Homilia del Cardenal en el Vè aniversari de la Dedicació de la Sagrada Família

Homilia del Sr. Cardenal de Barcelona, Dr. Lluís Martínez Sistach, en la missa de commemoració del cinquè aniversari de la dedicació de la Basílica de la Sagrada Família. Barcelona, 8 de novembre de 2015. Ens hem reunit en aquesta entranyable Basílica de la Sagrada Família, suma admirable de tècnica, d’art i de fe, per celebrar […]

09 Nov, 2015
Església de Barcelona

Homilia del Sr. Cardenal de Barcelona, Dr. Lluís Martínez Sistach, en la missa de commemoració del cinquè aniversari de la dedicació de la Basílica de la Sagrada Família. Barcelona, 8 de novembre de 2015.

Ens hem reunit en aquesta entranyable Basílica de la Sagrada Família, suma admirable de tècnica, d’art i de fe, per celebrar l’Eucaristia amb motiu de commemorar el cinquè aniversari de la seva dedicació, aquell històric 7 de novembre de 2010, presidits pel Papa Benet XVI, i unim també a aquesta celebració, l’acció de gràcies a Déu pel Sínode de Bisbes dedicat a la família que ha finalitzat el proppassat 25 d’octubre. Tot això ens porta a viure més intensament la doble dimensió de l’Església, la dimensió de l’Església arxidiocesana i metropolitana de Barcelona, i de l’Església universal amb motiu de l’assemblea sinodal que hem celebrat i que el Papa Francesc em va nomenar com a membre per participar-hi. 

Avui, commemorant el 5è aniversari de la dedicació d’aquesta Basílica, coronem una etapa més de la seva construcció: amb goig he beneït la primera de les dues sacristies del Temple. Una autèntica joia artística. Anem avançant. Com a President de la Fundació de la construcció del Temple he demanat als arquitectes que totes les obres de la Basílica acabin com a més tard l’any 2026, centenari de la mort d’Antoni Gaudí. Penso que serà possible.

Ningú pensava en poder dedicar el temple al culte perquè encara calien molts anys per acabar-lo. Però vaig tenir una inspiració providencial: un dia vaig pensar: si es poden cobrir les naus ja podríem dedicar el temple al culte. Vaig parlar amb els nostres arquitectes i em digueren que era possible fer-ho ràpidament. I vaig treballar la invitació del Papa Benet XVI.

Aquella visita apostòlica de Benet XVI ha estat un esdeveniment molt important del meu pontificat, per projectar la Basílica gaudiniana i l’arxidiòcesi i ciutat de Barcelona a un nivell universal, pel treball evangelitzador que realitza la seva bellesa singular i la seva riquíssima simbologia religiosa, i per disposar d’una església que facilita la participació de l’assemblea en les celebracions litúrgiques.

La dedicació de la Basílica ens fa prendre major consciència que som pedres vives de l’Església de Jesucrist, del temple sant fonamentat en els Apòstols i que té com a pedra angular el Senyor mort i ressuscitat. La bellesa de la nostra estimada Basílica indica d’alguna manera que encara és més bonica l’Església de Déu, la comunitat dels batejats i batejades que es reuneix en els temples per celebrar la fe, especialment l’Eucaristia, que és la principal manifestació de l’Església.

En aquesta mateixa Basílica, Benet XVI ens digué: “Què fem en dedicar aquesta obra d’art? Ella és un signe visible del Déu invisible, a glòria del qual s’alcen aquestes torres, sagetes que apunten a l’absolut de la llum i Aquell que és la Llum, l’Altura i la Bellesa mateixa”. I continuava dient-nos el Papa: “Penso que la dedicació d’aquest temple de la Sagrada Família, en una època en què l’home pretén edificar la seva vida d’esquena a Déu, com si ja no tingués res a dir-li, resulta un fet de gran significat”. Certament, aquesta obra d’art és un magnífic instrument de nova evangelització per comunicar el misteri de Déu a través de la seva bellesa i simbologia.

Fa molt poc que hem acabat el Sínode dels Bisbes dedicat a la família. En la Basílica de la Sagrada Família hem estat pregant i sensibilitzant pels treballs de les dues últimes assemblees sinodals sobre el matrimoni i la família. En un any s’han distribuït un milió de punts de llibre amb la pregària del Papa Francesc per a la família en diverses llengües. Ara ens correspon en aquest santuari dedicat a la Sagrada Família demanar la seva intercessió pels fruits d’aquestes dues assemblees sinodals i per totes les famílies del món.

Sant Marc posa en boca de Jesús, en l’Evangeli d’avui, una declaració que és flor del seu Evangeli: l’elogi de la generositat dels pobres. Per contrast precedeix aquest elogi una crítica severa contra alguns doctors de la llei. Els orfes i les viudes eren en el món de la Bíblia sinònim de pobresa. No  d’una pobresa retòrica, sinó real. En l’Església naixent, en primera iniciativa d’assistència organitzada fou a favor de les viudes que no tenien recursos econòmics. Aquestes, per la seva part, ajudaven a la comunitat. Entre els records de la vida de Jesús hi ha aquesta viuda que sacrificà, per amor de Déu, tot el que tenia: dues monedes de gairebé un gram de coure cadascuna. Jesús en fa un elogi i podem dir que el Senyor erigí així un monument a la generositat dels pobres.

