita popular. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Santa Teresa de Jesús, verge i doctora de l'Església😇🙏Teresa de Cepeda y Ahumada neix a Àvila el 28 de març de 1515, de família ‘hidalga’. Sa mare, Beatriz, es casà molt jove amb don Alonso, vidu del seu primer matrimoni i amb un avi toledà judaïtzant, Juan Sánchez. Van tenir tres filles i nou fills. Tot i que va entrar de carmelita als 20 anys, no fou fins als 40 que experimentà una profunda conversió després de trobar-se amb una imatge de “Crist molt llagat”. La nit de la seva mort, el 4 d'octubre de 1582, es va aplicar la reforma gregoriana del calendari i es van suprimir 11 dies.🗣«Per Santa Teresa, planta l’ametlla», segons una dita popular. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Preguem ben units pel papa Lleó XIV🙏. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Mare de Déu del Pilar😇Una tradició molt ar­rela­da a l'Aragó vol fer ar­ribar l'origen del santuari de l'antiga Cesaraugusta (Saragossa) als inicis matei­xos del cristianis­me (Maria s'hauria aparegut a l'apòstol sant Jaume, damunt d'un pilar). Però és a par­tir de l'època moder­na que el Pilar es­devé un gran san­tuari marià de la Península Ibèrica, amb una ir­ra­di­ació vers l'A­mèrica Llatina (ja que els nadius de les actuals Bahames ‘descobreixen’ Colom i els seus el 1492). Maria, símbol de la fortalesa en la fe, la seguretat de l'esperança i la constància en la caritat.«Si bones faves vols sembrar, fes-ho per la Mare de Déu del Pilar», segons una dita popular. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Vatican Media

Agenda

Evangeli del dia

Vosaltres sabeu entendre l’aspecte de la terra i del cel, i no sabeu entendre en quin temps esteu vivint?

(Lc 12,54-59)