Homilia del Cardenal en el 47è aniversari de la Comunitat de Sant Egidi

Homilia del Sr. Cardenal Arquebisbe de Barcelona, Dr. Lluís Martínez Sistach, en la Missa de commemoració dels 47 anys de la Comunitat de Sant Egidi, Santa Maria del Mar, 17 de maig de 2015 Ens hem aplegat en aquesta bellíssima i antiga basílica de Santa Maria del Mar per commemorar els 47 anys d’existència de […]

17 Maig, 2015
Església de Barcelona

Homilia del Sr. Cardenal Arquebisbe de Barcelona, Dr. Lluís Martínez Sistach, en la Missa de commemoració dels 47 anys de la Comunitat de Sant Egidi, Santa Maria del Mar, 17 de maig de 2015

Ens hem aplegat en aquesta bellíssima i antiga basílica de Santa Maria del Mar per commemorar els 47 anys d’existència de la Comunitat de Sant Egidi. I ho fem en la festa de l’Ascensió del Senyor que propicia el temps de l’Església amb el do de l’Esperit Sant que enriqueix el Poble de Déu amb una munió de variadíssims carismes entre els membres de l’Església perquè aquesta realitzi més plenament la missió que li ha atorgat Jesucrist.

Un any més ens apleguem per donar gràcies a Déu pel do de la Comunitat de Sant Egidi. Des dels seus inicis amb el carisma que va rebre Andrea Riccardi, aquesta obra eclesial s’ha anat difonent i estenent per 73 països amb més de 60 mil membres i moltíssims amics i simpatitzants. Dels nostres cors brolla l’acció de gràcies a Déu pel bé que aquest carisma i aquest moviment eclesial universal ha fet a tots els seus membres i a moltes diòcesis i a països del món.

Aquesta fecunda presència de la Comunitat en el món ha estat sintetitzada meravellosament pel Papa Francesc en les seves paraules pronunciades el 15 de juny de 2014 en la basílica de Santa Maria in Trastevere. Són tres paraules que són actituds i actuacions de tots els seus membres: Oració, pobres i pau. Tres paraules i tres actuacions que sempre han anat juntes en la vida i activitat de la Comunitat de Sant Egidi. Tres actituds i tres actuacions que estan presidides per la pregària. La pregària autèntica és expressió d’amor a Déu que ens estima tant, i els cristians sabem que no podem estimar autènticament Déu sense estimar els pobres i cercar la pau entre les persones i entre els pobles del món.

Celebrem avui l’Ascensió del Senyor al cel on està assegut a la dreta del Pare. L’Ascensió de Jesús està íntimament relacionada amb el misteri pasqual. N’és per dir-ho així, la seva dimensió de plenitud. El Crist ressuscitat ha estat glorificat a la dreta del Pare, des d’on intercedeix per nosaltres. El misteri de l’Ascensió significa per als Apòstols el termini de la Presència visible del Senyor entre ells. Començà el temps de l’Església. Temps d’estendre a tots els pobles la missió que Jesús realitzà en el limitat espai d’Israel. Missió irrenunciable, que perdura mentre duri el caminar dels homes en la terra. Pentecosta completarà el misteri que celebrem.

En l’Evangeli que hem escoltat, Jesús s’aparegué als onze i els digué: “Aneu per tot el món i prediqueu la Bona Nova de l’Evangeli”. Aquest encàrrec que Jesús donà als onze el dóna a tota l’Església i a tots els seus membres, els batejats, perquè l’Església ens deia el Beat Pau VI, “existeix per a evangelitzar”. Aquesta és la missió essencial del Poble de Déu. Aneu, prediqueu i bategeu i aquest és el temps de l’Església i en aquest temps ha nascut la Comunitat de Sant Egidi per portar a terme aquest encàrrec de Jesús. Perquè Andrea Riccardi rebé un carisma eclesial i, per tant, evangelitzador per realitzar les obres de misericòrdia corporals i espirituals. Pregària, pobres i pau. Tres paraules, tres actituds eclesials i tres actuacions de la Comunitat i de tots els seus membres. Reunions i trobades de pregària, apropament als pobres per fer-los de la nostra família i treballar per la pau i la bona entesa en els països del món.

L’amor i la germanor amb els pobres, és un test per examinar si vivim el carisma autènticament, si fem treball d’autèntica evangelització. I això ens ho recorda recentment el Papa Francesc, dedicant el capítol quart de l’exhortació Evangelii gaudium  a la dimensió social de l’evangelització. Ell mateix ens diu que si la dimensió social de l’evangelització no és degudament explicada, sempre es corre el risc de desfigurar el sentit autèntic i integral que té la missió evangelitzadora (cf. N. 176). Francesc ens diu que “el cor de Déu té un lloc preferencial per als pobres, tant que fins ell mateix ‘es va fer pobre’ (2Co 8, 9). Tot el camí de la nostra redempció està signat pels pobres” (Id. N. 197). Tanmateix en la comunitat de Sant Egidi “es confon el que ajuda i el qui és ajudat”, perquè som germans i ens ajudem els uns als altres, donem i rebem.