Aquest Evangeli d’avui és una felicitació divina a molts pobres, no només de béns materials, sinó també de temps disponible, de qualitats personals, de salut, etc. que a l’hora de la veritat són els qui posen generosament tot el que tenen i més del que poden al servei de Déu, de l’Església i dels germans. És ben sabut que a l’hora de fer el bé, hi ha molts pobres que donen de la seva pobresa molt millor que altres rics en la seva estèril abundància. Aquella vídua simbolitza la generositat de molts pobres que no s’emparen en el seu tenir poc per tal de no donar. Els generosos-humils, identificats amb la vídua de l’Evangeli que hem escoltat, recordaran aquesta pàgina evangèlica amb entranyable gratitud.

Para todos nosotros la generosidad de la viuda del Evangelio es un auténtico ejemplo porque ella dio de aquello que necesitaba. Fácilmente damos parte de lo que nos sobra, pero cuesta más desprendernos de aquello que necesitamos. El amor es la virtud que no tiene límites, siempre se puede amar más y más. Siempre podemos compartir más y más con nuestros hermanos necesitados.

La visita de Benedicto XVI concluyó por la tarde del día 7 de noviembre en una visita a la Obra Social del Nen Déu. Y el Papa nos dijo que “en estos momentos, en que muchas familias pasan por graves dificultades económicas, los discípulos de Cristo hemos de multiplicar los gestos concretos de solidaridad efectiva y constante, manifestando así que la caridad es el distintivo de nuestra condición cristiana”.

Nuestra acción de gracias en la celebración de la Eucaristía se dirige a Dios por habernos dado un hombre de Dios, un siervo de Dios, nuestro querido arquitecto Antoni Gaudí, cristiano ejemplar y eminente artista, que nos ha dejado esta obra singular y única de la Basílica de la Sagrada Familia. Gaudí fue creciendo en su donación a Dios y a los hermanos, poniendo sus conocimientos arquitectónicos y sus habilidades artísticas al servicio de Dios, de la Iglesia y de la humanidad, renunciando a muchos proyectos para dedicarse plenamente y únicamente a la construcción de este templo. Así, fue viviendo progresivamente pobre y murió pobre en el Hospital de los pobres. Un ejemplo para los cristianos de hoy.

Seguiu-nos  

Facebook
La Carmina va patir depressió. Fa gairebé dos mesos, a l'Estadi Lluís Companys, la jove va fer arribar el seu testimoni al papa Lleó XIV. Recupera l'entrevista compVatican Newstican News 👇www.vaticannews.va/es/iglesia/news/2026-07/carmina-historia-depresion-papa-viaje-espana-testimoni... ... See MoreSee Less
View on Facebook
«Avui les santes Juliana i Semproniana ens ajuden a alçar la mirada»Mons. Sergi Gordo, bisbe de Tortosa, ha presidit aquest 27 de juliol la missa de Les Santes de Mataró.🔗 tinyurl.com/cvu5jmbk📸 J. Merino ... See MoreSee Less
View on Facebook

6 days ago

Arquebisbat de Barcelona
Aquest dilluns, 27 de juliol, ha tingut lloc la missa d’acció de gràcies en agraïment al comitè organitzador de la visita apostòlica del Sant Pare Lleó XIV a Barcelona, i als col·laboradors, a la Catedral de Barcelona. L’arquebisbe de Barcelona, el cardenal Joan Josep Omella, ha presidit la missa i l’ha concelebrat el bisbe auxiliar de Barcelona, Mons. David Abadías. 📸 Dr. G. Simón ... See MoreSee Less
View on Facebook
Memòria de les santes Juliana i Semproniana, verges i màrtirs. Acompanyant la història de sant Cugat, a partir de l’Edat Mitjana sorgeix la tradició que les santes Juliana (“relatiu a Júlia”) i Semproniana (“relatiu a Semprònia = eterna”) són deixebles seves. I l’any 1667, el frare Joan Gaspar Roig, afirma en una obra que les santes són filles de l’antiga Iluro. Mataró en reivindicarà les relíquies fins que les aconseguirà el 1772. L’ofici que es canta a la “Missa de les Santes” (“Missa de Glòria”) fou composta el 1848 per Mn. Manuel Blanch, amb aire d’òpera italianitzant; s’interpreta per privilegi pontifici, amb orquestra i cor, i té una duració aproximada de tres hores. Després, processó (recuperada el 1972) al voltant del temple amb les relíquies de les santes. Des de 1985 hi participa també un grup de diablesses amb música i ball propis. Festa gran a Mataró.«Si vols saber què és calor, ves per les Santes a Mataró»🥵. ... See MoreSee Less
View on Facebook
Jaume, fill de Zebedeu, és juntament amb el seu germà Joan i Pere un dels que acompanyava més de prop Jesús. Segons el llibre dels Fets (12,2) fou el primer apòstol màrtir, decapitat a Jerusalem per Herodes Agripa (vers l'any 44). Patró de Galícia, després de les invasions musulmanes fou venerat com a patró dels Regnes castellans i més tard de tota Espanya. El seu sepulcre a Compostela fou un gran centre de peregrinacions medievals de tot el món cristià, després de Roma i terra Santa.«A Raïms de Sant Jaume, raïms aigualits; raïms de setembre te'n llepes els dits», segons una dita popular. ... See MoreSee Less
View on Facebook
Vatican Media

Agenda

Evangeli del dia

Tots en van menjar i quedaren saciats.

(Mt 14,13-21)