Eucaristia i caritat fraterna

(Diumenge, 06/06/2010)

La festa de Corpus Christi, tan arrelada en la nostra tradició religiosa,   és la festa de dos amors: l’ amor a Jesucrist, realment present en el sagrament de l’eucaristia, i l’amor als germans, que són com un altre Crist. Les dues dimensions d’aquesta festa no es poden separar. A l’Església hi ha una tradició, viscuda intensament des dels primers segles, de vincular visiblement la celebració de l’eucaristia amb la caritat fraterna.

El Concili Provincial Tarraconense de l’any 1995, en una de les seves conclusions, feia referència a aquest tema i demanava ”revifar la tradició, tan intensament viscuda en els primers segles de l’Església, de vincular visiblement la celebració de l’Eucaristia amb la caritat fraterna, insistint de manera particular en la relació entre la fracció del Pa i la comunió cristiana de béns, en la lògica que porta de compartir els béns eterns a compartir els béns  temporals, i en la coherència que impulsa les Esglésies riques a obrir-se a les necessitats de les Esglésies pobres”.

Que aquesta tradició es manté ho demostra, entre altres, el fet que la festa del Corpus Christi coincideix amb el Dia de la Caritat, en el qual Càritas Diocesana dóna compte de les seves activitats i es fa una col·lecta amb destinació a aquesta institució que, com s’ha dit amb encert, no és només una institució de l’Església, sinó que és l’Església.

El lema de l’actual campanya del Dia de la Caritat diu així: “Respostes per a qui més necessita sortir de la crisi”. Els cristians, conscients que Jesús ens ensenya que l’amor a Déu i l’amor als germans són inseparables, estem cridats, juntament amb molts altres homes i dones de bona voluntat, a promoure obres de solidaritat social, sobretot en aquests moments de crisi econòmica, una crisi que produeix moltes víctimes. S’han superat els quatre milions d’aturats amb totes les conseqüències negatives i doloroses que això comporta.

Càritas està fent un treball molt necessari i molt preuat per atendre el nombre, cada dia més elevat, de persones que demanen ajut. Càritas amb els recursos limitats de què disposa, fa un bon treball cercant, a més de les ajudes d’emergència, una veritable promoció social de les persones afectades a fi que aquestes puguin recuperar la seva autonomia personal i la seva inserció social. Cal dir, també, que han augmentat les donacions a Càritas i el nombre de voluntaris disposats a atendre les persones necessitades d’ajuda.

En la seva exhortació apostòlica sobre “el sagrament de la caritat”, Benet XVI fa aquesta afirmació que em sembla ben oportuna en aquest dia: “Els cristians han procurat des del començament compartir els seus béns i ajudar els pobres. La col·lecta en les assemblees litúrgiques no sols ens ho recorda expressament, sinó que la seva necessitat és també molt actual. Les institucions eclesials de beneficència, en particular Càritas en els seus diversos àmbits, desenvolupen el preciós servei d’ajudar les persones necessitades, sobretot les més pobres”.

Per això, en aquest dia no dubto en demanar l’ajut econòmic a favor de la nostra Càritas, que en aquests moments de crisi econòmica viu intensament la solidaritat efectiva amb els més necessitats.

† Lluís Martínez Sistach

Cardenal arquebisbe de Barcelona

VERSIÓ ÀUDIO