El servei dels religiosos i religioses a la societat

(Diumenge, 26/04/2015)

Dins d’aquest temps joiós de Pasqua, aquest quart diumenge s’escau la Jornada Mundial de Pregària per les Vocacions. Es refereix a les vocacions sacerdotals i religioses, que són sempre un do de Déu a la seva Església.

Les vocacions al ministeri sacerdotal i a la vida religiosa tenen una especial importància en l’Església. Amb motiu de l’Any de la Vida Consagrada que estem celebrant a tota l’Església per indicació del papa Francesc, voldria recollir en aquest comentari algunes de les idees que vaig exposar en una reunió extraordinària que vàrem celebrar els superiors religiosos i els bisbes catalans el passat 28 de gener al Seminari Diocesà de Barcelona.

El papa Francesc, en el seu document programàtic La joia de l’Evangeli fa una crida a tots els religiosos i les religioses a “recuperar la frescor original de l’Evangeli” per tal de fer brollar “nous camins, mètodes creatius, altres formes d’expressió, signes més eloqüents, paraules carregades de renovat significat per al món actual”.

El Papa ens crida a tots els servidors de l’Església a una pastoral en clau de missió amb audàcia i creativitat, i demana expressament fer la proposta evangelitzadora des del cor de l’Evangeli, el nucli del qual és la misericòrdia. Aquest nucli és la font de la qual brolla la joia que ha d’acompanyar sempre l’evangelitzador i l’evangelitzadora i, per això, l’Església ha de ser i ha d’aparèixer com a portadora d’aquesta experiència de misericòrdia.

Són molt boniques les paraules que diu el papa Francesc amb motiu de l’any que estem celebrant: “Volia dir-vos una paraula, i la paraula és l’alegria. Sempre, on són els consagrats i les consagrades a Déu hi ha alegria.” És l’alegria, la joia de la vocació rebuda i de l’amor del Senyor, que s’expressa en la vida de seguiment de Jesucrist obedient, cast i pobre.

Durant aquest any que l’Església dedica a la vida religiosa, tots els membres del poble de Déu hem d’agrair el servei que aquestes persones fan a tota la societat, sobretot als més pobres. Les nostres esglésies diocesanes, amb tots els seus membres, hem de reconèixer aquest servei generós. Què seria de la nostra societat, les nostres ciutats i pobles sense la presència i el servei dels religiosos i les religioses en els camps de l’espiritualitat, de la vellesa, de la cultura, de l’ensenyament, dels pobres, dels malalts, etc.? Seria una societat molt buida.

Encomanem a la Mare de Déu de Montserrat, patrona de les diòcesis catalanes, la festa de la qual celebrem demà, el futur de les vocacions sacerdotals i religioses a la nostra terra.

 † Lluís Martínez Sistach

Cardenal arquebisbe de Barcelona