Familiaritzar-se amb la Bíblia

(Diumenge, 08/11/2015) El 18 de novembre de 1965, el Concili Vaticà II –que enfilava ja la recta final- aprovà una de les quatre constitucions que formen el seu eix doctrinal: la constitució dogmàtica sobre la Revelació divina, titulada en llatí Dei Verbum –la Paraula de Déu. Si la constitució sobre la litúrgia volia apropar el […]

06 Nov, 2015
Església de Barcelona

(Diumenge, 08/11/2015)

El 18 de novembre de 1965, el Concili Vaticà II –que enfilava ja la recta final- aprovà una de les quatre constitucions que formen el seu eix doctrinal: la constitució dogmàtica sobre la Revelació divina, titulada en llatí Dei Verbum –la Paraula de Déu. Si la constitució sobre la litúrgia volia apropar el culte cristià als fidels, la constitució sobre la Paraula de Déu volia apropar la Bíblia als catòlics. Aquesta era la gran novetat del document conciliar que es va aprovar ara farà cinquanta anys.

Els cristians hem de llegir i conèixer la Paraula de Déu. Per a qualsevol cristià és cabdal conèixer més i més la revelació que ens arriba per la Sagrada Escriptura i per la gran Tradició de l’Església, amb la interpretació autèntica del Magisteri eclesial. La Paraula de Déu es pronuncia i s’escolta en el si de l’Església com el seu lloc propi, però amb la finalitat que l’escolti l’home i la dona d’arreu i de sempre i que influeixi salvíficament en la història de la humanitat.

Per això, la missió de divulgar la Paraula de Déu és una de les més necessàries en l’Església del nostre temps. La Bíblia és un tresor de saviesa divina i humana, viva expressió del designi de salvació del Déu misericordiós que ha salvat la humanitat en i per Jesucrist.

En la constitució conciliar sobre la Paraula de Déu es llegeix: “L’Església ha venerat sempre les divines Escriptures, com també ha venerat el Cos mateix del Senyor. Per això, especialment en la sagrada litúrgia, no deixa mai de prendre el pa de vida de la taula, de nodrir-se’n i de distribuir-lo als fidels, tant el pa de la Paraula de Déu com el Cos de Crist.”

La lectura pausada i feta pregària de la Bíblia és molt necessària per a l’home i la dona d’avui. Encara que tinguem la temptació del desànim, del cansament, de l’abandó, del negar-se a nedar contra corrent, la lectura de la Paraula de Déu, sobretot de l’Evangeli, “on brilla gloriosa la creu de Crist, ens invita insistentment a l’alegria” –diu el papa Francesc en la seva exhortació Evangelii Gaudium.

Amb motiu del cinquantè aniversari d’aquest important document del Concili Vaticà II, invito una vegada més tots els cristians a estimar, llegir i conèixer la Bíblia i a familiaritzar-se amb el seu missatge. I em plau remarcar i recomanar una iniciativa de l’Associació Bíblica de Catalunya i el Centre de Pastoral Litúrgica, que consisteix en una edició major de la Bíblia, amb el text de la Bíblia Catalana Interconfessional, amb la finalitat que el llibre de la Paraula de Déu tingui in lloc visible i d’honor en les esglésies i les llars cristianes. Per això, a aquesta nova edició li han donat el títol de Bíblia de la Comunitat.

 † Lluís Martínez Sistach

Cardenal arquebisbe de Barcelona

Seguiu-nos  

Facebook
La Carmina va patir depressió. Fa gairebé dos mesos, a l'Estadi Lluís Companys, la jove va fer arribar el seu testimoni al papa Lleó XIV. Recupera l'entrevista compVatican Newstican News 👇www.vaticannews.va/es/iglesia/news/2026-07/carmina-historia-depresion-papa-viaje-espana-testimoni... ... See MoreSee Less
View on Facebook
«Avui les santes Juliana i Semproniana ens ajuden a alçar la mirada»Mons. Sergi Gordo, bisbe de Tortosa, ha presidit aquest 27 de juliol la missa de Les Santes de Mataró.🔗 tinyurl.com/cvu5jmbk📸 J. Merino ... See MoreSee Less
View on Facebook

6 days ago

Arquebisbat de Barcelona
Aquest dilluns, 27 de juliol, ha tingut lloc la missa d’acció de gràcies en agraïment al comitè organitzador de la visita apostòlica del Sant Pare Lleó XIV a Barcelona, i als col·laboradors, a la Catedral de Barcelona. L’arquebisbe de Barcelona, el cardenal Joan Josep Omella, ha presidit la missa i l’ha concelebrat el bisbe auxiliar de Barcelona, Mons. David Abadías. 📸 Dr. G. Simón ... See MoreSee Less
View on Facebook
Memòria de les santes Juliana i Semproniana, verges i màrtirs. Acompanyant la història de sant Cugat, a partir de l’Edat Mitjana sorgeix la tradició que les santes Juliana (“relatiu a Júlia”) i Semproniana (“relatiu a Semprònia = eterna”) són deixebles seves. I l’any 1667, el frare Joan Gaspar Roig, afirma en una obra que les santes són filles de l’antiga Iluro. Mataró en reivindicarà les relíquies fins que les aconseguirà el 1772. L’ofici que es canta a la “Missa de les Santes” (“Missa de Glòria”) fou composta el 1848 per Mn. Manuel Blanch, amb aire d’òpera italianitzant; s’interpreta per privilegi pontifici, amb orquestra i cor, i té una duració aproximada de tres hores. Després, processó (recuperada el 1972) al voltant del temple amb les relíquies de les santes. Des de 1985 hi participa també un grup de diablesses amb música i ball propis. Festa gran a Mataró.«Si vols saber què és calor, ves per les Santes a Mataró»🥵. ... See MoreSee Less
View on Facebook
Jaume, fill de Zebedeu, és juntament amb el seu germà Joan i Pere un dels que acompanyava més de prop Jesús. Segons el llibre dels Fets (12,2) fou el primer apòstol màrtir, decapitat a Jerusalem per Herodes Agripa (vers l'any 44). Patró de Galícia, després de les invasions musulmanes fou venerat com a patró dels Regnes castellans i més tard de tota Espanya. El seu sepulcre a Compostela fou un gran centre de peregrinacions medievals de tot el món cristià, després de Roma i terra Santa.«A Raïms de Sant Jaume, raïms aigualits; raïms de setembre te'n llepes els dits», segons una dita popular. ... See MoreSee Less
View on Facebook
Vatican Media

Agenda

Evangeli del dia

Mana’m que vingui caminant sobre l’aigua.

(Mt 14,22-36)