Aneu, prediqueu i bategeu. És el que està fent la nostra estimada Comunitat a la nostra Església metropolitana i en moltes altres Esglésies del món. Andrea Riccardi va rebre el carisma després del Concili Vaticà II, assemblea eclesial, pastoral i evangelitzadora. I aquest carisma conciliar harmonitza molt bé amb el contingut de la constitució dogmàtica Lumen Gentium, que ens ensenya que el que és específic del laic cristià és el seu caràcter secular, estar present en el món per aportar-hi la llavor de l’Evangeli. Andrea Riccardi té molt clar aquesta vocació específica dels laics cristians com són fonamentalment els membres de la Comunitat. Per això la pregària, però també els pobres i la pau. La Comunitat fa present i operant l’Església enmig del món.

Jesús ens diu en el fragment de l’Evangeli que hem escoltat que “els qui hauran cregut faran miracles com aquests: expulsaran dimonis pel poder del meu nom, parlaran llenguatges nous, i si agafen serps amb les mans o beuen metzines no els faran cap mal, els malalts a qui hauran imposat les mans, es posaran bons”. Vivint i practicant el carisma de la Comunitat també s’han realitzat miracles: uns els coneixeu, altres no els coneixeu i potser no els coneixereu mai. És tot el bé que heu fet estimats germans i germanes durant aquests 47 anys de vida eclesial de la Comunitat. El Senyor no es desentén de nosaltres ni de l’Església i ell ens ha dit en el moment de l’Ascensió que estarà amb nosaltres dia rere dia fins a la fi del món.

Pregària, pobres i pau. Això forma part del programa pastoral del Papa Francesc assenyalat per a tota l’Església en Evangelium gaudium.

No som orfes. Maria és sempre la nostra Mare. Posem en les mans de la Mare de Déu del Mar i de Santa Maria in Trastevere tot el futur de la Comunitat de Sant Egidi per al bé espiritual dels seus membres, de l’Església i del món. Amén

T’interessarà…

Seguiu-nos  

Facebook
Santa Úrsula i les santes verges😇Santa Úrsula i les santes verges Santa Úrsula (‘ossa petita’) i les santes d’avui van arribar a ser suprimides del Santoral, però, degut al seu culte molt tradicional, encara avui les conserva. Possiblement, la tradició vol fer d’elles un homenatge a la virginitat femenina. La tradició del segle V ens informa que el pare de la princesa bretona Úrsula la volia casar amb el príncep pagà d’Armòrica (l’actual Bretanya). Ella, que ja havia consagrat la seva virginitat, s’hi volia negar, però això suposava la guerra. Per guanyar temps va posar unes condicions: un termini de tres anys, que es reunissin deu comparses de mil donzelles cada una (d’aquí les «11.000 verges»?) i que el príncep es bategés. A la tornada d’un complicat viatge a Roma pel Rin, l’Úrsula i les companyes van ser martiritzades a Colònia pels huns d’Àtila. En una inscripció llatina a la catedral de Colònia hi consta: «XI. M. V.», que es pot llegir com «11 màrtirs verges», i no «11 milers de verges». Al MNAC es conserva el quadre d’en Joan Reixach (segle XV): «El retaule de les onze mil verges». «Les verges... segueixen l’Anyell arreu on va» (Ap 14,4).🗣«Quan trona pel mes d’octubre, neu segura», segons una dita popular. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Santa Teresa de Jesús, verge i doctora de l'Església😇🙏Teresa de Cepeda y Ahumada neix a Àvila el 28 de març de 1515, de família ‘hidalga’. Sa mare, Beatriz, es casà molt jove amb don Alonso, vidu del seu primer matrimoni i amb un avi toledà judaïtzant, Juan Sánchez. Van tenir tres filles i nou fills. Tot i que va entrar de carmelita als 20 anys, no fou fins als 40 que experimentà una profunda conversió després de trobar-se amb una imatge de “Crist molt llagat”. La nit de la seva mort, el 4 d'octubre de 1582, es va aplicar la reforma gregoriana del calendari i es van suprimir 11 dies.🗣«Per Santa Teresa, planta l’ametlla», segons una dita popular. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Preguem ben units pel papa Lleó XIV🙏. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Mare de Déu del Pilar😇Una tradició molt ar­rela­da a l'Aragó vol fer ar­ribar l'origen del santuari de l'antiga Cesaraugusta (Saragossa) als inicis matei­xos del cristianis­me (Maria s'hauria aparegut a l'apòstol sant Jaume, damunt d'un pilar). Però és a par­tir de l'època moder­na que el Pilar es­devé un gran san­tuari marià de la Península Ibèrica, amb una ir­ra­di­ació vers l'A­mèrica Llatina (ja que els nadius de les actuals Bahames ‘descobreixen’ Colom i els seus el 1492). Maria, símbol de la fortalesa en la fe, la seguretat de l'esperança i la constància en la caritat.«Si bones faves vols sembrar, fes-ho per la Mare de Déu del Pilar», segons una dita popular. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Vatican Media

Agenda

Evangeli del dia

Vosaltres sabeu entendre l’aspecte de la terra i del cel, i no sabeu entendre en quin temps esteu vivint?

(Lc 12,54-59)