Europa ha de redescobrir Àfrica

(Diumenge, 09/12/2012) Àfrica sembla llunyana, però ens és geogràficament molt pròxima. Els seus problemes els veiem sobretot a través dels emigrants que, després d’un viatge dramàtic, arriben a les nostres costes buscant un futur millor. La pretesa felicitat d’Europa, mostrada pels mitjans de comunicació, atrau sobretot els joves d’aquell continent. Ja en altres ocasions he […]

08 Des, 2012
Església de Barcelona

(Diumenge, 09/12/2012)

Àfrica sembla llunyana, però ens és geogràficament molt pròxima. Els seus problemes els veiem sobretot a través dels emigrants que, després d’un viatge dramàtic, arriben a les nostres costes buscant un futur millor. La pretesa felicitat d’Europa, mostrada pels mitjans de comunicació, atrau sobretot els joves d’aquell continent.

Ja en altres ocasions he parlat de la mala premsa que té aquest continent en els països d’Occident. Sembla que els mitjans només mostrin imatges africanes quan hi ha corrupció, terrorisme, fam i malalties (amb els 24 milions d’infectats per la sida). Però la realitat del continent negre, quant a la vida de les seves poblacions, és molt diferent. Àfrica, amb els seus mil milions d’habitants, és una gran reserva en molts ordres, també en l’ordre dels valors humans.

Es pot dir que si Àfrica té els seus problemes, també nosaltres, sobretot amb la crisi econòmica, tenim els nostres. Es diu que nosaltres no podem fer el que és impossible per uns països sovint víctimes de la corrupció. I se’ns demana ser realistes. Cal reconèixer que el pessimisme és una posició còmoda.

Tanmateix, acceptem el desafiament de ser realistes. El realisme intel·ligent no equival a tancar-nos en el nostre territori. La seva crisi produirà sempre més emigrants, que les fronteres no podran parar. Necessàriament, Àfrica serà una de les protagonistes del futur del món, tant per la seva població jove com pels seus recursos en tots els ordres. Es diu, amb raó, que no es tracta d’un continent pobre, sinó d’un continent empobrit, sobretot per alguns governants d’ahir i d’avui. També en aquest sentit Europa té unes responsabilitats que no podem oblidar.

Hem de treballar contra la misèria en l’anomenat continent de l’esperança. L’Església no ha oblidat Àfrica, com ho mostra l’activa presència de tants missioners i missioneres, de tantes congregacions i obres de l’Església, que treballen en els camps de l’educació, de la promoció de la dona, de la sanitat i de l’evangelització.

Si en molts països el cristianisme va arribar de la mà del colonialisme, també és cert que l’Església treballà ben aviat per posar l’Església en mans dels autòctons i avui tenim una Església veritablement africana, arrelada en la cultura d’aquells poblacions. Així es va posar en relleu sobretot en ocasió en el Sínode dels Bisbes especial per al continent celebrat l’any 2009.

Perquè canviï la nostra actitud envers el món africà, la primera cosa que hauríem de fer entre nosaltres és millorar la seva imatge. Caldria fer néixer –o almenys fer renéixer- la simpatia envers aquells pobles, especialment entre els joves, a l’escola i amb altres iniciatives. No podem tancar-nos pensant que estem davant d’una pretesa amenaça al nostre benestar.

Aquest sentiment de simpatia caldria que anés acompanyat d’una política intel·ligent d’ajut al desenvolupament d’aquelles poblacions. En un món cada vegada més globalitzat i interdependent, el futur millor que volem no el podrem fer els europeus sols.

  † Lluís Martínez Sistach

Cardenal arquebisbe de Barcelona

VERSIÓ ÀUDIO

Seguiu-nos  

Facebook
Si bé és a finals del segle XVII quan la Mare de Déu del Carme començà a ser la patrona dels mariners i pescadors, els orígens del seu culte cal anar-los a buscar ben amunt i lluny, a la muntanya, en aquell Carmel de Palestina del segle XII on un grup d’ermitans va voler seguir els passos del profeta Elies. Avui l’estol dels seus fills, els Carmelites, són convidats “a arribar feliçment a la muntanya que és Crist”.«Deixem-nos guiar per Maria, ella que és Mare, i sap com fer-ho» (Papa Francesc).«El Carmel és la més bella de les muntanyes de Terra Santa; per una banda, mira als seus peus totes les muntanyes de Galilea, i, per altra, albira la mar», segons una dita popular. ... See MoreSee Less
View on Facebook
Aquest dilluns ha tingut lloc a Barcelona un sopar amb responsables de voluntaris del viatge apostòlic de papa Lleó XIV a Catalunya.L’ha presidit el cardenal Joan Josep Omella, arquebisbe de Barcelona, i hi ha participat també Mons. David Abadías, bisbe auxiliar de Barcelona.📸 A. Codinach ... See MoreSee Less
View on Facebook
El @Pontifex_es envia una carta d’agraïment a l’arxidiòcesi de Barcelona i demana «alçar la mirada» cap a Jesucrist.El @OmellaCardenal ha fet pública la carta aquest dissabte durant la missa d'acció de gràcies amb els voluntaris que van col·laborar en la visita apostòlica.📸Dr. Simón🔗 tinyurl.com/rz2uawz7 ... See MoreSee Less
View on Facebook
Conegut com a “Reprovat” (“rebutjat”), segons la tradició occidental, després de buscar el sobirà més poderós d’aquest món per a posar-se al seu servei, el trobà en forma d’un infant que volia travessar un riu. Ell, alt i fort, no va ser capaç de transportar-lo. Era l’Infant Jesús, el “creador del món” que li canvià el nom: Cristòfol (Christo-phorus), “el portador de Crist”. Patró dels automobilistes, el 10 de juliol del 1907 es fa la primera benedicció de cotxes a la capella de Sant Cristòfol del Regomir (Ciutat Vella) de Barcelona. «Molta gent porta una imatge de sant Cristòfol en el seu cotxe. Enmig de l’intens trànsit de la ciutat o per una autopista congestionada, mirant la imatge confiem arribar sans i estalvis a casa: qui condueix amb por és més propens a patir accidents. La confiança és més forta que la por, i ens fa estar més atents i ser més responsables en la conducció, amb el Crist que ens porta» (Anselm Grün, benedictí i psicòleg).«Pluja per Sant Cristòfol, bones figues de moro; pluja per Santa Anna, ja és tardana»☔, segons una dita popular. ... See MoreSee Less
View on Facebook

3 weeks ago

Arquebisbat de Barcelona
🙏 Prop d'un miler de fidels s'han reunit aquesta setmana a Santa Maria del Mar per pregar per la pau i l'esperança del poble veneçolà.El cardenal Joan Josep Omella al va presidir la missa, que va ser un signe de comunió, pregària i solidaritat amb tots els qui pateixen. 🇻🇪🤍🤲🏼 En l'homilia, Mons. Tomás Jesús Zárraga, bisbe emèrit de Veneçuela va agrair el «miracle de solidaritat» de tantes persones que continuen ajudant els qui #esglésiadebarcelona##pregàriae#Veneçuela##esperançaVeneçuela #Esperança ... See MoreSee Less
View on Facebook
Vatican Media

Agenda

Evangeli del dia

Aquell qui està en mi i jo en ell, dóna molt de fruit.

(Jn 15,1-8)